escultor català From Wikipedia, the free encyclopedia
Julio Antonio nom amb el qual sempre s'ha conegut Antonio Rodríguez Hernández (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 6 de febrer de 1889 - Madrid, 15 de febrer de 1919), fou un escultor català.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Antonio Rodríguez Hernández 6 febrer 1889 Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre) |
Mort | 15 febrer 1919 (30 anys) Madrid |
Causa de mort | tuberculosi |
Sepultura | Cementiri de Móra d'Ebre |
Altres noms | Julio Antonio |
Activitat | |
Ocupació | escultor, il·lustrador |
El seu pare, Aquilino Rodríguez García, era un alferes d'infanteria originari de Lleó. La seva mare, Lucía Hernández Costa, era de Móra d'Ebre.[1]
Les seves primeres classes d'escultura les va rebre a l'Ateneu de Tarragona, passant tot seguit a Barcelona al taller de l'escultor Feliu Ferrer i Galzeran. Però va ser quan es va traslladar a Múrcia, on va fer el seu primer grup escultòric Flores malsanas, destruït més tard per ell mateix.
Quan va fer 18 anys es trasllada a Madrid, pensionat per la Diputació de Tarragona i treballa en el taller de Miquel Blay i Fàbregas, un dels escultors més importants d'aquest període a Madrid. Malgrat reconèixer el gran mestre que era Blay, decideix deixar-lo i emprèn uns viatges per Espanya acompanyat pel seu amic i pintor Miquel Viladrich i Vila, amb qui va muntar el seu primer taller. El 1908 modela la seva primera obra important María, la gitana, on ja demostra la seva gran personalitat i trenca amb l'escultura pròpia de l'època.
Després d'un viatge per Itàlia, torna a Espanya i és al poble d'Almadén (Ciudad Real), on fa una sèrie de retrats anomenats Bustos de la raça, on hi representa gent plana del poble:
Dins els monuments que va realitzar destaca el fet per a la ciutat de Tarragona Monument als herois de 1811, conegut popularment com Els despullats, obra amb cert aire modernista i actualment ubicada a la Rambla Nova d'aquesta ciutat. Va ser un treball que li va durar anys, des de 1910 fins a la seva mort el 1919, per problemes sobretot econòmics i d'ubicació del monument, i va ser fosa pel seu deixeble Enrique Lorenzo Salazar.[2] Per fi la inauguració va tenir lloc el 14 de setembre de 1931 a la Rambla Nova de Tarragona.
La seva darrera obra per encàrrec va ser el Mausoleu Lemonier (1916/1919), un monument funerari per a un dels fills d'aquesta família, que havia mort a l'edat d'onze anys. La figura de la mare és de bronze i la del fill de marbre blanc. Obra dramàtica en la qual es veu la influència del seu mestre Miquel Blay. Aquesta obra fou exposada en el Palau de Biblioteques i Museus del parc de Recoletos, seu de la Societat Espanyola dels Amics de l'Art, a Madrid, va despertar una gran expectació i hi va haver grans cues per a visitar-la.[3]
L'obra feta per a la tomba del jove, mai va ser instal·lada i el 1940 la família Lemonier la va dipositar en el Museu d'Art Modern i Contemporani de Madrid, d'ací va passar al Museu Sant Telm de Sant Sebastià, on la va adquirir la Diputació de Tarragona, trobant-se actualment en el Museu d'Art Modern de Tarragona. Hi ha obra seva també al Museu Reina Sofia de Madrid.
Julio Antonio va morir a Madrid el 15 de febrer de 1919 amb trenta anys.[4]
El novembre de 2018 les seves despulles i les de la seva mare van ser exhumades del Cementiri de l'Almudena i el 15 de febrer de 2019 van ser traslladades al cementiri de Móra d'Ebre.[5]
El gener del 2020 el Museu Nacional d'Art de Catalunya exposa dues de les seves obres, es tracta dels bronzes ‘Venus Mediterrània’ (1912) i ‘Autoretrat’ (1909). La presència de l'obra de Julio Antonio a les sales del Museu Nacional és un fet destacable, ja que el museu és testimoni de l'art català des de l'època medieval fins a final de segle xx.[6]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.