Laurisilva

La laurisilva és un bosc perennifoli que es troba a les latituds temperades càlides, amb un clima subtropical humit, sense estació freda i amb poca oscil·lació tèrmica. Les precipitacions i la humitat hi són abundants al llarg de l'any, i no hi ha mesos secs.^[1][2]

Bosc de laurisilva a Garajonay.

Aquest bioma és característic de la franja oriental dels continents asiàtic i americà i d'algunes illes, com Nova Zelanda, Les Canàries o Madeira.^[3] La varietat d'espècies no és gaire elevada, però la vegetació és densa i de difícil accés. Els arbres, de fulles grans i força endurides, poden arribar a 50 m d'alçària i varien segons la regió on són. Hi ha alzines, magnòlies, llorers o coníferes i alguna mena de faig perennifoli que es pot trobar a Nova Zelanda.^[4][5]

Els boscos de laurisilva de Madeira i el Parc Nacional de Garajonay de La Gomera a les Illes Canàries han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.^[6]

Referències

1. «laurisilva». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 juliol 2023].
2. Hogan, Michael. «Canary Islands dry woodlands and forests». The Encyclopedia of Earth. [Consulta: 16 juliol 2023].
3. «Laurisilva of Madeira». Digital Observatory for Protected Areas (DOPA) Explorer. [Consulta: 16 juliol 2023].
4. González Rodríguez, Águeda María; Jiménez Parrondo, María Soledad; Morales Méndez, Domingo «Ecofisiología de la laurisilva canaria». Ecosistemas: Revista científica y técnica de ecología y medio ambiente, 12, 1, 2003, pàg. 3. ISSN: 1697-2473.
5. Fernández-Palacios Martínez, José María «Una aproximación a la historia de la laurisilva macaronésica». Makaronesia: Boletín de la Asociación de Amigos del Museo de Ciencias Naturales de Tenerife, 15, 2013, pàg. 52–75.
6. Bianchi, Raoul V. «The Contested Landscapes of World Heritage on a Tourist Island: the case of Garajonay National Park, La Gomera» (en anglès). International Journal of Heritage Studies, 8, 2, 1-2002, pàg. 81–97. DOI: 10.1080/13527250220143896. ISSN: 1352-7258.