variant del voleibol From Wikipedia, the free encyclopedia
El voleibol de platja o vòlei platja[1] és una variant del voleibol que es juga en platges o superfícies de sorra. El reglament del vòlei platja és molt semblant al del voleibol en pista. A part del tipus de superfície la diferència més important és que els equips són de dos jugadors, en comptes de sis. També és habitual el vòlei platja amb equips de 3 o 4 persones, sobretot en competicions recreatives.
Esport | voleibol |
---|---|
Tipus | voleibol, esport platja i esport olímpic |
Autoritat esportiva | Federació Internacional de Voleibol |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Nombre mínim de jugadors | 4 |
Nombre màxim de jugadors | 4 |
Es va començar a jugar a les platges de Santa Mònica, a Califòrnia, cap al 1920. Els anys 60 i 70 van començar a aparèixer competicions professionals. Va ser reconegut oficialment per la Federació Internacional de Voleibol el 1986 i és esport olímpic des del 1996, als jocs d'Atlanta.[2] Actualment, hi ha un nombre important de competicions professionals de vòlei platja, tant en categoria masculina com femenina, sobretot als Estats Units i al Brasil.
Resulta impossible determinar en quin moment exacte es va jugar per primera vegada al voleibol en una platja. Les primeres referències se situen a l'Uruguai en 1914 i en Hawaii el 1915 . Per la seva banda, hi ha referències als primers dobles jugats a les platges de Santa Mònica, Califòrnia, per Paul Johson l'any 1930 en inventar una variant del voleibol amb menys jugadors, ja que li calia esperar massa l'arribada de tots els jugadors necessaris per a un partit normatiu. Juntament amb tres companys van començar jugant en un quart de pista, ampliant-ho a la meitat i finalment jugant en una pista sencera.[3]
L'enlairament d'aquest esport i les primeres competicions tenen lloc en els anys 70 a les platges de Santa Mònica, Califòrnia, (Estats Units). A Europa no va aparèixer fins a l'any 1927 en unes platges de França.
A Catalunya va començar a agafar força la dècada del 1990, a partir del I torneig Ballatine's de vòlei platja celebrat a Gavà el 7 i el 14 de juliol de 1990[4]. El mateix estiu es va fer el I Torneig Internacional de Palma i l'estiu següent, del 28 al 39 de juny del 1991, El Masnou acolliria la primera prova de la història del circuit espanyol de vòlei platja.
El 2000 es convertí un esport oficial a les Olimpíades, tant per a homes com per a dones.[5]
Un estudi publicat el 2013 sobre la cobertura mediàtica de les competicions de voleibol de platja durant les Olimpíades del 2008 trobà que s'emfatitzà més l'aspecte sexual de l'esport per damunt de l'atlètic.[6]
El voleibol de platja és un esport col·lectiu; on la participació dels jugadors és alternativa. Els tres elements principals que interactuen són:
Aquest esport va aconseguir captar en forma massiva l'atenció del públic i els mitjans a inicis de la dècada dels anys vuitanta, quan jugadors com Randy Stoklos i Sinjin Smith van contribuir a crear gran interès de les cadenes de televisió americanes i europees, acreixent en forma exponencial el nombre d'espectadors. Així, el voleibol de platja va créixer fins a esdevenir un esport seriós i professional.
El vòlei platja o voleibol a platja es va incorporar a la Federació Internacional de Voleibol (FIVB) el 1986, promovent un circuit de competicions alternatiu al de l'Associació de Voleibol Professional (AVP). Va ser esport de demostració en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i es va disputar de manera oficial en els Jocs Olímpics d'estiu d'Atlanta 1996.
Avui, el voleibol de platja conta, en el si de la Federació Internacional
de Voleibol,[7] amb la xifra rècord de 211 federacions nacionals afiliades.
De Melbourne a Berlín, d'Osaka a Mar de la Plata, en estadis construïts en platges i en platges construïdes al centre de ciutats, el voleibol de platja atrau atletes de primer nivell ja masses de públic.
El vòlei platja es juga en l'essencial igual que el voleibol. Un jugador comença el joc traient la pilota cap al camp contrari. Cada equip pot colpejar la pilota tres vegades fins a tornar per sobre de la xarxa. No es pot subjectar la pilota quan es toca, ni tocar-lo dues vegades consecutives, encara que es pot colpejar amb qualsevol part del cos. El punt es perd si no es passa la pilota després del tercer toc, si toca el camp propi, si s'envia fora dels límits del terreny o si es toca la xarxa amb el cos. Les diferències més importants amb el voleibol són:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.