Platja de l'Almadrava (Dénia)
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Almadrava és una platja de sorra i còdols[1] de 2,9 km de llarg[2] situada directament davant del terme dels Poblets però que pertany administrativament al nord del terme de Dénia (Marina Alta, País Valencià). Hi desemboca el riu Girona, migpartint la platja i produint la punta de l'Almadrava.[3] Al sud-est, fita amb la punta de l'Estanyó prop de la desembocadura del barranc de l'Alberca,[3] i que marca l'inici de la badia de l'Estanyó o platja dels Molins. La propera punta dels Molins culmina la badia.[3] Al nord-oest, fita amb la punta del Cadastre, desembocadura del barranc de Portella,[3] i la platja de les Deveses. Darrere de la platja, ja en terme dels Poblets, es troba la partida de les Marjaletes, una zona majoritàriament urbanitzada per residències unifamilars.[3]
| ||||
| Tipus | Còdol i sorra fina | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dénia (la Marina Alta)  | |||
| ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | |||
| Característiques | ||||
| Dimensió | 20 ( ) × 2.950 ( ) m | |||
| Activitat | ||||
| Instal·lacions i serveis | Estat de la mar (banderes) Creu Roja Passarel·les Aparcament Jocs Esportius Vigilància marítima Llavapeus i dutxes | |||
Etimologia
Deu el seu nom a la tècnica de pesca de tonyina amb almadrava[4][5][1] (de l'àrab andalusí المضربة almadrába, «lloc on es colpeja o lluita»)[6]).
Confusió de noms i pertinença
Atès que l'Almadrava ha sigut coneguda històricament com el port i platja de pesca dels Poblets, sovint es creu que pertany al seu terme;[7] tot i així, els mapes oficials l'adjudiquen a Dénia.[3] De fet, els negocis i residents de l'Almadrava tributen als Poblets, però els serveis i la neteja depenen de Dénia,[8] un fet que ha originat un greuge entre alguns veïns.[8] Aquest punt de contenció ha dut a una contravèrsia que data de 1995 i es reprengué el 2014 segons la qual l'Ajuntament dels Poblets vol reclamar la platja de còdols entre el riu Girona i el camí de Guadiana com a part integrant del seu terme.[8][9]
Addicionalment, existeix una confusió sobre l'extensió de la platja. La part entre el riu Girona i el barranc de l'Alberca sovint és inclosa en la platja dels Molins.[10][11][12] Altres fonts la segreguen de totes dues, i així parlen de la platja de l'Estanyó.[13] Tanmateix el nom històric d'aquest tram era Almadrava, com atesta la torre homònima situada just a l'est del riu Girona[14] i la partida amb aquest nom situada darrere mateix.[3]
Accés
Entre la platja i les Marjaletes, corre la carretera de les Marines o CV-730, que comunica la platja amb Dénia i la N-332 o carretera d'Oliva.[3] S'hi pot accedir des dels Poblets amb el camí del Verger al Mar o de Guadiana; o també amb el camí de les Marjaletes o el de les Revoltes.[3] Pel sud i en paral·lel amb el riu Girona, s'hi accedeix amb el camí de Miraflor al Mar.[3]
Hi ha una línia d'autobús que arriba al Palmar, molt a prop de l'Almadrava, des de Dénia.[15]
Tipologia i serveis
Al nord del riu Girona, és de còdols; al sud, d'arena. Tota la platja és plana. A prop de la punta de l'Estanyó, es troben unes petites dunes naturals. Generalment és freqüentada per un turisme familiar i autòcton que evita les aglomeracions.[7] Hi ha diversos allotjaments i punts de restauració.[4] El vent de Llebeig de les tardes d'estiu hi atreu als windsurfistes,[7][1] amb una escola de windsurf localitzada al camí del Bassot, a les Deveses i una altra a la punta dels Molins; just al costat, hi ha un canal d'accés per a embarcacions.[2] L'accés a la mar amb petites embarcacions també es pot realitzar des de prop del riu Girona, pel marge esquerre.
Disposa de neteja-peus, neteja, papereres, vigilància i equipament de volei platja.[2][16]
Punts d'interès
A la part dreta, a 100 m del riu,[14] hi ha la torre de l'Almadrava o del Palmar (1552-1553),[14] una torre de vigia de tres plantes[14] edificada per controlar la costa contra la pirateria i una fotn d'aigua dolça[10] on també podem observar una sénia.[14] Va quedar en estat ruïnós[14] fins que una restauració dels anys 1990[10] li retornà les dues plantes superiors.[14] El 1957 s'hi va trobar una inscripció que diu Sub umbra alarum tuarum protegem (A l'ombra de les teues ales em protegeixes).[10]
A la part esquerra, es troba la roca del Salvador; darrere i junt amb la carretera hi ha un jaciment romà parcialment museïficat.[10] En aquest assentament hom ha trobat restes de forns de ceràmica, especialment per fer àmfores, i una casa principal romana amb habitatges per als esclaus.[10]
Referències
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
