From Wikipedia, the free encyclopedia
El Concert per a piano núm. 19 en fa major, K. 459, és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart escrita el 1784.[1] El catàleg temàtic d'obres que portava el mateix Mozart indica que el va acabar l'11 de desembre. Les obres que l'envolten en el catàleg Köchel són dos quartets de corda: l'anomenat «La caça» (K. 458) i el K. 464, el cinquè dels «Quartets Haydn». És conegut ocasionalment com el segon concert de la coronació, ja que Mozart el va interpretar amb motiu de la coronació de Leopold II a Frankfurt del Main, l'octubre de l'any 1790. L'autògraf de la partitura es conserva a la Biblioteca de la Universitat Jagellònica de Cracòvia. La primera edició va ser publicada per Johann Andre d'Offenbach l'any 1794, i Breitkopf & Härtel va treure una edició el 1800.
Forma musical | Concert per a solista |
---|---|
Tonalitat | Fa major |
Compositor | Wolfgang Amadeus Mozart |
Creació | 1784
|
Data de publicació | 1784 |
Catalogació | K. 459 |
Instrumentació | piano |
L'obra està instrumentada per a piano sol, flauta, dos oboès, dos fagots, dues trompes, i corda. Consta de tres moviments:
El concert va ser compost per Mozart per a ser interpretat per ell mateix. Arthur Hutchings l'anomena un concert "atlètic", ja que combina gràcia i vigor.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.