Kehlsteinhaus
Edifici del Reich, erigit a la part alta del cim de Kehlstein, a un aflorament rocós que s'aixeca sobre l'Obersalzberg, a prop de la ciutat de Berchtesgaden From Wikipedia, the free encyclopedia
Edifici del Reich, erigit a la part alta del cim de Kehlstein, a un aflorament rocós que s'aixeca sobre l'Obersalzberg, a prop de la ciutat de Berchtesgaden From Wikipedia, the free encyclopedia
Kehlsteinhaus (coneguda com el Niu de l'Àguila o Eagle's Nest als països de parla anglesa) és un edifici del Reich, erigit a la part alta del cim de Kehlstein, a un aflorament rocós que s'aixeca sobre l'Obersalzberg, a prop de la ciutat de Berchtesgaden. Va ser utilitzat exclusivament per membres del Partit Nazi per a reunions governamentals i socials. Va ser visitat en 14 casos documentats per Adolf Hitler, que no li va agradar la ubicació a causa del seu temor a les altures, el risc de mal temps i el poc aire de la muntanya.[1][2] Avui, és obert de temporada en restaurant, jardí de cervesa i lloc turístic.
No s'ha de confondre amb Refugi Niu de l'Àliga. |
Kehlsteinhaus | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Gasthaus (en) | |||
Construcció | 1937 | |||
Característiques | ||||
Altitud | 1.820 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Berchtesgaden (Alemanya) | |||
Localització | Hintereck 21 | |||
| ||||
Format per | Fußweg Hintereck 21 in Berchtesgaden (en) Tunnel Hintereck 21 in Berchtesgaden (en) | |||
Monument patrimonial arquitectònic | ||||
Identificador | D-1-72-116-288 | |||
Monument patrimonial arquitectònic | ||||
Fußweg Hintereck 21 in Berchtesgaden | ||||
| ||||
Monument patrimonial arquitectònic | ||||
Tunnel Hintereck 21 in Berchtesgaden | ||||
Activitat | ||||
Propietat de | Baviera | |||
Lloc web | kehlsteinhaus.de | |||
Kehlsteinhaus s'assenta sobre una carena sobre el Kehlstein, un pic de 1,834 m (6,017 ft) de Hoher Göll que s'alça sobre la ciutat de Berchtesgaden. Va ser un encàrrec de Martin Bormann l'estiu de 1937. Pagat pel Partit Nazi, es va completar en tretze mesos. Dotze treballadors van morir durant la seva construcció.[3]
Hitler el va visitar per primera vegada el 16 de setembre de 1938 i va tornar a inaugurar-ho el 20 d'abril de 1939, el seu 50è aniversari, tot i que no estava pensat com a regal d'aniversari.[4]
Una carretera de 4 m (13 ft) d'amplada que s'eleva 800 m (2,600 ft) recorre 6.5 km (4.0 mi) fins a l'indret. I tingué un cost de 30 milions de Reichsmark per construir-la (uns 150 milions d'euros ajustats a la inflació el 2007), incloent-hi cinc túnels i un torn de perxa.
Des d'un gran aparcament, a uns 124 m (407 ft) d'alçada, un túnel d'entrada condueix a un ascensor ornat que puja als 124 m (407 ft) finals on se situa l'edifici.[5] L'interior del gran ascensor té una superfície de llautó polit, miralls venecians i cuir verd. La sala d'acollida principal de l'edifici està dominada per una xemeneia de marbre vermell italià regalada pel dictador italià Benito Mussolini, que va ser danyada pels soldats aliats que van saquejar l'edifici per endur-se a casa parts de record. L'edifici tenia una cuina d'electrodomèstics completament elèctrica, cosa inusual el 1937, però mai va servir per a cuinar menjars; en canvi, es preparaven àpats a la ciutat i es portaven a la cuina de la muntanya per ser reescalfats. L'edifici també té terres climatitzats, que requereixen ser encesos almenys dos dies abans que arribin els visitants.
Bona part dels mobles van ser dissenyats per Paul László.
Hi ha dues maneres d'acostar-se i entrar a l'edifici: la carretera i l'ascensor Kehlsteinhaus. Hitler no va confiar en l'ascensor, i va manifestar contínuament les seves reserves sobre la seva seguretat i no li va agradar fer-lo servir; el seu major temor era que el mecanisme de muntatge de l'elevador del sostre atragués un llamp. Bormann es va haver d'esforçar molt per aconseguir que Hitler no conegués els dos incidents greus amb llamps esdevinguts durant la construcció.[2]
Kehlsteinhaus es troba a diversos quilòmetres sobre el Berghof. I en un insòlit compromís diplomàtic, Hitler va rebre l'ambaixador francès André François-Poncet el 18 d'octubre de 1938, allí. El 3 de juny de 1944 es va celebrar una recepció de casaments per a la germana de Gretl, la germana d'Eva Braun després del matrimoni amb Hermann Fegelein. Tot i que Hitler no s'avenia a deixar sovint l'indret a funcions d'entreteniment, algunes vegades va creure que la casa presentava una excel·lent oportunitat per entretenir convidats importants i impressionar-los.[2]
Es coneixia com a "D-Haus", abreviatura de "Diplomatic Reception Haus", i Kehlsteinhaus es troba sovint en combinació amb la casa de te al turó de Mooslahnerkopf, a prop del Berghof,[6] on Hitler acudia diàriament després de dinar.[7] La casa de te va ser enderrocada pel govern bavarès després de la guerra, a causa de la seva connexió amb Hitler.[8]
Kehlsteinhaus era el punt de mira per al bombardeig del 25 d'abril de 1945 d'Obersalzberg. I va ser bombardejat per la Reial Força Aèria amb els grups N ° 1, N ° 5 i N ° 8 i Nº 617 de l'esquadró de la RAF.[10] La petita casa va resultar ser un objectiu evasiu per a la força de 359 Avro Lancasters i 16 Mosquitoes Havilland, que van bombardejar i danyar greument la zona de Berghof.
No se sap quina unitat militar aliada va ser la primera a arribar a Kehlsteinhaus. L'assumpte s'agreuja per la confusió popular a la ciutat de Berchtesgaden presa el 4 de maig per elements avançats del 7è Regiment d'Infanteria de la 3a Divisió d'Infanteria del XV Cos del Setè Exèrcit dels Estats Units i del Sisè Exèrcit del Grup.[11][12][a]
Reputadament, els membres del setè exèrcit van arribar fins a l'ascensor de Kehlsteinhaus,[11] amb almenys una persona que afirmava que ell i un company continuaren fins a dalt.[15] En una entrevista a la Biblioteca del Congrés i entrevistes més recents, Herman Louis Finnell de la 3a Divisió d'Infanteria va dir que el seu regiment va entrar a Berghof, però no a Kehlsteinhaus.[16]
Tanmateix, la 101a Aerotransportada es mantingué primerament a Berchtesgaden i a Kehlsteinhaus.[17] També, elements de la 2a divisió blindada francesa, Laurent Touyeras, Georges Buis i Paul Répiton-Préneuf, van estar presents la nit del 4 al 5 de maig i van fer diverses fotografies abans de sortir el 10 de maig a petició del Comandament dels Estats Units.[18][19] i així ho diuen els nombrosos testimonis dels soldats espanyols que van acompanyar-los.
Indemne de la incursió dels bombardejos del 25 d'abril, Kehlsteinhaus fou posteriorment utilitzada pels aliats com a lloc de comandament militar fins al 1960, quan fou retornada a l'Estat de Baviera.
Actualment, l'edifici és propietat d'una institució benèfica i serveix de restaurant que ofereix sopars a l'interior i un jardí de cervesa a l'aire lliure. És un atractiu turístic popular per a aquells que es veuen atrets per la importància històrica del "niu de l'àguila". La carretera ha estat tancada a vehicles privats des del 1952 perquè és massa perillosa, però es pot arribar a peu a la casa (en dues hores) des d'Obersalzberg o amb autobús des del Centre de Documentació que hi ha. Actualment, el Centre de Documentació dirigeix els visitants a l'estació d'autobusos on es compren els bitllets. El bitllet d'autobús és aparentment un bitllet d'entrada, ja que permet l'entrada del titular a l'ascensor de l'edifici. Els autobusos tenen modificacions especials per adoptar un lleuger angle, ja que la carretera escarpada que porta al pic és massa abrupta per als vehicles regulars. La mateixa Kehlsteinhaus no esmenta gaires coses sobre el seu passat, excepte en les fotos que es descriuen i es comenten al llarg de la paret de la terrassa que documenta el seu estat preconstrucció fins ara.[20]
Es poden reservar visites informals a Kehlsteinhaus a través del lloc web oficial. A causa de la preocupació pels neonazis i simpatitzants nazis de postguerra, no es permet guies externs per a realitzar recorreguts.
Les habitacions inferiors no formen part del restaurant, però es poden visitar amb un guia. Ofereixen vistes al passat de l'edifici mitjançant plaques de vidre. Els grafits deixats per les tropes aliades són encara clarament visibles en la fusteria dels voltants. La xemeneia de marbre vermell italià continua mantenint els danys causats pels aliats que se'n volgueren emportar un souvenir, tot i que posteriorment es va interrompre amb la senyalització que va publicar que l'edifici era propietat del govern dels Estats Units i els danys causats es considerarien accions disciplinàries.[20] El petit estudi de Hitler és ara un magatzem per a la cafeteria.
Un sender condueix per sobre de la Kehlsteinhaus cap a la carena de Mannlgrat que arriba des de Kehlstein fins al cim del Hoher Göll. La ruta, que segueix una via ferrada, es considera la més fàcil per arribar fins al cim.[21]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.