Jules Bastien-Lepage
pintor francès From Wikipedia, the free encyclopedia
Jules Bastien-Lepage (Damvillers, 1 de novembre de 1848 - París, 10 de desembre de 1884) va ser un pintor naturalista francès.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r novembre 1848 Damvillers (França) |
Mort | 10 desembre 1884 (36 anys) 17è districte de París (França) |
Causa de mort | càncer |
Formació | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts |
Activitat | |
Camp de treball | Pintura |
Ocupació | pintor, gravador |
Gènere | Retrat |
Moviment | Patatera |
Professors | Alexandre Cabanel |
Alumnes | Agnes Lunn |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Germans | Emile Bastien-Lepage |
Premis | |
Jules Bastien-Lepage va tenir com a primer professor al seu pare, que també era pintor. El 1867 es traslladà a París on va ser admès a l'École des Beaux-arts, va tenir com a mestre a Cabanel.[1] Va exposar en els Salons de 1870 1872. El 1874, el seu Retrat del meu avi va tenir gran èxit de crítica al Salon de Paris i va obtenir una medalla.
Va ser combatent a la Guerra Franco-Prussiana on va resultar ferit.
Prix de Rome

L'any 1875 va obtenir el segon premi del Prix de Rome amb Els àngels apareixent als pastors.[Note 1]

Thenceforth Bastien-Lepage va obtenir la Légion d'honneur pel seu retrat de Sarah Bernhardt (1879).
Mort i llegat

Entre 1880 i 1883 viatjà per Itàlia. Tenia una llarga malaltia i intentà restablir-se a Alger. Morí a París el 1884, quan planejava fer temes rurals.
Una estàtua de Bastien-Lepage feta per Rodin va ser erigida a Damvillers.[2]
Pintures
- Achilles et Priam, 1876
- Les Enfants pêcheurs, 1878
- Anant a l'escola, 1882
Notes
- En l'obituari a la The Magazine of Art (1890), el seu amic, el príncep Bojidar Karageorgevitch, va escriure que no tenia intenció d'anar a Roma, ja que no li interessava el classicisme.
Referències
Fonts
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.