Laia Sanz i Pla-Giribert

Laia Sanz i Pla-Giribert (Corbera de Llobregat, 11 de desembre de 1985)^[1] és una esportista catalana de renom internacional en les disciplines motociclistes del trial, el raid i l'enduro.^[2][3] Pel que fa al trial, n'ha estat catorze vegades campiona del món i deu vegades campiona d'Europa a l'aire lliure en categoria femenina,^[4][5] a banda de guanyar el Trial de les Nacions en categoria femenina set anys tot integrant l'equip estatal. Ha estat també campiona d'Espanya de trial femení vuit anys i fins i tot una vegada Campiona d'Espanya en categoria masculina (l'any 2000, competint com a Cadet).

Laia Sanz

Laia Sanz rebent el premi Mundo Deportivo (categoria femenina) el febrer del 2016.
Biografia
Naixement	(ca) Laia Sanz i Pla-Giribert 11 desembre 1985 (38 anys) Corbera de Llobregat (Baix Llobregat)
Activitat
Ocupació	pilot de motociclisme, pilot d'automobilisme
Activitat	1992, edat:7 anys -
Esport	motociclisme automobilisme
Disciplina esportiva	trial enduro ral·li raid
Trajectòria   Equip Vehicle utilitzat 2000-2003 Beta 2004-2011 Montesa 2012-2012 Gas Gas 2013-2014 Honda 2015-2020 KTM 2021- Gas Gas
Premis
(2021)  Premi Dona i Esport (2020)  Creu de Sant Jordi (2014)  Esportista català de l'any (2013)  Medalla d'Or del Mèrit Esportiu d'Espanya (2003)  Esportista català de l'any
Lloc web	laiasanz.com

D'altra banda, des que l'any 2011 decidí participar en el Ral·li Dakar en motos, n'ha guanyat onze edicions consecutives en categoria femenina (del 2011^[6] al 2021). Al mateix temps, ha guanyat el Campionat del Món d'enduro en categoria femenina sis anys, cinc d'ells consecutius (2012^[7] -la tercera temporada que hi participava-, 2013, 2014, 2015 i 2016^[8]). Els seus vint títols mundials (catorze de trial i sis d'enduro), l'acosten al rècord de vint-i-nou campionats mundials de motociclisme que ostenta Toni Bou i superen els quinze de Giacomo Agostini.^[9]

La parella sentimental de Laia Sanz és el multi-campió d'Espanya d'enduro i també pilot de raids Jaume Betriu.^[10][11]

Resum biogràfic

Trial

A dos anys ja començava a anar en bicicleta i son pare la portava sobre el dipòsit de la seva moto. A quatre anys va començar a conduir d'amagat la Montesa Cota 25 del seu germà Joan, més gran que ella i també afeccionat al trial.

Laia Sanz a La Rioja, durant el Campionat d'Espanya de trial del 2009

Ja el 1992, encoratjada per sa mare, es va apuntar a una prova del Campionat de Catalunya infantil que feien al seu poble, Corbera de Llobregat, acabant-hi vuitena i darrera, però amb ganes de repetir l'experiència. Així, l'any següent va córrer el campionat sencer.

El 1997 va guanyar la seva primera cursa en categories masculines, amb una moto de 80 cc. Aquell mateix any va participar en el seu primer trial femení, contra noies de tot el món. El 1998 es va fer el primer Campionat d'Europa de trial femení (no oficial), i Laia el va guanyar amb només 13 anys, contra rivals molt més grans que ella. Aquell mateix any va disputar el Campionat d'Espanya de trial, essent-hi l'única noia.

El 2000 va ser un dels seus millors anys, guanyant contra pronòstic el Campionat d'Espanya masculí en categoria Cadet, també com a única noia. Segons ha dit ella mateixa, aquest ha estat el títol que més satisfacció li ha causat. Aquell mateix any es varen iniciar oficialment els Campionats Mundial i Europeu femenins, i Laia Sanz va començar ja aleshores la seva ratxa de triomfs, amb el títol de campiona i el de subcampiona en ambdues competicions respectivament.

Des d'aleshores fins a l'actualitat la pilot ha anat guanyant títols mundials i europeus^[12] fins a arribar a la xifra de 20 títols que ostenta actualment. També ha seguit participant en competicions masculines, categoria júnior inclosa, aconseguint-hi resultats destacats.

Després d'uns anys competint amb Beta, actualment forma part de l'equip oficial d'Honda Montesa-HRC juntamanent amb Takahisa Fujinami i Toni Bou.

Enduro i Dakar

Carrera esportiva
Nacionalitat	Catalunya
Debut	1992, amb 7 anys
Rècords	14 mundials de trial femení
Palmarès en trial
Podis en GP	39  =  35x1r  4x2n
TDN	7 (2000, 2002, 2008, 2010 - 2012, 2021)
C. Món	14 (2000 - 2006, 2008 - 2013, 2021)
C. d'Europa	10 (2002 - 2011)
C. Esp. femení	8 (2003 - 2010)
C. Esp. masculí	1 (2000, Cadet)
Palmarès en enduro
C. del Món	6 (Women: 2012-2016, 2021)
X-Games EX	3 Or i 1 argent (2013)
Palmarès en ral·li raid
Ral·li Dakar	11 cat. femenina (2011-2021)
C. Món C. County	3 cat. femenina (2016, 2017, 2019)
Activitat professional
Residència	Viu a Seva (Osona) d'ençà del 2012[13]

Amb la finalitat de preparar-se a fons pel Ral·li Dakar del 2011, el maig del 2010 va debutar al Campionat del Món d'enduro femení, que s'estrenava justament aquella temporada amb la prestigiosa Valli Bergamasche, prova històrica de l'especialitat.^[14] Aquell any es classificà en tercera posició final del campionat.

Finalment, el 15 de gener de 2011 guanyà el seu primer Dakar en motos, en categoria femenina, pilotant una Honda dins l'equip KH-7 de Jordi Arcarons.^[15] A banda, aquell mateix any fou Subcampiona del món d'enduro femení.

A finals del 2011 s'anuncià el seu fitxatge per la marca saltenca Gas Gas.^[16] Amb aquesta nova moto, el 2012 revalidà la seva victòria al Ral·li Dakar en la categoria femenina -tot repetint la 39a posició final que va obtenir-hi el 2011-, essent, a més a més, l'única dona que aconseguí acabar la cursa en moto.^[17] A finals del mes d'octubre, aconseguí el seu primer títol mundial d'enduro femení, al Gran Premi de França.^[7]

El 15 de desembre de 2014 fou guardonada amb el premi a la millor esportista catalana de l'any juntament amb Marc Márquez.^[18]

A l'edició del 2015 del Ral·li Dakar, Laia Sanz tornà a fer història en classificar-s'hi en novè lloc general final, essent la primera dona a haver arribat mai entre els 10 primers classificats d'aquesta prova.^[19] Acabada la prova, en no acabar de posar-se d'acord amb Honda de cara a la temporada d'enduro, acceptà una oferta de KTM que la lliga a aquest equip oficial per als propers tres anys.^[20]

El gener del 2020 va resultar ser la millor dona del ral·li Dakar^[21] i va fer un 10 de 10, completant la seva desena participació de manera consecutiva en aquesta prova i per tant fent història, ja que és un rècord pels pilots espanyols;^[22][23] tot i així, va quedar en 18a posició, la seva pitjor marca des del 2013.^[21]

Palmarès

A 1 de novembre de 2021

El global de títols i victòries destacades aconseguits per Laia Sanz fins a la temporada 2021 inclosa és el següent:

Títol	Trial	Enduro	Raids	X-Games	Total
Campionats del Món	14	6	-	-	20
Campionats del Món per equips (TDN)	7	-	-	-	7
Victòries al Ral·li Dakar	-	-	11	-	11
Medalles d'Or als X-Games	-	-	-	3	3
Campionats d'Europa	10	-	-	-	10
Campionats d'Espanya	9	-	-	-	9
Total	40	6	11	3	60

Trial

Any	Motocicleta	C. del Món femení[24]	C. d'Europa femení	TDN femení[a 1]	C. d'Espanya femení[25]	Altres	Títols [a 2]
2000	Beta	1a	2a	1a	-	Campiona d'Espanya (cat. masculina Cadet)	3
2001	Beta	1a	2a	2a	-		1
2002	Beta	1a	1a	1a	-		3
2003	Beta	1a	1a	3a	1a		3
2004	Montesa	1a	1a	3a	1a		3
2005	Montesa	1a	1a	3a	1a		3
2006	Montesa	1a	1a	2a	1a		3
2007	Montesa	2a	1a	4a	1a		2
2008	Montesa	1a	1a	1a	1a		4
2009	Montesa	1a[26]	1a	2a	1a		3
2010	Montesa	1a	1a	1a	1a		4
2011	Montesa	1a[5]	1a[5]	1a	-		3
2012	Gas Gas	1a	9a	1a	-		2
2013	Montesa	1a	-	-	-		1
2021	Gas Gas	1a	-	1r	-		2
Total títols		14	10	7	8	1	40

Notes

1. La classificació consignada a TDN fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal
2. Al total de títols s'hi compten tots els campionats estatals o internacionals de trial guanyats, incloent-hi el TDN

Enduro i Raids

Laia Sanz (al davant) amb l'Honda al Rallye Merzouga del 2014

Any[b 1]	Motocicleta	C. del Món d'enduro	Ral·li Dakar	X-Games (Enduro X)	Títols [b 2]
2010	Honda	3a			-
2011	Honda	2a	1a		-
2012	Gas Gas	1a	1a[17]		1
2013	Honda	1a	1a[27]	3 medalles d'or i una d'argent[28]	1
2014	Honda	1a[29]	1a		1
2015	Honda/KTM	1a	1a		1
2016	KTM	1a	1a		1
2017	KTM		1a		-
2018	KTM		1a		-
2019	KTM		1a		-
2020	KTM		1a		-
2021	Gas Gas	1a	1a		1
Total títols		6	11		6

Notes

1. Tots els resultats consignats corresponen a la categoria femenina
2. Al total de títols s'hi compten tots els campionats internacionals d'enduro guanyats

Aparicions en mitjans de comunicació

Entre moltes altres aparicions a la televisió:

• Aparegué com una de les identitats desconegudes al programa Identity de TVE el dia 7 de desembre de 2007.
• Aparegué com un dels personatges famosos, junt amb Marc Coma, al programa La Partida de TV3 el dia 24 d'agost del 2010.
• Aparegué com a amfitriona al programa El convidat de TV3 el dia 2 de desembre del 2013.
• El gener de 2019 fou entrevistada per David Broncano al programa La Resistencia.^[30]

Filmografia

• Castro, David; Moreno, Nacho. Laia Sanz: Quien tiene la voluntad, tiene la fuerza (en castellà). Amazon Prime, desembre 2022.

Obra publicada

• Sanz, Laia. Qui té la voluntat té la força (Orígens). Barcelona: La Magrana, 2016. ISBN 978-8482647975.

Referències

1. «The rider... Sanz Laia» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 11 febrer 2011].
2. «Laia Sanz i Pla-Giribert». enciclopèdia.cat. [Consulta: 22 octubre 2020].
3. De la Torre, Juan Pedro «Campeones esenciales. Laia Sanz» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, 5-2018, p. 68.
4. «Laia Sanz arriba a Catalunya i aposta per guanyar el Mundial d'Enduro per completar un 2012 excepcional». esport3.cat. esport3, 24-09-2012. [Consulta: 24 setembre 2012].
5. «Laia Sanz continua fent història i eleva a 11 el seu rècord de títols mundials de trial». Diari Ara, 28-08-2011.
6. «Marc Coma guanya el seu tercer Dàkar». vilaweb.cat. VilaWeb, 16-01-2011. [Consulta: 16 gener 2011].
7. «Laia Sanz destrona Luduvine Puy i es proclama campiona del món d'enduro per primera vegada». esport3.cat, 21-10-2012. [Consulta: 22 octubre 2012].
8. «Laia Sanz es proclama campiona del món d'enduro i suma el seu 18è títol mundial». ara.cat. Diari Ara, 11-09-2016. [Consulta: 12 setembre 2016].
9. «Laia Sanz iguala els 15 títols mundials de Giacomo Agostini». elpuntavui.cat. El Punt Avui, 08-09-2013. [Consulta: 8 setembre 2013].
10. «Entrevista Jaume Betriu, del fútbol al Rally Dakar» (en castellà). enduroonboard.com, 09-10-2019. [Consulta: 30 març 2022].^{[Enllaç no actiu]}
11. Sòria, Francesc. «Laia Sanz i Jaume Betriu: parella a la vida, rivals al Dakar». ccma.cat. CCMA, 09-01-2021. [Consulta: 30 març 2022].
12. Ayala, Santiago (Director) «2005. Para la historia» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, 5-2018, p. 162.
13. Pérez de Rozas, Emilio «Laia Sanz. La reina de la terra». Més Esport (Suplement d'El Periódico) [Barcelona], 03-11-2012, pàgs. 12-14.
14. «Laia Sanz se estrena en el Mundial de Enduro Femenino» (en castellà). motoworld.es, 21-05-2010. Arxivat de l'original el 1 de juliol 2013. [Consulta: 3 juny 2010].
15. «Laia Sanz debuta al Ral·li Dàkar amb l'equip Arcarons RST KH-7». laindependent.cat, 11-01-2011. [Consulta: 15 gener 2011].
16. «Laia Sanz deixa l'equip Montesa després de vuit anys i fitxa per Gas Gas». esport3.cat. esport3, 21-10-2011. [Consulta: 22 octubre 2011].
17. «Laia Sanz aconsegueix la seva segona victòria al Dakar en categoria femenina». ara.cat. Diari Ara, 15-01-2012. [Consulta: 16 gener 2012].
18. «Marc Márquez i Laia Sanz, millors esportistes catalans del 2014». ara.cat. Diari Ara, 15-12-2014. [Consulta: 15 desembre 2014].
19. «El motorista Marc Coma, pentacampió del Dakar». vilaweb.cat. VilaWeb, 17-01-2015. [Consulta: 18 gener 2015].
20. Falcon, Lluís «Socis RACC - Laia Sanz». La Revista del RACC. Reial Automòbil Club de Catalunya [Barcelona], núm. 486, 6-2015, p. 40-51. D.L. B-5461-1963.
21. Laia Sanz, millor pilot femenina del Dakar a El Nacional, 17/1/2020
22. "Laia Sanz segueix fent història: 10 Dakars", "Tot es mou", TV3, 21/01/2020, vídeo i text. [Consultat el 8/02/2020]
23. El 10 de 10 de Laia Sanz a La Vanguardia, 18/1/2020 (castellà)
24. «Sanz Laia» (PDF) (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 15 novembre 2009].
25. «Campeonatos de España, Trofeos Nacionales y Copas R.F.M.E.» (en castellà). rfme.net. RFME. Arxivat de l'original el 5 de novembre 2016. [Consulta: 10 febrer 2011].
26. «La catalana Laia Sanz es proclama campiona del món de trial per novena vegada». 3cat24.cat. 324.cat, 06-11-2009. [Consulta: 15 novembre 2009].
27. «Laia Sanz arriba a Santiago de Xile i aconsegueix el seu tercer Dakar en categoria femenina». ara.cat. Diari Ara, 19-01-2013. [Consulta: 20 gener 2013].
28. «Laia Sanz brilla toda la temporada de X Games» (en castellà). record.com.mx, 13-08-2013. Arxivat de l'original el 30 d’agost 2013. [Consulta: 5 octubre 2013].
29. «Laia Sanz es proclama campiona del món d'enduro per tercer cop a França». 3cat24.cat. 324.cat, 14-09-2014. [Consulta: 14 setembre 2014].
30. «Entrevista a Laia Sanz» (en castellà), 23-01-2019. [Consulta: 25 gener 2019].

Bibliografia

• «Campeona sin límites» (en castellà). laiasanz.com. Laia Sanz. [Consulta: 15 novembre 2009].

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquidites	Viquidites

• Laia Sanz i Pla-Giribert - Lloc web oficial (castellà) (anglès)
• Article sobre Laia Sanz al web del programa El convidat de TV3 Arxivat 2014-09-26 a Wayback Machine.
• Semblança de Laia Sanz a trialsguru.net (anglès)
• Laia Sanz: “Si fos mare no em sentiria capaç de jugar-me la vida com faig ara”, entrevista amb Antoni Bassas, Ara (2020)