Santuari de la Mare de Déu de la Salut (Sabadell)
església a Sabadell From Wikipedia, the free encyclopedia
església a Sabadell From Wikipedia, the free encyclopedia
El Santuari de la Mare de Déu de la Salut, coneguda popularment com la Salut, és una església d'estil eclèctic situada a la Salut, una entitat de població de Sabadell, al Vallès Occidental. Es troba a 226 m d'altitud a la serra de Sant Iscle, situada al nord-est del nucli de població de Sabadell (Districte 7, limitat amb el barri del Poblenou).
Santuari de la Mare de Déu de la Salut | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Església i església parroquial | |||
Arquitecte | Miquel Pascual i Tintorer (1879) Juli Batllevell i Arús: campanar (1907) Francesc Folguera i Grassi: reforma (1945) | |||
Construcció | 23 d'abril del 1882 - | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | Molt bo | |||
Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
Altitud | 226 m | |||
Campanar | (1907) | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Sabadell (Vallès Occidental) | |||
Localització | Serra de Sant Iscle | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Id. IPAC | 27803 | |||
Activitat | ||||
Diòcesi | Bisbat de Terrassa | |||
Religió | catolicisme | |||
Festivitat | Mare de Déu de la Salut | |||
Des del punt de vista d'administració eclesiàstica, depèn de l'església arxiprestal de Sant Fèlix, la qual al seu torn, forma part de l'arxiprestat de Sabadell Centre, i aquest, en últim terme, depèn del bisbat de Terrassa.[1]
Al costat del santuari es troba la casa del capellà[2] i l'antiga hostatgeria de la Salut, amb les restes de l'antiga ermita de Sant Iscle i Santa Victòria adossada a la part posterior.[3]
Església eclèctica, voltada de bosc i emplaçada sobre les restes de la vil·la romana d'Arraona i de l'ermita de Sant Iscle.[4] Té una bona disposició de volums, emfatitzats per les teulades a diferents nivells i els arquets sota les cornises. El campanar, d'estil modernista, combina l'obra vista amb el paredat i està acabat amb un pinacle de ceràmica vidriada. Davant de l'accés hi ha un atri sostingut per columnes. De l'interior, cal destacar l'altar del Santíssim amb escultures i relleus d'Enric Monjo (1946). També hi ha escultures de Camil Fàbregas. Els retaules de l'altar Major són obra d'Antoni Vila Arrufat i les vidrieres són fetes per Jeroni Granell.[5]
Segons la tradició, vers l'any 1652, fou trobada tocant a la font del Torrent de Canyameres, la Verge de la Salut i començaren a venerar-la a l'Ermita de Sant Iscle, on els empestats de la vila eren conduïts.[5]
L'actual temple és obra de Miquel Pascual i Tintorer, fou acabat el 23 d'abril de 1882 i costà 53.947,86 pessetes, més endavant, el 1907, fou bastit el campanar. Durant la Guerra Civil el santuari fou cremat, sent reconstruït un cop acabada la guerra, entre el 1939 i 1940, a mans de Francesc Folguera,[6] el qual va reforçar les voltes i els fonaments, a més de construir l'atri d'entrada.[5]
La font de la Salut, on es va trobar la marededéu, es troba encara avui baix el torrent, envoltada de plàtans.[7] I, al costat del santuari, hi ha, sota un porxo, les Tres Fonts de la Salut.[8]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.