From Wikipedia, the free encyclopedia
El regne de Khasso (Xaaso) fou un antic estat africà, a un territori entre els actuals estats del Senegal i Mali (regió de Kayes). Econòmicament el país vivia de la ramaderia i l'agricultura i especialment del cultiu del cotó (el territori era fèrtil); s'explotava l'or de la regió del Bambuk. Les ètnies principals a part els khassonkés (del grup manding, format per una barreja de peuls i malinkés) eren els soninkés, el peuls, els malinkés, els bambares i els maures.
El país de Khasso estava dominat pels malinkés. Diadié Kundabalo era el cap dels peuls que van arribar al país malinké al començar el segle xvi. Yamadou Hawa, descendent de Diadié Kundabalo, fou el primer a disputar el poder als malinkés que fins aleshores eren senyors indiscutits del territori. A la batalla de Toumbifara, va derrotar els malinkés i va assolir el poder (finals del segle XVII).
El seu fill Séga Doua, que va regnar de 1681 a 1725, es pot considerar el primer rei (fankamala) de Khasso; Va fusionar a peuls i malinkés (originant els khassonkés) i va reforçar l'estat que va tenir diversos reis fins a Demba Séga, mort el 1796; llavors va esclatar una guerra de successió entre els dos fills Dibba Sambala i Demba Maddy, que va portar a la divisió de l'estat en cinc petits regnes a l'entorn del 1800 (amb quatre branques de la nissaga reial, els dembaya, els silatiguiya -que van formar dos regnes, Séro i Almamy-, els diadiéya i els guimbaya); el més poderós fou el regne de Dembaya on governà Hawa Demba Diallo (1805-1830) amb capital a Médine (actual Mali). Els altres quatre regnes foren:
Els reis del Khasso lluitaven sovint contra els estats malinkés del sud, al Bambuk i rodalia on el reis (titulats farin) van ser de vegades vassalls dels khassonkés, especialment l'estat malinké-khasonké del Niatiaga. Bodian Moriba, rei bambara de Yélimane (1815-1832) va fer la guerra contra algun o alguns dels regnes khassonkés. El 1819 els bambara de Ségou van sotmetre el regne principal però per poc temps.
El 1857 el regne khassonké de Dembaya fou atacat per al-Hadjdj Umar que l'abril va assetjar Médine, però fou salvat per la intervenció francesa que va enviar una columna que va fer aixecar el setge el 18 de juliol.
En endavant els regnes de Khasso van quedar sota influència francesa; el protectorat francès es va proclamar el 1880 i junt amb territoris dels wòlof van formar una unitat administrativa coneguda com a Khasso-Wolof (a la que es va afegir la part de Kaarta ocupada el 1878). El 1885 les guerres i les expedicions de saqueig foren prohibides i el nombre d'esclau, molt elevat, va començar a baixar.[1] El 27 d'agost de 1892 es va formar la colònia del Sudan Francès dins de la que Khasso va quedar integrada.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
