Just Cabot i Ribot (Barcelona, 4 de maig de 1898[1] - París, 25 de febrer de 1961) fou un escriptor i periodista català.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 maig 1898  Barcelona |
| Mort | 25 febrer 1961 (62 anys) París |
| Sepultura | Cementiri de Montparnasse |
| Director El Mirador | |
| | |
| Dades personals | |
| Residència | París (1939–1952) Barcelona |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista |
| Membre de | |
| Nom de ploma | Just Cabot i Ribot |
| Família | |
| Cònjuge | Rosita Castelucho |
Just Joaquim Jaume Cabot i Ribot va néixer a Barcelona el 4 de maig de 1898, fill de Josep Cabot i d'Anna Ribot, tots dos de Barcelona.[1] Va treballar com a redactor de La Publicitat i de L'Esport Català, i va ser director de la revista cultural Mirador. Entre les seves obres, destaquen estudis sobre Alí Bei, notes sobre Balzac, Stendhal o D'Annunzio i traduccions de H.G. Wells, Stevenson, Joseph Kessel, Stendhal o Giacomo Casanova.[2]
Cabot va estar vinculat a l'Ateneu Barcelonès, institució que conserva part de la seva biblioteca, que fou confiscada pels falangistes un cop es va haver exiliat a París. Es va exiliar el 1939 i el 1952 es va casar en aquesta ciutat amb Rosita Castelucho, filla d'un català, Emili Castelucho i Diana, emigrat a França a començaments del segle xx, qui regentava la llibreria Castelucho.[3] Rosita havia nascut a la capital francesa el 1903.[4] Just Cabot va regentar una llibreria i va ser col·laborador de la Revista de Catalunya.
El seu biògraf, Valentí Soler, va publicar el 2008 El periodisme silenciat: Just Cabot, un llibre que recull part del seu llegat (concretament, tres cintes dictades pel mateix Cabot i que va lliurar, dies abans de morir, a la seva muller, Rosita Castelucho) i on expressa part del seu pensament. Són també d'interès per conèixer aspectes de la seva biografia, les cartes que va intercanviar durant l'exili, amb personatges com Lluís Capdevila i Vilallonga[5] i Josep Maria de Sagarra.[6]
Cabot es pot considerar bibliòfil, ja que aconseguia llibres difícils de trobar, encarregats pels seus amics. A París va obrir la llibreria Mirador, homònima de la revista cultural que ell mateix dirigí.
Va morir a la capital francesa el 25 de febrer de 1961 i fou sebollit al cementiri de Montparnasse, al panteó de la família de la seva esposa, els Castelucho. Des del 2017, el seu fons es conserva a l'Arxiu Montserrat Terradellas i Macià, custodiat al Monestir de Poblet.[7]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
