quadre de Vincent van Gogh From Wikipedia, the free encyclopedia
La nit estelada (neerlandès: De sterrennacht) és una pintura a l'oli realitzada per Van Gogh el 1889, actualment exposada al Museu d'Art Modern de Nova York.[1]
  | |
| Tipus | pintura |
|---|---|
| Creador | Vincent van Gogh |
| Creació | 1889 |
| Gènere | paisatge |
| Moviment | postimpressionisme |
| Material | pintura a l'oli llenç (suport pictòric) |
| Mida | 73,7 ( ) cm × 92,1 ( ) cm × 36,25 () in |
| Propietat de | Theo van Gogh (1889–1891) Johanna van Gogh (1891–1900) Julien Leclercq (1900–1901) Émile Schuffenecker (1901–dècada del 1900) Johanna van Gogh (1905–1906) Georgette Petronella van Stolk (1906–1938) Paul Rosenberg (1938–1941) Museu d'Art Modern de Nova York (1941–) |
| Col·lecció | Museu d'Art Modern de Nova York (Manhattan) |
| Història | |
| Data | Esdeveniment significatiu |
| desembre 1900 | compra (París) |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | 472.1941 |
| Catàleg | |
El quadre mostra la vista exterior, de nit, des de la finestra del sanatori de Sant Romieg de Provença, on s'havia reclòs després d'un dels seus freqüents atacs, tot i que fou pintada de memòria durant el dia. Data de mitjana 1889, tretze mesos abans del seu suïcidi. Des del 1941, forma part de la col·lecció permanent del Museu d'Art Modern de Nova York, com a part del llegat de Lillie P. Bliss. Considerat una obra mestra de Van Gogh, se n'han fet moltes reproduccions, i és una de les seves obres més conegudes.
El setembre del 1888, abans de la crisi que va comportar la seva hospitalització a Arle, Vincent Van Gogh va pintar el Cel estelat sobre el Roine i, en una de les cartes al seu germà Theo, en parlava així:
| « | …tinc facilitat per fer allò que és difícil. Ara bé, això no m'impedeix tenir una immensa necessitat per, diguem, la religió. Així doncs, surto a fora durant la nit a pintar els estels. | » |
| — Vincent van Gogh, [4] | ||
A mitjan setembre del 1889, després d'una greu crisi que s'estengué des de mitjan juliol fins als últims dies d'agost, Van Gogh va pensar a incloure La nit estelada en el següent lot d'obres que enviaria al seu germà Theo a París.[5] Per tal de reduir les despeses d'enviament, va reservar tres estudis, incloent-hi aquesta peça, els quals foren enviats a París en la següent remesa.[6] En tant que Theo trigava a confirmar-li la recepció de les obres, Vincent insistí en diverses ocasions i, finalment, va rebre el comentari del seu germà sobre la seva obra més recent.[7][8]
La nit estelada està ancorada en la imaginació i la memòria de Van Gogh, i presenta una expressió molt íntima i subjectiva de la resposta de Van Gogh davant la natura.[9] Servint-se de pinzellades molt gruixudes i empastades, sota un cel turbulent s'aixeca una visió idealitzada del poble de Sant Romieg de Provença, vist en direcció nord des del sanatori on Van Gogh estava ingressat.[10] La serra dels Alps de l'Alta Provença tanca l'escena per la dreta, però aquesta visió no concorda amb precisió amb la vista des del sanatori, i podria ser que es tractés d'uns turons situats al sud del sanatori. El flanc esquerre és definit per un gran xiprer,[11] també turbulent. Aquest és un arbre tradicionalment associat amb el dol i els cementiris, i en aquest cas és un element d'unió entre el cel turbulent, un camp d'energia en ebullició, i el poblet, un indret de calma on destaca el campanar de l'església, que evoca la terra nadiua de Van Gogh.[10] Cal remarcar, a més, que durant la seva estada a Arle, Van Gogh havia canviat la posició de l'Ossa Major al Cel estelat sobre el Roine, ubicant-la al sud.
En una carta al seu germà, Vincent Van Gogh escrigué:
| « | Almenys tinc un paisatge amb oliveres, i també un nou estudi d'una nit estelada… No és un retorn a les idees romàntiques o religioses, no. Ara bé, tot prenent el camí de Delacroix, amb un color i un dibuix més determinat que la precisió del "trompe l'oeil", un pot presentar una natura més pura que els suburbis, que els bars de París. | » |
| — Vincent van Gogh, [12][13] | ||
Vincent no estava especialment satisfet de l'obra, i així ho comunicà al seu germà:
| « | Les quatre primeres teles són estudis sense l'efecte unitari que tenen les altres… Les oliveres amb els núvols blancs i les muntanyes al fons, a més de la llum de la lluna i l'efecte de la nit, tot això són exageracions des del punt de vista compositiu, les línies estan embolicades com la fusta vella. | » |
| — Vincent van Gogh, [5] | ||
| « | En aquesta remesa, crec que res no és bo, tret del camp de blat, la muntanya, l'orquídia, les oliveres amb les muntanyes blaves, el retrat i l'entrada a la pedrera. La resta no em diu res, perquè manca d'intenció individual i de sentiment en les línies. On aquestes línies són properes i intencionades, comença a ser una pintura, fins i tot si és exagerat. Això és una mica el que Bernard i Gauguin senten, no cerquen la forma correcta d'un arbre, però insisteixen que un pot dir si és rodó o quadrat —i crec que tenen raó, exasperats com estan per la cerca (buida) de la perfecció fotogràfica d'alguns. Certament, no buscaran el to correcte de les muntanyes, però diran: "Per l'amor de Déu, les muntanyes eren blaves, oi? Doncs, llavors, posa-hi blau i no em vagis dient si era un blau com aquest o com aquell altre. Era blau, oi? Doncs, fes-ho blau, i prou!" A vegades, Gauguin és un geni quan explica això, però és molt tímid mostrant-ho, i la manera com li agrada dir coses útils als joves és corprenedora. Com n'és d'estrany!. | » |
| — Vincent van Gogh, [5] | ||
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
