Kòvel

Kòvel
	Ковель (uk)
	Bandera Escut d'armes
Tipus	ciutat d'importància regional d'Ucraïna, ciutat reial de la Confederació de Polònia i Lituània i assentament humà
Localització
	51° 13′ 00″ N, 24° 43′ 00″ E
Estat	Ucraïna
Óblast	província de Volínia
Raion	Kovel Raion (en)
Comuna	Kovel urban hromada (en)
Capital de	Kovel urban hromada (en) (2020–)
Població humana
Població	67.575 (2022) (1.351,5 hab./km²)
Predomini lingüístic	Ucraïnès
Geografia
Superfície	50 km²
Altitud	172 m
Dades històriques
Festa patronal	6 de juliol (oficialment).; Primer diumenge de juliol; (en realitat)
Identificador descriptiu
Codi postal	45000–45014
Fus horari	UTC+02:00, hora estàndard; UTC+03:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	3352
Identificador KOATUU	0710400000
Altres
Agermanament amb	Chełm (1996–); Butxa (2001–); Walsrode (2003–); Pinsk (2003–); Brzeg Dolny (en) (2005–); Utena (2005–); Legionowo (2005–); Smila (2006–); Łęczna (2006–); Krasnystaw (2008–); Barsinghausen (2008–); Nikolske (2016–); Gmina Baboszewo (en) (2016–); Szczuczyn (en) (–2017); Ščučyn (en) (2017–)
Lloc web	kovelrada.gov.ua

Kòvel (ucraïnès: Ковель; rus: Ковель, Kóvel, polonès: Kowel, jiddisch קאָוועל, és una ciutat de la província de Volínia, al nord-oest d'Ucraïna. És el centre administratiu del raion de Kòvel (raion), per bé que la ciutat en si és designada com una ciutat d'importància d'óblast i no forma part del raion. La seva població és de 68.912 (estimació del 2013).

Dades ràpides Tipus, Localització ...

Tanca

Kòvel dona nom a una de les més antigues inscripcions rúniques que es van perdre durant la Segona Guerra Mundial. La punta de llança de Kòvel, descoberta prop de la ciutat en 1858, contenia el text en gòtic (il·lustració).

Kòvel (Kowel) va ser esmentada per primer cop el 1310.^[1] Va rebre els drets de ciutat el 1518 del rei de Polònia Segimon I el Vell.^[1] En 1547 Bona Sforza, reina de Polònia, es va convertir en sobirana de Kòvel.^[1] En 1564 la ciutat va passar a mans de l'starosta Andrei Kurbskide, amb l'advertiment que havia d'atenir-se a la situació de les lleis lituanes i locals i no violar els drets dels burgesos de Kòvel.^[1]

Després de les particions de Polònia la vila va passar a l'Imperi Rus on hi romangué durant més de cent anys. Durant la Primera Guerra Mundial, la ciutat fou l'escenari de la Batalla de Kòvel entre les Potències Centrals i l'Imperi Rus. En el període d'entreguerres, Kòvel va ser la capital del comtat de Kòvel al Voivodat de Volínia de la República de Polònia. Hi havia una important guarnició de l'Exèrcit Polonès i el quarter general de la 27a Divisió d'Infanteria Voliniana. D'altra banda, al poble de Czerkasy, hi havia un gran dipòsit de l'exèrcit polonès. El 1924, va començar la construcció del de l'església catòlica romana de Sant Estanislau bisbe i màrtir.

A la Segona Guerra Mundial, després de linvasió de Polònia per part de l'Alemanya Nazi i, posteriorment, la seva Operació Barbarossa els alemanys van assassinar 18.000 jueus a Kowel, sobretot durant l'agost i setembre del 1942. Més tard, al març i abril de 1944, Kowl va ser un escenari de ferotges combats entre la 5a Divisió Panzergrenadier SS Wiking i l'Exèrcit Roig.

Durant el genocidi volinià, la ciutat era un refugi per als polonesos ètnics que escapaven del genocidi. En aquest període, els nacionalistes ucraïnesos assassinats al voltant de 3.700 habitants polonesos del comtat de Kowel. A principis de la primavera de 1944, la 27a Divisió d'Infanteria de l'Armia Krajowa operà a la zona. Kowel va ser capturada per l'Exèrcit Roig al juliol de 1944. El 1945, davant la insistència de Ióssif Stalin (després de la Conferència de Teheran de 1943) les fronteres de Polònia foren redibuixades, la població polonesa fou reassentada per la força i Kowel es va incorporar a la República Socialista Soviètica d'Ucraïna amb el nom de Kóvel o Kòvel, segons la pronúncia russa o ucraïnesa. Forma part de la Ucraïna independent des del 1991.

Kòvel és l'eix nord-occidental del sistema ferroviari ucraïnès, amb sis línies de ferrocarril que irradien cap a l'exterior de la ciutat. La primera d'elles va ser construïda el 1873, i connecta la ciutat amb Brest-Litovsk i Rivne. El 1877 Kòvel fou unida per primer cop via ferrocarril amb Lublin i Varsòvia del Tsarat de Polònia.

Lèssia Ukraïnka (1871-1913), poetessa ucraïnesa
Abraham Zapruder (1905-1970), fabricant de roba de senyores que va filmar l'assassinat de John F. Kennedy
Meir Auerbach (1815-1877), primer Gran Rabí asquenazita de Jerusalem.
Israel Friedlander, rabí, educador i erudit bíblic
Kazimierz Dejmek, actor
Andrzej Dembicz, erudit
Ryszard Horodecki, físic
Krzysztof Kursa, actor
Michał Waszyński, director de cinema i productor
Janusz Zawisza, científic
Jolanta Zdrzalik, pintora