Compositor, pianista i director d'orquestra grec From Wikipedia, the free encyclopedia
Kostas Iannidis (Esmirna, 21 d'agost de 1903 - Atenes, 17 o 18 de gener de 1984), nascut Iannis Konstantinidis (Γιάννης Κωνσταντινίδης) va ser un compositor, pianista i director d'orquestra grec.
Kostas Iannidis (a la dreta) i el cantant Iannis Nikolaidis (a la esquerra) | |
Nom original | (el) Κώστας Γιαννίδης |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 21 agost 1903 Esmirna (Turquia) |
Mort | 17 gener 1984 (80 anys) Atenes (Grècia) |
Formació | Conservatori Stern Universitat de les Arts de Berlín |
Activitat | |
Ocupació | cantant, director d'orquestra, pianista, compositor, actor, compositor de bandes sonores |
Instrument | Piano i veu |
|
Iannis Konstantinidis és fill d'una família rica d'Esmirna, originària de Zagorá al mont Pelió. Pertanyia a una gran comunitat minoritària de grecs ètnics que vivia a dintre de la frontera de l’imperi otomà des de segles.[1] Va créixer en el clima liberal, cosmopolita i multicultural de la ciutat que tenia en aquell moment 40 teatres on es representaven òperes i operetes. Tocava música popular amb treballadors dels suburbis d'Esmirna i pagesos de la zona rural al voltant de la ciutat. Va entrar en contacte amb moltes persones, arts i tradicions populars que el van afectar en la seva orientació artística. Va començar les seves primeres lliçons d'harmonia amb Dimosthenis Milanakis.[2]
L'abril de 1922, poc abans de la reconquesta d'Esmirna pels turcs durant la guerra greco-turca, Konstantinidis va abandonar la seva ciutat natal i va viatjar cap a Alemanya. Primer a Dresden, on va estudiar harmonia amb Joseph Mraczek, i després a Berlín, on va romandre fins al 1931. Allà va estudiar composició amb Paul Juon (1923-1924), piano amb Karl Rössler, direcció d'orquestra amb Carl Ehrenberg (1923-1925) i orquestració amb Kurt Weill (1926). A Berlín, va conèixer Nikos Skalkottas, alumne d'Arnold Schönberg, amb qui es va fer amic. Després de 1924, per sobreviure, ja que la seva família que no podia mantenir-lo econòmicament després de la destrucció d'Esmirna, va començar a implicar-se en moltes activitats de música popular. Sota el pseudònim Costa Dorres va compondre la música de la seva primera opereta Die Liebesbazillus, estrenada el 1927 a Stralsund. I, fins a 1931, va treballar com a compositor de cançons i pianista pel cabaret Die Wespen de Leon Hirsch, però també al cinema, així com a la ràdio.[2]
La pujada al poder del nacionalsocialisme a Alemanya va incitar-lo a tornar a Atenes el 1931, on es va quedar fins al final de la seva vida. Per assegurar la seva subsistència, va treballar principalment com a compositor de cançons populars i d'operetes sota el pseudònim de Kostas Iannidis (una inversió del seu nom i cognom). L'adopció d'aquest pseudònim va ser suggerida pel periodista Dimitris Giannoukakis, per a evitar que el públic el confongués amb un compositor d'operetes conegut en aquell temps, Grigóris Konstantinidis. Es graciés a aquestes contribucions a la música popular que Konstantinidis va establir la seva reputació a la societat musical atenesa. A la premsa atenesa, era un dels compositors els més freqüentment i el 1962 va rebre tres premis internacionals per les seves cançons populars.[3] Per exemple, Agapi mou Xypna (Ξύπνα αγάπη μου) cantada per Nana Mouskouri rep el primer premi al Festival de la Cançó Mediterrània a Barcelona el 1960. Entre els seus intèrprets, esmentem entre d'altres, Ángela Zília i Keti Belinda.[1]
Paral·lelament, va començar a investigar les col·leccions etnomusicològiques de cançons populars gregues (de Baud-Bovy, Pernot Pachtikos) i a experimentar amb les seves harmonitzacions. Això va conduir a la producció d'un nombre relativament petit de músiques vocals i instrumentals a partir dels anys 1940, totes molt lligades i estructuralment properes del material popular i totes firmades pel seu nom real, Konstantinídis.
A més de compondre i revisar un nombre limitat d'obres de concert, va enfocar la seva feina com a productor de programes de música clàssica o popular en diferents ràdios hel·lèniques. De 1946 a 1952 va ser el cap del departament de "música popular" de la Radiodifusió Pública Grècia (EIR), i director musical a la Ràdio de les Forces Armades Gregues de 1952 a 1960.
Encara que mai s'havia apagat a compondre música popular, després de 1962 va dedicar-se molt més a compondre música clàssica. Les seves peces més reconegudes són les seves obres orquestrals, incloent-hi les dues Suites del Dodecanès (1948 i 1949) i la Rapsòdia d'Àsia Menor (1965). No obstant això, va compondre unes quantes peces per a piano solo, piano i veu, cor i diversos conjunts de cambra.[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.