tragèdia d'Èsquil From Wikipedia, the free encyclopedia
Els set contra Tebes és una tragèdia d'Èsquil. Segons la mitologia grega, "els set cabdills" va ser una coalició formada per Polinices amb l'objectiu de conquerir Tebes, d'on havia estat expulsat pel seu germà Etèocles. A més de Polinices, hi prengueren part el seu sogre Adrast, el seu cunyat Tideu, Amfiarau, Hipomedont, Capaneu i Partenopeu. Cadascun d'ells havia d'atacar una de les set portes de la ciutat, però malgrat els seus esforços no la van poder prendre. Polinices i Etèocles es mataren l'un a l'altre i només Adrast aconseguí salvar-se en la fugida.
(grc) Ἑπτὰ ἐπὶ Θήβας | |
---|---|
Tipus | obra dramàtica |
Fitxa | |
Autor | Èsquil |
Llengua | grec antic |
Editorial | Fundació Bernat Metge |
Edició en català | |
Traductor | Carles Riba i Bracons |
Publicació | 1933 |
Dades i xifres | |
Tema | guerra dels set Cabdills |
Gènere | tragèdia grega |
Personatges |
Fou traduïda al català per Carles Riba i Bracons en 1933 i publicat dins les obres completes d'Èsquil per la Fundació Bernat Metge.[1][2]
El tema principal d’aquesta obra és l'enfrontament dels dos germans a causa de la maledicció i del destí de l’home que sembla que els era imposat pels déus. Tot aquest enfrontament s’inicia ja en Èdip: després d’haver matat el seu pare biològic i haver-se allitat amb la mare. Èdip a través de l’oracle Tirèsies descobreix la veritat dels fets que són els causants de la pesta i la misèria de Tebes.[3]
Èdip, en penjar-se Iocasta i auto lesionar-se ell mateix, llança una maledicció sobre la descendència que havia engendrat amb Iocasta, ja que és una estirp impura per haver estat concebuda per Èdip amb la seva pròpia mare.
A causa dels fets explicats anteriorment, es dona pas a la tragèdia tractada a continuació:
En morir Èdip el regne de Tebes queda en les mans dels seus dos fills, Etèocles i Polinices, els quals regnaran un any cadascun alternativament; però en ser rei Etèocles fa fora al seu germà per tal quedar-se tot el poder. Polinices en veure’s desterrat de la seva ciutat i del poder que li correspon com a fill d’Èdip, reuneix un exèrcit i es dirigeix contra Tebes per atacar-la com a venjança. En aquest punt de la narració és on comença l’obra dels Set contra Tebes la qual s’explica des del punt de vista dels ciutadans de Tebes.[4]
En el final de l’obra, Etèocles va a la setena porta a lluitar amb el seu germà Polinices, sabent que no pot defugir la maledicció que els va ser imposada.
Un altre tema seria el de la guerra, de fet, l’obra gira al voltant d’aquesta, que desencadena els fets que porten a l'enfrontament entre els germans Labdàcides. La mort dels dos germans és la resolució de la maledicció d’Èdip; aquest seria un dels temes principals que ve donat des de la tragèdia d’Èdip rei i que finalitza amb l’obra Antígona, on mor la germana, Antígona, volent donar sepultura al cos de Polinices, al qual volen castigar sense rebre sepultura ni el culte funerari corresponent acusat de traïció contra la ciutat de Tebes.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.