Jule Goikoetxea Mentxaka
filòsofa basca From Wikipedia, the free encyclopedia
Jule Goikoetxea Mentxaka (Sant Sebastià, País Basc, 1981) és una filòsofa política, escriptora i activista feminista basca, coneguda per la seva producció teòrica i literària.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 desembre 1981 (43 anys) Sant Sebastià (Guipúscoa) |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsofa, professora d'universitat, escriptora |
| Ocupador | Universitat del País Basc |
| Premis | |
| |
Biografia
Formació universitària i recerca acadèmica
Es va titular en Filosofia i Periodisme a la Universitat del País Basc (UPV/EHU) i en Ciències Polítiques i Sociologia a la Universitat de Cambridge. A la UPV/EHU, de 2005 a 2007, va fer estudis doctorals al programa Ciència, Filosofia, Tecnologia i Societat, els quals va continuar el 2008 amb el màster War, Intervention and Development (Open University)[3]
Va obtenir el doctorat en Filosofia el 2009. En la seva tesi, La pràctica de la incomunicació o el conflicte discursiu, investiga el corpus de debat en l'àmbit parlamentari del País Basc basant-se en propostes teòriques i metodològiques d'autors com Foucault i Laclau. Defineix «Pràctica de la Incomunicació Discursiva» com la posada en joc en la deliberació d'objectes discursius no comuns i mútuament excloents de manera que, àdhuc havent-hi diàleg, no es dona el fet comunicatiu.[4][5]
Entre els anys 2010 i 2013, va treballar com a investigadora postdoctoral a la Universitat de Cambridge al Regne Unit i a la Queen's University al Canadà. Durant el 2016 va realitzar una recerca postdoctoral al St Antony's College d'Oxford, per a l'escriptura del llibre, publicat el 2017, Privatizing Democracy: Global ideas, European politics and Basque territories, que posteriorment s'ha publicat en basc, castellà i italià.[6]
Trajectòria docent
És professora del Departament de Ciències Polítiques de la Universitat del País Basc.[7] Va ser Directora del Màster en Governança i Estudis Polítics entre 2014-2016 i investiga a l'International Gender Studies Centre de la Universitat d'Oxford i, com a membre fundadora del Critical Theory Group Bilbo-Barcelona, fa recerca a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat de Barcelona.[8]
Ha publicat articles científics en editorials com Taylor and Francis, Routledge i Springer, i en revistes com a Regional and Federal Studies, Ethnopolitics, Nationalities Paper i Cambridge University Journal of Politics.
Trajectòria activista feminista
A més de per la seva activitat acadèmica és coneguda pel seu activisme feminista, independentista i anticapitalista. Part del la seva consciència militant es va desenvolupar a Berlín arran de l'activisme relacionat amb el moviment antiglobalització. Des que resideix al País Basc, és membre del Moviment Feminista d'Euskal Herria. Perquè les dones arribin a ser un subjecte polític, reivindica l'existència d'espais no mixts d'apoderament i organització. És una de les veus que més està seguint i analitzant l'ascens de l'extrema dreta a l'Estat espanyol des de la irrupció de Vox en el mapa polític.[9][10][11]
És editora de la col·lecció LISIPE de pensament feminista.[12] Després de la visita d'Angela Davis a Euskal Herria, juntament amb Idurre Eskisabel, Lorea Agirre i Maialen Lujanbio, va col·laborar en l'edició i traducció que Danele Sarriugarte va fer de la seva obra Dones, raça i classe al basc, sota el títol Emakumeak, arraza eta klasea.[13]
Aportacions teòriques
Goikoetxea és coneguda per les seves aportacions a la teoria del discurs i la comunicació, el feminisme materialista, la democràcia patriarcal, el nacionalisme i l'estat.[14] Ha analitzat els mecanismes de la reproducció del poder polític i social, inclòs el prestigi, l'autoritat i la violència simbòlica:
Les categories d'home i de dona, igual que les categories de negre-blanc i de capitalista-obrer, són categories sociopolítiques i socioeconòmiques, no científiques, i aquestes categories no articulen la diferència, sinó l'explotació.[15]
També ha investigat i teoritzat sobre nacionalisme i sobirania, i més específicament, sobre la privatització de la democràcia, procés mitjançant el qual la sobirania popular o el poder popular per decidir com autogovernar-se queda en mans privades (corporacions, executius i lobbies). D'aquesta manera, el poder popular o polític queda privatitzat mitjançant els executius i les corporacions actuals, la qual cosa porta a una major acumulació de capital en poques mans. D'altra banda, defensa que l'Estat no està desapareixent sinó que s'està transformant per donar resposta al nou autoritarisme neoliberal i patriarcal, procés en el qual la Unió Europea funciona com a dispositiu del capitalisme global amb l'objectiu de privatitzar la democràcia, és a dir, el poder popular i polític per a l'autogovern:
La transferència de les capacitats estatals i, per tant, les capacitats públiques i polítiques (des de la presa de decisions, l'elaboració de lleis i la implementació, fins a l'avaluació, re-regulació, producció i distribució) a mans privades, ja siguin experts, lobbies, grups d'interès, actors executius o corporacions, és el que caracteritza la privatització de la democràcia, i aquesta privatització de la democràcia es fa privatitzant l'Estat, el territori i la sobirania popular.[16]
Aquest procés es duu a terme mitjançant el sistema de govern no només europeu, sinó global, conegut com a governança multinivell i té com a objectiu, segons Goikoetxea, el desapoderament de les classes populars i molt especialment de les dones, ja que el neoliberalisme i el capitalisme són patriarcals.[9] Desenvolupa el que ella defineix com a «Patriarcat capitalista» en els seus articles, tant científics com periodístics, en les seves columnes i els seus llibres. Una de les seves últimes propostes és la creació d'un Estat Basc Feminista, anticapitalista i federal des d'un feminisme anticapitalista, materialista i interseccional:[17][18][19][20]
No només els Estats són patriarcals, el capitalisme ho és, el feudalisme ho va ser i ho són en general les estructures públiques i això que anomenem «el comú». I és patriarcal perquè la societat és patriarcal. Per això proposem una república feminista, una societat feminista i un estat feminista. Perquè en cas contrari, serà patriarcal.[21]
A més de publicar articles, llibres i recerques, participa en congressos, conferències, debats i col·labora amb diferents mitjans de comunicació desenvolupant els seus plantejaments polítics i elaborant la seva crítica a les propostes neoidealistes i essencialistes de l'esquerranisme.[22][23][24][25][26][27]
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.