òrgan de la fonació, un conducte aeri i un mecanisme esfinterià From Wikipedia, the free encyclopedia
La laringe o garganxó és un òrgan de la fonació, un conducte aeri i un mecanisme esfinterià que s'estén des de la base de la llengua fins a la tràquea. És el resultat de l'adaptació d'un òrgan que ha estat transformat per a participar, juntament amb altres òrgans, en funcions molt importants per a éssers més evolucionats.
 Aparell respiratori. | |
 Tall a través de la laringe d'un cavall 1 Hioide 2 Epiglotis 3 Plec vestibular 4 Corda vocal 5 Múscul tiroaritenoidal 6 Ventricle laríngic 7 Múscul vocal 8 Nou 9 anell de cartílag 10 Cavitat infraglòtica 11 primers cartílags bronquials 12 Bronqui | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | larynx  |
| Part de | tracte respiratori superior |
| Sistema | Respiratori |
| Artèries superior laríngia i inferior laríngia | |
| Innervació | Nervis superior laringi, exterior laringi i intern laringi; nervi recurrent laringi |
| Identificadors | |
| MeSH | |
| TA | A06.2.01.001 |
| FMA | 55097 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| EB Online | science/larynx |
| Terminologia anatòmica | |
En conjunt, els músculs laringis són capaços de fer moviments lleugers i discrets i operen de manera sinèrgica en l'execució de diverses funcions laríngies:
És en la parla quan la laringe assumeix tasques més delicades. Com la protecció de la via aèria i la regulació de la respiració continuen sent funcions vitals, això explica per què algunes estructures filogenètiques més antigues són activades per estructures nervioses d'aparició posterior.[2] Tot i que la funció respiratòria de la laringe és vital, la seva adaptació per a la parla ha estat fonamental en l'aparició de la societat i la cultura humana. La laringe és la font fonamental de les complicades i interminables cadenes de sons, base de la parla.[3]
L'estructura bàsica de la laringe humana està determinada per un conjunt de cartílags, en els quals s'insereixen diversos lligaments i músculs. Els tres cartílags majors (tiroide, cricoide, i epiglotis) són simples, i els tres menors (aritenoides, corniculats, i cuneïformes), són dobles.[4]
Els noms de la majoria dels músculs laringis deriven dels punts d'inserció de cada múscul.
El grup de músculs extrínsecs, que tenen un punt d'inserció en la laringe, en el cartílag tiroide, i una altra inserció en estructures externes a la laringe, funcionen per a fixar, elevar i baixar la posició de la laringe en el coll. Aquesta fixació és important en situacions en què la laringe exerceix una funció esfinteriana. Són músculs parells, i es poden subdividir en dos grups:.
El grup de músculs intrínsecs, que tenen tots els punts d'inserció dins de la laringe, funcionen per donar a la laringe capacitats per a tancar, emmagatzemar aire per sota del nivell de la laringe, evitar que substàncies estranyes puguin penetrar als pulmons i, també, capacitat fonatòria. Són els músculs següents:
La innervació de la laringe és molt complexa perquè rep, alhora, terminacions sensitives, motorosensitives, vasomotores i sensorials. A més, les dades de la dissecció no concorden sempre amb les de la clínica, la qual cosa en fa més complicat l'estudi.[8][9]
Els músculs de la laringe estan innervats per quatre nervis cranials:
El nervi vague és el responsable de la innervació sensitiva i motora dels músculs laringis intrínsecs, i els altres nervis cranials innerven els músculs extrínsecs.[4] Surt del nucli ambigu en el bulb raquidi. En el seu trajecte de baixada es divideix en tres branques:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
