política catalana From Wikipedia, the free encyclopedia
Laura Vilagrà i Pons (Santpedor, 3 de juliol de 1976) és una politòloga i política catalana, consellera de la Presidència del govern de la Generalitat de Catalunya[1] entre maig de 2021 i agost de 2024 i vicepresidenta del govern entre gener i agost de 2024.[2] Fou alcaldessa de Santpedor entre 2003 i 2015, diputada de la vuitena i novena legislatures de la Catalunya autonòmica i ha ocupat altres càrrecs territorials com a membre d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i en l'àmbit de la gerència.[3][4]
Laura Vilagrà i Pons va néixer al municipi bagenc de Santpedor el 3 de juliol de 1976. Llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), es va especialitzar en promoció comercial i turística. Posteriorment va cursar un màster en Direcció Pública a Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses (ESADE). Vinculada a la natació a través del Club Natació del seu municipi natal, hi exercí com a monitora d'aquest esport. És membre d'Òmnium Cultural.[3][4]
Ha treballat com a assessora política de càrrecs electes municipals d'ERC. Fou guardonada amb el premi Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT) per al jovent emprenedor.[3] El març de 2018 va passar a ocupar la gerència de la Fundació Tutelar Santa Maria de Comabella, entitat per a la protecció i la supervisió de les persones incapacitades legalment per raó de malaltia mental, discapacitat intel·lectual o envelliment.[5]
Vilagrà i Pons va esdevenir membre de l'Executiva Nacional de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) i responsable de les seves Polítiques Institucionals entre 2001 i 2002. Va ocupar el seu primer càrrec polític el 1999 com a regidora de l'Ajuntament de Santpedor, municipi del qual en fou la batllessa durant tres mandats locals consecutius, del 2003 al 2015 —aleshores i durant l'inici com la persona més jove a ocupar una batllia a Catalunya. Abandonà la batllia per compte propi al·legant que «és bo que els lideratges no s'eternitzin».[6] Paral·lelament, fou també consellera comarcal del Bages entre el 1999 i el 2003, Secretària de Política Territorial i Medi Ambient entre 2008 i 2009[7] i diputada al Parlament de Catalunya en dues legislatures, entre el 2006 i el 2011.[3] Un cop finalitzades aquestes etapes, el 2016 fou designada com a delegada territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya a l'àmbit funcional territorial de la Catalunya Central, i ho fou fins a l'aplicació de l'Article 155 de la Constitució Espanyola.[3][4]
El setembre de 2019, Vilagrà i Pons fou nomenada gerent del Consell Comarcal del Bages.[8] El novembre de 2020 fou escollida per ocupar la segona posició en la llista d'ERC per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021, que encapçalava el jurista i fins llavors vicepresident del Govern de Catalunya, Pere Aragonès i Garcia.[9] I va tornar a ser diputada al Parlament de Catalunya en la XIIIa legislatura.
Va ser nomenada consellera de la Presidència del govern de la Generalitat de Catalunya[10] el maig de 2021, encarregada de projectes com la Taula de diàleg i els Jocs Olímpics d'Hivern de 2030 entre d'altres,[11] durant la seva gestó va haver de fer front a la polèmica pels processos d'estabilització de la Generalitat de Catalunya, la crisi a les per l'assassinat d'una funcionària per part d'un pres,[12] El gener de 2024 Pere Aragonès va nomenar-la vicepresidenta del Govern, amb l'objectiu de reforçar l'any final de Govern de la legislatura.[13]
El 2024 es presenta a les eleccions al Parlament de Catalunya en 2a posició a la llista per Barcelona d'Esquerra.[14] Després dels mals resultats electorals d'ERC,[15] el partit va perdre el govern, que va passar a mans socialistes, sent rellevada per Albert Dalmau Miranda.[16]
El 29 d'abril de 2023 saltà la polèmica pel caos generat en els processos d'estabilització de places de funcionaris de la Generalitat de Catalunya a causa del caos en l'organització dels exàmens d'aquell mateix dissabte. Al llarg de la realització d'aquells exàmens es notificaren nombroses irregularitats, passant per retards en les proves, fet que provocaria que no totes les persones examinades comencessin els exàmens al mateix moment, també les deficiències logístiques davant la falta d'accés als lavabos de les instal·lacions, la cafeteria, i les insuficients aules disponibles per a realitzar les proves. A més s'hi sumà el poc control del personal vigilant de les proves el qual permeté l'entrada i sortida de persones que s'examinaven al llarg de la jornada o que diverses examinants haguessin de realitzar les proves assegudes en escales o col·locant els fulls d'examen sobre una paperera per falta de taules disponibles, a més de persones que per falta d'espai completaren els exàmens cara a cara, entre nombroses d'altres denúncies. També es notificà el retard en la recepció dels exàmens o errors en la distribució. L'oposició en ple al Parlament de Catalunya demanà explicacions al govern per l'organització de les proves.[17]
Laura Vilagrà, llavors consellera de la Presidència, i encarregada de projectes com la Taula de diàleg, els Jocs Olímpics d'Hivern entre d'altres,[18] fou la portaveu del govern en aquella polèmica, i hagué de sortir a donar explicacions sobre per què la Generalitat de Catalunya externalitzà les proves d'estabilització del funcionariat de la Generalitat de Catalunya. El contracte d'externalització, però fou firmat per Núria Cuenca Leon, secretària general del Departament de la Presidència, i Francisco Javier Muñoz Jimenez, en nom i representació de l'empresa Cegos España Learning & Development, amb un contracte adjudicat el novembre i firmat el desembre de l'any 2022. Per acord de Govern, del 2 d’agost de 2022, es va autoritzar a realitzar despeses amb càrrec a pressupostos d’exercici futurs del Departament de la Presidència la contractació de diversos serveis per a la realització dels múltiples processos selectius que hauria de gestionar la Direcció General de Funció Pública, pels imports de 59.906,28 euros l'any 2022, 718.875,33 euros l'any 2023, i 718.875,33 euros l'any 2024, amb un total de 1.497.656,94 euros.[19] Adjudicant a l'empresa Cegos España Learning & Development, les proves amb les condicions d'acord amb les característiques i les condicions que s'encarreguessin de la impressió dels quadernets, l'elaboració i impressió dels fulls de codis de barres, l'elaboració i impressió dels fulls de resposta autocopiatius, de la preparació de sobres etiquetats, la preparació de les caixes etiquetades, transport i entrega dels materials a les diferents ubicacions, la recollida dels fulls de resposta i els quadernets dels exercicis, lectura òptica dels fulls de resposta i obtenció i lliurament dels resultats a l’OSP/SGS, destrucció dels quadernets dels exercicis de cadascuna de les proves ja realitzades, i la vigilància i supervisió dels exàmens.[20] Funció Pública de la Generalitat de Catalunya, però no supervisà les condicions i si es complien els requisits del contracte.[21] Cegos va cercar personal amb anunci en una ETT, concretament Randstad,[22] el qual tan sols va rebre una formació ràpida de 90 minuts.[23]
Marta Martorell, directora general de Funció Pública, fou rellevada en el càrrec, i seria substituïda per Anna Maria Molina immediatament.[24] El Govern anuncià també que s'haurien de repetir totes les proves d’estabilització de plantilles, en una compareixença posterior a reunir-se amb els representants sindicals de CCOO, UGT i IAC-CATA. També s'anuncià que el govern rescindiria el contracte amb l’empresa encarregada de l’organització de les proves, Cegos, les proves anunciades es realitzarien amb mitjans propis, i les persones afectades serien indemnitzades.[25] L'empresa Cegos per la seva banda assegurà que el govern no va facilitar les condicions adients per poder fer els exàmens, que a la meitat de les aules hi havia més convocants del que corresponia i que hi va haver molts retards en l'entrega de les proves, que no es va disposar dels espais adequats, assignar i distribuir els candidats a les aules i, finalment, elaborar el material dels exàmens, és a dir, els quaderns de preguntes i els fulls de respostes. A més, explicaren que la consellera Vilagrà, no els havia comunicat formalment la rescissió del contracte.[26]
La data anunciada per la repetició dels exàmens seria l'1 de juliol pels Agents Rurals, execució penitenciària, i laborals transversals, mentre que el 8 de juliol es repetiria l'examen de la resta de funcionaris.[27]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.jpg)
