L'Exprés de Mitjanit

L'Exprés de Mitjanit (títol original en anglès: Midnight Express)^[1] és una pel·lícula britanicoestatunidenca dirigida per Alan Parker, estrenada el 1978. Explica la història de William Hayes, detingut i empresonat a Turquia el 1970. Hayes va participar com a consultor en la realització.

L'Exprés de Mitjanit

Midnight Express
Fitxa
Direcció	Alan Parker
Protagonistes	Robert Davis Randy Quaid John Hurt Paul L. Smith Irene Miracle Paolo Bonacelli Bo Hopkins Franco Diogene Gigi Ballista Norbert Weisser Vic Tablian Michael Ensign Mike Kellin Peter Jeffrey Kevork Malikyan Yashaw Adem Michalis Giannatos Joe Zammit Cordina (en)
Producció	Alan Marshall i David Puttnam
Guió	Oliver Stone i William Hayes
Música	Giorgio Moroder
Fotografia	Michael Seresin
Muntatge	Gerry Hambling
Vestuari	Milena Canonero
Productora	Columbia Pictures
Distribuïdor	Columbia Pictures, Netflix i Vudu
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica i Regne Unit
Estrena	18 maig 1978
Durada	121 min i 119 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Malta i Istanbul
Color	en color
Descripció
Basat en	Midnight Express
Gènere	cinema biogràfic, drama, cinema de presons, cinema independent, cinema de ficció criminal i pel·lícula basada en un llibre
Lloc de la narració	Istanbul
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula (1979) Oscar al millor actor secundari (1979) Oscar a la millor direcció (1979) Oscar al millor muntatge (1979) Oscar al millor guió adaptat (1979) Oscar a la millor banda sonora (1979)
Premis	Oscar al millor guió adaptat (1978) Oscar a la millor banda sonora (1978) BAFTA a la millor direcció (1979) BAFTA al millor actor secundari (1979) BAFTA al millor muntatge (1979) Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica (1978) Globus d'Or al millor guió (1978) Globus d'Or al millor actor secundari (1978) National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades

Argument

William Hayes, jove turista americà, és de vacances amb la seva amiga Susan, a Turquia. Esperant guanyar uns diners, intenta tornar als Estats Units amb dos quilograms d'haixix repartits pel seu cos i amagats sota la seva roba. Quan està a punt de pujar a l'avió, és sotmès, com els altres passatgers, a un escorcoll de seguretat per policies que troben la droga. Comença llavors per a «Billy» un malson que el porta a la presó de Sağmalcılar, a Istanbul. De procés en procés, es troba condemnat a trenta anys de presó.^[2]

El Midnight Express (l'«Exprés de mitjanit») és el terme utilitzat pels presoners turcs per designar l'evasió.

«

Però l'«Exprés de mitjanit» no para a Sağmalcılar.

»

Anàlisi

Diferències entre la pel·lícula i el llibre

Hi ha diferències importants entre les versions literàries i cinematogràfiques de L'Exprés de Mitjanit

• A la pel·lícula, William Hayes és a Turquia amb la seva amiga, mentre que en realitat hi havia anat sol. La pel·lícula utilitza la història d'amor per donar un sentit més emotiu.
• Les escenes de violacions han estat igualment afegides. William Hayes mai no ha mencionat haver estat violat pels seus guàrdies turcs o haver sofert violència sexual. Reconeix haver participat de manera consentida en relacions homosexuals, cosa que apareix breument a la pel·lícula.
• Al llibre, William Hayes no mossega la llengua d'un company presoner.
• El final de les versions literàries i cinematogràfiques de L'Exprés de Mitjanit són diferents: al llibre, Hayes és transferit a una altra presó d'on aconsegueix fugir pel mar; a la pel·lícula aquest passatge ha estat reemplaçat per una escena violenta durant la qual mata involuntàriament el guardià en cap.

El rodatge

Encara que la pel·lícula es desenvolupa principalment a Turquia, està rodada completament a Malta (l'escenari de la presó és el Fort de Sant Elm), després del rebuig d'Istanbul d'acollir el rodatge. La majoria dels actors són, així doncs, maltesos, així com alguns d'italians, americans, grecs i armenis que fan el paper de turcs.^[3]

A la pel·lícula hi sovintegen alguns anacronismes i exageracions. Per exemple alguns turcs hi porten el fes, tot i que ja no és portat a Turquia des de l'abolició dels barrets simbòlics otomans el 1923 per part de la República Turca.

Reaccions i conseqüències

El 18 de maig de 1978, L'Exprés de Mitjanit és presentat a una audiència de periodistes del món sencer, en ocasió del Festival de Canes. Quaranta-tres dies més tard, els Estats Units i la Turquia entraven en importants negociacions sobre l'intercanvi de presoners^[4] El desembre del 2004, en una visita a Turquia, Oliver Stone va presentar excuses públiques per haver «sobredramatitzat» l'escenificació que tenia escrita.^[5]

Repartiment

• Brad Davis: Billy Hayes
• Irene Miracle: Susan
• Bo Hopkins: Tex
• Paolo Bonacelli: Rifki
• Paul L. Smith: Hamidou
• Randy Quaid: Jimmy Booth
• Norbert Weisser: Erich
• John Hurt: Max
• Mike Kellin: Mr. Hayes
• Franco Diogene: Yesil

Premis

1979

• Oscar a la millor banda sonora per Giorgio Moroder
• Oscar al millor guió original per Oliver Stone

• BAFTA a la millor direcció per Alan Parker
• BAFTA al millor muntatge per Gerry Hambling
• BAFTA al millor actor secundari per John Hurt
• Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
• Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per Irene Miracle
• Globus d'Or al millor actor dramàtic per Brad Davis
• Globus d'Or al millor actor secundari per John Hurt
• Globus d'Or a la millor banda sonora original per Giorgio Moroder
• Globus d'Or al millor guió per Oliver Stone

Referències

1. Títol en català a Ésadir.cat
2. «Midnight Express». The New York Times.
3. (anglès) Fitxa de la pel·lícula a l'IMDB
4. (anglès) Extret de la coberta de la banda original de L'Exprés de Mitjanit, compost per Giorgio Moroder.
5. (anglès) Helena Smith, «Stone sorry fur Midnight Express» a The Guardian, 16 desembre de 2004 .

Enllaços externs

• Guió del film per Oliver Stone  PDF (anglès)