intérpret musical From Wikipedia, the free encyclopedia
La Oreja de Van Gogh (abreujat en ocasions com LOVG o LODVG) és un grup musical de gènere pop-rock originari de Donostia, País Basc. La seva trajectòria al món de la música va començar formalment el 1996. La banda està formada per Pablo Benegas, Álvaro Fuentes, Xabi San Martín, Haritz Garde i Leire Martínez,[1] encara que la vocalista durant els primers onze anys va ser Amaia Montero, qui el 2007 va deixar la formació per iniciar la seva carrera com a solista.[2]
Grup al complet de La Oreja de Van Gogh: Xabi, Pablo, Leire, Álvaro Fuentes, Haritz Garde | |
Dades | |
---|---|
Tipus | grup de música |
Història | |
Creació | 1996, Sant Sebastià |
Activitat | |
Activitat | 1996 – |
Afiliats | Leire Martínez (veu) 2007-Present Pablo Benegas (guitarra) Álvaro Fuentes (baix) Xabi San Martín (teclat) Haritz Garde (bateria) |
Membres anteriors | Amaia Montero (veu) 1996-2007 |
Segell discogràfic | Epic Records |
Gènere | Pop, power-pop, pop-rock, Electropop (en) , folk rock i emo |
Format per | Amaia Montero (1996–2007) Álvaro Fuentes (1996–) Pablo Benegas (1996–) Haritz Garde (1996–) Xabi San Martín (1996–) Leire Martínez Ochoa (2008–) |
Altres | |
Premis
| |
Lloc web | laorejadevangogh.com |
Han obtingut premis com el Grammy Llatí,[3] MTV Europe Music Awards,[4] Premis Ondas, Premis de la Música, Premi Lo Nuestro, la Gavina de Plata del Festival de Viña del Mar,[5] entre molts altres. Segons acrediten els Productors de Música d'Espanya (PROMUSICAE), la banda compta amb 3.260.000 àlbums certificats en la seva carrera musical només a Espanya.[6]
El grup es va formar el 1996 a Sant Sebastià per joves que es van conèixer a la universitat. Inicialment estava compost per quatre membres: el guitarrista Pablo Benegas, el baixista Álvaro Fuentes, el teclista Xabi San Martín, que també feia de vocalista, i el bateria Haritz Garde. Tocaven rock alternatiu d'altres grups com a aficionats. Posteriorment van començar a professionalitzar-se i compongueren les seves primeres cançons i cercaren un vocalista més adequat. Després de diversos intents amb gent coneguda, Pablo Benegas contacta amb Amaia Montero i li proposa entrar al grup. Amaia accepta i forma part del grup durant una dècada.
Al principi només tocaven als bars en què coneixien el cap, però van decidir presentar-se al V concurs de pop-rock de la ciutat de Sant Sebastià. Per això van gravar una maqueta i la van presentar al jurat. El grup va guanyar el concurs, fet que els va proporcionar l'oportunitat de firmar un contracte amb Sony Music. El 1998, l'àlbum clau del grup, anomenat Dile al Sol es va posar a la venda, aconseguint llocs molt alts a les llistes de vendes i el Premi Ondas a l'Artista de l'Any.
Aquell primer disc, però només fou gravat per Amaia Montero, i tota la instrumentació aniria a càrrec de músics professionals, ja que els membres de La Oreja de Van Gogh en aquells moments no tenien prou formació ni experiència professional per interpretar el repertori, i el termini d'un mes i mig que imposà Sony Music no era suficient i el productor Alejo Stivel opinava que haurien necessitat almenys un any d'assajos i era inviable. Aquell equip de músics també gravà els àlbums 19 días y 500 noches (1999) de Joaquín Sabina i el debut de El canto del loco (2000). Els noms dels professionals que van participar en l'enregistrament apareixen als crèdits del disc, i foren Josu García com a assistent de producció, corista i guitarrista, Marcelo Fuentes com a baixista, Fernando Samalea com a bateria i Francis Amat al piano del senzill Cuéntame al oído.[7]
Després de moltes gires, van publicar dos discs més, El Viaje de Copperpot i Lo que te conté mientras te hacías la dormida, consolidant-se com un dels grups amb més vendes a Espanya i Llatinoamèrica.
Amb el seu quart disc, Guapa (2006) es converteix en el primer grup espanyol en treure l'àlbum per telèfons mòbils abans que per botigues de música.[8]
En total, el grup donostiarra ha venut més de 8 milions de còpies dels seus discs. Fins a la data Guapa ha venut més de 700.000 còpies a Espanya i Amèrica.
El 19 de novembre de 2007 Amaia Montero, la vocalista del grup, va anunciar que es retirava del grup per a iniciar la seva carrera musical en solitari. Els altres components del grup van seguir endavant amb el grup. El 2 de setembre de 2008 amb la seva nova vocalista Leire Martínez donaren a conèixer el seu cinquè disc A las cinco en el Astoria.[9][10]
L'estil musical de La Oreja de Van Gogh es caracteritza per l'ús de sons suaus i melòdics, oscil·lant entre cançons molt melòdiques i altres amb un to més fosc proper al pop-rock. Això els fa uns fidels representants de l'anomenat Donosti Sound o So de Sant Sebastià, nom que recorda l'estil musical dels grups de pop-rock amb més èxit formats a Sant Sebastià des dels anys 80.
Any | Àlbum | Vendes mundials |
---|---|---|
18/5/1998 | Dile al sol | +1.000.000 |
11/9/2000 | El viaje de Copperpot | +2.000.000 |
28/4/2003 | Lo que te conté mientras te hacías la dormida | +1.500.000 |
25/4/2006 | Guapa | +1.000.000 |
02/9/2008 | A las cinco en el Astoria | +600.000 còpies |
13/9/2011 | Cometas por el cielo | +300.000 còpies |
04/11/2016 | El planeta imaginario | |
18/09/2020 | Un susurro en la tormenta |
El planeta imaginario
Sense àlbum
Un susurro en la tormenta
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.