From Wikipedia, the free encyclopedia
Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 febrer 1813 Clausthal (Alemanya) |
Mort | 1894 (80/81 anys) Göttingen (Alemanya) |
Formació | Universitat de Göttingen |
Activitat | |
Camp de treball | Filologia clàssica i paleografia |
Lloc de treball | Lüneburg París |
Ocupació | historiador, geògraf, erudit clàssic, filòleg clàssic, cartògraf |
Família | |
Germans | Theodor Müller |
Considerat com un dels representants de la "filologia alemanya a França" al segle xix, Müller és encara conegut per la seva edició dels petits geògrafs grecs de l'antiguitat: els Geographi Graeci minores (abreujat: GGM) i per la qualitat general de la seva crítica textual).[2] Els volums van ser publicats entre 1855 i 1861 a la col·lecció Scriptorum Graecorum biblioteca [3] dirigida per Johann Friedrich Dubner, en l'editora de Ambroise Firmin-Didot.
Per la mateixa col·lecció, va coordinar i preparar la major part de la sèrie "Fragmenta historicorum Graecorum" (Fragments d'historiadors grecs), entre 1841 i 1870. Aquests volums van ser utilitzats per modelar l'última col·lecció iniciada per Félix Jacoby: Fragmenti der griechischen Historiker.
Va fer un primer volum de cartes (Tabulae, taules) a partir d'aquestes fonts antigues el 1855, però va continuar treballant en el GGM. La seva obra cartogràfica de síntesi dels coneixements arqueològics i filològics va continuar amb una contribució (prop de 50 documents) en un Atles de la geografia antiga[4] publicat entre 1872 i 1874 per John Murray, Londres. A la mort de Dubner, el 1867, Müller va prendre el seu lloc i va ser nomenat director de la col·lecció per Fermin-Didot. No obstant això, un ressorgiment nacionalista (el bizantinista Emmanuel Miller va qualificar a Didot de "antifrancès" en 1867), i potser l'esgotament del projecte editorial (Firmin-Didot va morir en 1876) va fer que alguns volums es publicaran després de la guerra de 1870. Des de 1869, Müller sembla haver residit principalment a Hannover o Göttingen.
L'edició pòstuma de la seva Geografia de Ptolemeu es va publicar en part entre 1883 i 1901.[5] Tot i que comprèn els llibres 1 a 5 només (falten del 6 al 8), també ha estat molt de temps edició de referència. Aquests volums contenen així mateix el estema de 22 manuscrits [6] (però no els més antics d'ells, considerats després com arquetips: el MS Vaticanus Urbinas Gr. 82,<refSeamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.