La fundació de Skadar

La fundació de Skadar (serbi: Зидање Скадра), també coneguda com a L'emmurallament de Skadar,^[1] és un poema cicle pre-kosovar de poesia èpica sèrbia. Està basada en el tòpic del sacrifici humà.^[2][3] El mateix motiu apareix en la poesia d'altres llengües. La versió en serbi és considerada la versió eslava més important, sent l'única que existeix en forma de poema èpic; les versions en hongarès, romanès i búlgar són balades.^[4] La versió de la cançó en serbi gravada per Vuk Karadžić és la versió més antiga de la llegenda de la qual es té constància, i la primera que va aconseguir renom literari.^[4]

La fundació de Skadar

(sr) Зидање Скадра
Tipus	poema èpic
Fitxa
Llengua	serbi
Publicació	1815

La cançó descriu la construcció d'una fortalesa al riu Bojana a Skadar per part dels germans Mrnjavčević (Vukašin, Uglješa i Gojko Mrnjavčević). Gojko va enterrar viva la seva dona jove entre les muralles de la fortalesa, com a sacrifici demanat per la vila de la muntanya (nimfes de la mitologia eslava). Segons Vuk Karadžić, hi havia la creença que era impossible construir un gran edifici sense fer cap sacrifici humà.^[5] Els fets descrits al poema haurien ocorregut a principis del segle xiv.^[6] Jovan Tomić va concloure que la cançó es va crear prop de Skadar (actualment Shkodër), com Albània, Montenegro o el sud-oest d'Hercegovina, on la tradició de la família Mrnjavčević era forta.^[7] Altres investigadors posteriors van arribar a la mateixa conclusió.^[8]

La cançó es va publicar per primer cop el 1815 en una versió gravada per Vuk Karadžić basant-se en la versió del Vell Rashko, un narrador d'Hercegovina.^[9] El 1824, Vuk Karadžić va enviar una còpia de la seva col·lecció de cançons populars a Jacob Grimm, que va quedar especialment captivat per La fundació de Skadar. Grimm el traduí a l'alemany, i el va descriure com "un dels poemes més emotius de totes les nacions i de tots els temps."^[9][10] Johann Wolfgang von Goethe va publicar la traducció a l'alemany; tanmateix, no compartia l'opinió de Grimm en trobar l'esperit del poema "supersticiosament bàrbar".^[11]

Referències

1. H. Munro Chadwick; Nora K. Chadwick The Growth of Literature. Cambridge University Press, 31 octubre 2010, p. 310. ISBN 978-1-108-01615-5 [Consulta: 5 març 2013]. «In the 'Walling of Skadar' Vukasin contrives to get his brother's wife immured as a foundation sacrifice to the Vila.»
2. Felix J. Oinas. Heroic Epic and Saga: An Introduction to the World's Great Folk Epics. Indiana University Press, 1978, p. 262. ISBN 978-0-253-32738-3 [Consulta: 1r març 2013]. «For example, "The Building of Skadar" (Vuk II, 25) is based on the motif of a blood sacrifice being required to make a building stand.»
3. Tade Božinović; Renko Fulgosi; Ante Bakotin Pregled književnosti naših naroda. Slobodna Dalmacija, 1957, p. 17 [Consulta: 4 març 2013]. «Pretkosovski ciklus pjeva najviše o Neman jićima i Mrnjavče. vićima. Najviše pjesama ima o Nemanji, sv. Savi, Milutinu i Dušanu Silnom. Najljepše pjesme ovoga ciklusa su: »ženidba Dušanova«, »Zidanje Skadra« i »Uroš i Mrnjavčevići«.»
4. Alan Dundes. The Walled-Up Wife: A Casebook. Univ of Wisconsin Press, 1996, p. 146. ISBN 978-0-299-15073-0 [Consulta: 1r març 2013].
5. Alan Dundes. The walled-up wife: a casebook. University of Wisconsin Press, 1996, p. 12. ISBN 978-0-299-15070-9 [Consulta: 4 març 2013].
6. Zora Devrnja Zimmerman. Serbian folk poetry: ancient legends, romantic songs. Kosovo Pub. Co., 1986, p. 294 [Consulta: 1r març 2013]. «"The Building of Skadar" is an old epic, the events of which are reported to have occurred during the first half of the fourteenth century.»
7. Književnost i jezik. s.n., 1980, p. 27 [Consulta: 5 març 2013]. «Najzad Jovan N. Tomić zaključuje da teren postanka pesme »Zidanje Skadra na Bojani« nije daleko od samog Skadra."»
8. Prilozi za književnost, jezik, istoriju i folklor. Državna Štamparija., 1989, p. 53–54 [Consulta: 5 març 2013]. «Томићевом изналажењу локалитета Вуковој песми Зидање Скадра не може да се приговори»
9. Alan Dundes. The Walled-Up Wife: A Casebook. Univ of Wisconsin Press, 1996, p. 3–. ISBN 978-0-299-15073-0 [Consulta: 1r març 2013]. «Karadzic recorded one version of the ballad from one of his prize informants, a man called Old Rashko, who was born in old Herzegovina,... The ballad was first published in 1815.»
10. Paul Rankov Radosavljevich. Who are the Slavs?: A Contribution to Race Psychology. Badger, 1919, p. 332 [Consulta: 1r març 2013].
11. Marcel Cornis-Pope; John Neubauer History of the Literary Cultures of East-Central Europe: Junctures and Disjunctures in the 19th and 20th Centuries. John Benjamins Publishing, 2004, p. 273. ISBN 978-90-272-3455-1 [Consulta: 2 març 2013]. «Goethe published a German translation of it but found its spirit 'superstitiously barbaric'.»