poeta, historiador polític, periodista, dramaturg i jurista From Wikipedia, the free encyclopedia
Juan Rico i Amat (Elda, 29 d'agost de 1821 - Madrid, 19 de novembre de 1870) va ser un poeta, historiador polític, periodista, dramaturg i jurista valencià.
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Juan Rico y Amat 29 agost 1821 Elda (el Vinalopó Mitjà) |
| Mort | 19 novembre 1870 (49 anys) Madrid |
| Formació | Universitat Complutense de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, jurista, dramaturg, escriptor, periodista, poeta |
| Moviment | Romanticisme |
| Premis | |
Era fill d'un gran terratinent i advocat d'Elda, Pedro Rico. La seua mare Josefa Amat, segons Emilio Castelar, era carlista i públicament es manifestava així. El seu germà, Pedro, va ser nomenat bisbe de Guadix, però va morir abans de prendre possessió, en 1842. Juan va estudiar a Asp latinidad i humanitats fins a 1835. Va marxar amb catorze anys (1836) a Madrid, on va ser acollit i protegit pel seu germà el sacerdot Pedro, i va estudiar a la Universitat Central Filosofia i Dret Civil i Canònic, llicenciant-se com a advocat el 8 de febrer de 1844, dos anys després de la mort del seu germà. Fins llavors havia dirigit el periòdic madrileny La Esmeralda[1] i col·laborat en La Ilustración Española (1843-1844), que en 1845 va dirigir, i va publicar Poesias serias y satíricas (1842), amb pròleg de Juan Eugenio Hartzenbusch i Quadres de costums (1844). No hi ha cap dubte que la seua carrera va ser encoratjada i protegida pels Moderats: va ocupar el lloc de Conseller provincial d'Alacant en 1845 i va ser corregidor i cap polític del districte d'Alcoi des de 1847 a 1850, on va redactar una Ambaixada de moros a cristians per a les seues festes que encara es representa en l'actualitat.[2]
En 1848 la reina Isabel II el va anomenar secretari honorari per Reial decret de 30 de juny del mateix any i en 1849 li va concedir el títol de comendador de l'Ordre d'Isabel la Catòlica. Reial decret de 2 de juny de 1849. Este mateix any va ser secretari del Govern Civil de Saragossa i en 1854 ho va ser de Barcelona. Després de la revolució de juliol va escriure per entregues un humorístic, però també amarg i sarcàstic Diccionari dels polítics. Veritable sentit de les veus i frases més usuals entre els mateixos, escrit per divertiment dels quals ja ho han estat i ensenyament dels quals encara volen ser-ho que després seria imprès com a llibre en 1855. Per mostrar un exemple de les seues iròniques definicions, es pot copiar ací una part de la que dona a "Socialisme":
Més important sembla una posterior Història política i parlamentària d'Espanya (1860-1861) en tres volums que ho va acreditar com a historiador; el primer volum està consagrat a les Corts de Cadis; el segon, a les del Trienni Liberal 1820-1823; el tercer, a les de 1836-1853.
Monàrquic d'idees conservadores, admirador del liberalisme doctrinario francès (Pierre-Paul Royer-Collard, François Guizot, Albert de Broglie) i espanyol (Andrés Borrego, Donoso Cortès) i liberal doctrinario ell mateix, va fundar en 1867 el periòdic La Farsa i en aquest mateix any va ser nomenat secretari del Govern Civil de la seva província natal, Alacant; durant la revolució de 1868 va dirigir El Noticiero d'Espanya i després va crear un altre periòdic en la mateixa línia que La Farsa anomenat El Quixot, del que va arribar a treure 42 números; en tots dos ridiculitzava als progressistes revolucionaris. A causa del Quixot va ser perseguit per la Partida de la porra que dirigia el progressista Felipe Ducazcal i Lasheras; la Partida va destrossar la redacció del periòdic i ell va haver de fugir a Elda, tornant a Madrid mesos després; molts teatres madrilenys no es van atrevir a representar la seva sarsuela L'infern amb honra. Sarsuela bufo-polític-moral que havia compost durant la seva estada a Elda per por de les represàlies d'aquest grup i que resulta ser una tremenda sàtira contra la Revolució de 1868. Va tenir en els seus últims anys una tertúlia en el cafè madrileny La Iberia i va morir d'un col·lapse el 19 de novembre de 1870.
Va ser amic de Manuel Ossorio i Bernard i va deixar una creació literària estimable i important que li va fer mereixedor d'un lloc en la història de la literatura espanyola del segle xix i de la reedició, cent anys després de la seva mort, d'algunes de les seves obres com el Diccionari dels polítics, reimprès el 1976, amb la volta de la democràcia i amb ella la de partits i personatges polítics. En el seu teatre comença conreant la comèdia moral i acaba amb una sarsuela reaccionària.
Per a alguns biògrafs de Rico i Amat i experts en poesia, l'obra atribuïda durant anys a José d'Espronceda, La desesperació pertany a l'alacantí.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
