Kito Lorenc

Kito Lorenc (Schleife, 4 de març de 1938 - Bautzen, 24 de setembre de 2017) fou un escriptor i autor de teatre alemany en sòrab, nebot de Jakub Lorenc-Zalĕski.^[1]

Kito Lorenc

(2013)
Biografia
Naixement	4 març 1938 Schleife (Alemanya)
Mort	24 setembre 2017 (79 anys) Bautzen (Alemanya)
Causa de mort	accident vascular cerebral
Sepultura	Alter Friedhof (en)
Residència	Wuischke
Activitat
Camp de treball	Literatura sòraba i Sorbian poetry (en)
Ocupació	escriptor, poeta, traductor, dramaturg
Membre de	Acadèmia Saxona de les Arts
Família
Germans	Michael Lorenz
Parents	Jakub Lorenc-Zalěski, avi
Premis
(1991)  Premi Heinrich Mann (1990)  Premi Ćišinski (1962, 1968)  Premio Literario der Domowina (gl)

Kito Lorenc va assistir al Sorbian Boarding High School a Cottbus/Chóśebuz de 1952 a 1956 i va estudiar Estudis eslaus a la Universitat de Leipzig des de 1956 fins al 1961. De 1961 a 1972 va treballar a l'Institut de Recerca Popular Sòrab/Institut za serbski ludospyt a Bautzen/Budyšin. De 1972 a 1979 va treballar com a dramaturg a l'Ensamble Estatal de Cultura Popular Sòrab. Va viure com a escriptor independent a Wuischke/Wuježk bei Hochkirch/Bukecy.^[1]

Del 1961 al 1972 donà classes a Budyssin, però ho deixà per a estrenar drames com Nowe časy - nowe kwasy (Nou dia, nous casoris, 1962), Swĕtło, prawda, swobodnosć (Llum, justícia i llibertat, 1963) i diversos estudis com Terra budissinensis (1997). També ha fet estudis i representacions d'altres autors com Handrij Zejler o Mina Witkojc.

Obra

L'extensa obra de Kito Lorenc inclou no només obres literàries, sinó també treballs editorials, traduccions i escrits científics. Va publicar al llarg de la seva vida en sòrab i alemany. El volum "Nowe časy – nowe kwasy" es va publicar per primera vegada el 1961, que conté principalment poemes dels seus temps d'estudiant.^[2] En 1967 va presentar la seva Banda “Struga. Wobrazy našeje krajiny. Pictures of a Landscape", que imprimeix versions en alt sòrab i alemany dels poemes recollits una al costat de l'altre, precedeix l'assaig programàtic "Struga - konfesija"/"Struga - una confessió".^[3][4]

Referències

1. Karin Großmann. «Wie die Welt nach Wuischke kam».
2. Juliane Rehnolt: Kito Lorenc. In: Institut für Sächsische Geschichte und Volkskunde (Hrsg.): Sächsische Biografie.
3. Kito Lorenc: Struga – konfesija. In: Struga. Wobrazy našeje krajiny. Bilder einer Landschaft. Ludowe nakładnistwo Domowina/VEB Domowina-Verlag, Budyšin/Bautzen 1967, S. 7.
4. Kito Lorenc: Struga – eine Konfession. In: Struga. Wobrazy našeje krajiny. Bilder einer Landschaft. Ludowe nakładnistwo Domowina/VEB Domowina-Verlag, Budyšin/Bautzen 1967, S. 11.