actor valencià From Wikipedia, the free encyclopedia
Juli Mira Moya (Alcoi, 2 de maig de 1949 - Alcoi, 13 de gener de 2024) fou un professional de banca i actor valencià de teatre, cinema, televisió i doblatge.[1] Treballador de la banca d'Alcoi durant molts anys abans de dedicar-se professionalment al teatre,[2] Mira es va consolidar com un dels actors més reconeguts del panorama valencianoparlant.[3]
 Juli Mira, l'any 2020.  | |
| Nom original | (es) Juli Mira |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 2 maig 1949 Alcoi |
| Mort | 13 gener 2024 (74 anys) Alcoi |
| Activitat | |
| Ocupació | actor |
| Premis | |
| |
 
| |
Mira va debutar amb La Cazuela (grup d'actors alcoians aficionats al teatre) en 1972 amb El retaule del flautista, que havia tingut èxit en teatres de Barcelona, Palma i Madrid.[4] Sis anys després feu la primera incursió en el cinema, amb La portentosa vida del pare Vicent. I, des d'aleshores, va tindre una presència constant en pel·lícules i sèries de televisió, amb uns inicis impulsats també pel director Carles Pérez Ferré, que el va reclamar per a fer Héctor (el estigma del miedo) (1982), amb el també alcoià Ovidi Montllor en el repartiment.[5] Al començament de la seua carrera com a actor de cinema i teatre, Mira va passar sis anys fent doblatge. Entre altres, en els estudis Tabalet de Lluís Miquel Campos.[6]
Tant al teatre i al cinema com a la televisió, Juli Mira va destacar en papers com el de Blasco Ibáñez al telefilm Cartas de Sorolla per a la Televisió Valenciana.[7] També va participar en pel·lícules com Gràcies per la propina (1996) de Francesc Bellmunt,[3] El mar (1999) d'Agustí Villaronga, L'illa de l'holandés (2000) de Sigfrid Monleón,[1] Las voces de la noche (2002) de Salvador García o Ens veiem demà, de Xavier Berraondo.[8][9] A la pantalla menuda Mira va prendre part en sèries tant per a Canal 9 i TV3 com per a televisions d'àmbit espanyol. Va interpretar personatges principals o protagonistes a Herència de sang (1995-1996) per a Canal 9, Hospital (1996) per a Antena 3, A flor de pell (1996-1997) per a Canal 9, Crims (1999-2000) per a TV3, Hospital Central (2001-2002) per a Telecinco, Arroz y tartana (2003) per a TVE, Las cerezas del cementerio (2004) per a TVE, Les Moreres (2007) per a Canal 9 i Unió Musical Da Capo (2009-) també per a la radiotelevisió valenciana. Fon actor secundari en d'altres com Ventdelplà, de TV3, Cuéntame como pasó per a TVE, Porca misèria per a TV3 o Negocis de família per a Canal 9.[10]
En 2010, va rebre el Premi honorífic per la seua trajectòria en el Festival Inquiet de Cinema en Valencià.[11]
Gràcies a la quantitat de faenes que li eixien tant en productores de Madrid com de Catalunya, Mira no va eixir especialment perjudicat pel tancament de la televisió valenciana. Segons va arribar a dir, el desenllaç se'l veia vindre perquè sobrava molt de personal en la plantilla.[6]
A més de la seua veu, una raó que també explica l'activitat frenètica de Mira fon la versatilitat i la quantitat de registres lingüístics de l'actor, capaç d'orientalitzar el seu accent per algunes sèries de TV3 o de personatge illenc, occidentalitzar-lo o de parlar un castellà neutre, sense cap accent definit.[6]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
