política japonesa From Wikipedia, the free encyclopedia
Kyōko Nakayama (japonès: 中山恭子) (prefectura de Tòquio, 26 de gener de 1940) és una política japonesa, membre del govern de Yasuo Fukuda en tant que ministra d'Estat per a la Població, la Igualtat de Gènere i la Qüestió dels Segrestos. També forma part de la Cambra de Consellers del Japó.
 (2006)  | |
| Nom original | (ja) 中山恭子 |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (ja) 山下 恭子 26 gener 1940 (84 anys)prefectura de Tòquio (Japó) |
| Ministre d'Estat de Missions Especials | |
| 2 agost 2008 – 4 setembre 2008 | |
Minister for the Abduction Issue (en)  | |
| 2 agost 2008 – 4 setembre 2008 | |
| Ambaixadora del Japó al Tadjikistan | |
| 1999 – 2002 | |
| Ambaixadora del Japó a l'Uzbekistan | |
| 1999 – 2002 | |
 Membre de la Cambra de Consellers del Japó | |
| | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Japó |
| Ideologia | Anticomunisme |
| Formació | Universitat de Tòquio Gunma Prefectural Maebashi Girls High School (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | diplomàtica, política |
| Activitat | 1964 - abril 2019 |
| Partit | Partit de l'Esperança (2017–) Partit Liberal Democràtic (–2010) Party for Japanese Kokoro (en) Sunrise Party of Japan (en) Partit de la Restauració del Japó |
| Família | |
| Cònjuge | Nariaki Nakayama (–valor desconegut), divorci |
| Premis | |
| Lloc web | nakayamakyoko.net |
| |
Va estudiar Literatura Francesa a la Universitat de Tòquio; va ingressar al Ministeri d'Afers Exteriors del Japó el 1964 i al Ministeri de Finances el 1966.[1][2]
Va romandre en el càrrec de ministra fins al 1999, quan va ser nomenada ambaixadora del govern japonès tant a l'Uzbekistan com al Tadjikistan.[3]
Del 2002 al 2004 i del 2006 al 2008, va ser assessora especial de la qüestió dels segrestos de japonesos per part de Corea del Nord, designada primer per Junichirō Koizumi i després per Shinzō Abe.[4] En acabat, va tornar-se ministra d'Estat per a la Població, la Igualtat de Gènere i la Qüestió dels Segrestos sota el govern de Yasuo Fukuda.[5]
Va ser elegida a la Cambra de Consellers el 2007 i reelegida el 2013.[6]
El juny del 2010, ella i el seu marit van canviar-se del Partit Liberal Democràtic al Partit de l'Alba i quan aquest es va fusionar amb el Partit de la Restauració del Japó, en van esdevenir membres tots dos.[7] Quan Shintarō Ishihara se'n va anar per a crear un partit propi, el Partit de les Generacions Futures, Nakayama i la seva parella van continuar al mateix alhora que es van unir al nou.[8] L'octubre del 2015, ella va passar a presidir aquest partit, que va rebatejar Partit pel Kokoro japonès.[9] A l'inici del mandat, va voler canviar l'orientació del partit i treballar amb el govern,[10][11][12] cosa que Shigefumi Matsuzawa, aleshores secretari general, va rebutjar; amb la qual cosa es va estimar més de dimitir abans que no provocar la divisió del partit.[13]
Encara que va ser reelegida sense votació el setembre del 2017 com a membre capdavantera de l'organització,[14] va anunciar que s'uniria amb el seu espòs al tot just format Partit de l'Esperança,[15] fundat per l'alcaldessa de Tòquio Yuriko Koike, i va ser així un dels primers membres del dit partit.[16] L'abril del 2019, Nakayama va informar que pretenia retirar-se de la política i no es va presentar a les eleccions a la Cambra de Consellers del 2019.[17]
Nakayama és partidària de revisar la Constitució japonesa perquè pensa necessari l'armament del Japó, fins i tot en térmens nuclears.[18] També la hi motiva el fet de lluitar més eficaçment en els casos de segrestos de ciutadans japonesos per part de Corea del Nord.[19] Com a ambaixadora, també creu que l'Estat hauria de promoure les relacions comercials amb els països de l'Àsia central,[20][21] encara que el seu principal soci encara són els Estats Units.[18] No té cap problema amb el fet que els oficials japonesos visitin el santuari Yasukuni i posa en dubte l'ús de dones de consol per part del Japó durant la Segona Guerra Mundial.[18] També afavoreix la pena de mort.[18]
Es va casar amb Nariaki Nakayama, exministre de Turisme i també membre del Parlament japonès.[22] Per a donar-li suport, el 2010 va deixar el Partit Liberal Democràtic i va canviar de partit polític.[23]
Visita Taixkent cada any, malgrat que ja no és ambaixadora a l'Uzbekistan.[20]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
