José Ramón de Luanco Riego
Acadèmic català, químic i professor universitari From Wikipedia, the free encyclopedia
Acadèmic català, químic i professor universitari From Wikipedia, the free encyclopedia
José Ramón Fernández de Luanco y Riego o simplement José Ramón de Luanco (Castropol, 14 de novembre de 1825 - 5 de maig de 1905), fou un químic i historiador de la ciència espanyol. Va ser president de l'Ateneu Barcelonès i de l'Acadèmia de les Bones Lletres. En la seva carrera docent va ocupar diverses càtedres a la Universitat d'Oviedo, Santiago i Barcelona, on va ser el rector l'any 1899.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 novembre 1825 Castropol (Astúries) |
Mort | 5 abril 1905 (79 anys) Castropol (Astúries) |
Rector de la Universitat de Barcelona | |
1899 – 1904 ← Joaquim Rubió i Ors – Ramon Manuel Garriga i Nogués → | |
President de l'Ateneu Barcelonès | |
1889 – 1890 ← Ignasi Maria de Ferran – Joaquim Cadafalch i Bugunyà → | |
Catedràtic d'universitat | |
Dades personals | |
Altres noms | Josep Ramon Fernández de Luanco |
Es coneix per | rector de la Universitat de Barcelona Tutor de Marcelino Menéndez Pelayo |
Activitat | |
Ocupació | químic i historiador de la ciència |
Ocupador | Universitat de Sevilla Universitat de Saragossa Universitat d'Oviedo Universitat Central Universitat de Santiago de Compostel·la Universitat de Barcelona |
Membre de |
Va néixer el 14 de novembre de 1825 a Castropol, concretament a la Casa del Campo, residència dels marquesos de Santa Cruz de Marcenado. Fill d'Andrés Fernández de Luanco y Carbayeda i de Petronilia del Riego y Riego, tots dos nascuts a Luanco, tot i que es traslladaren a Castropol, on Andrés Fernández de Luanco era administrador dels béns que Manuel María de Navia-Osorio y de Álvarez-Cuevas, ix marquès de Santa Cruz de Marcenado, posseïa a Ría de Ribadeo.
Va començar els seus estudis d'humanitats el 1838, quan va ingressar per a formar-se en filosofia a la Universitat d'Oviedo, uns estudis que compatibilitzava amb l'aprenentatge privat en matemàtiques i altres disciplines científiques. El 1846 va ingressar com a pensionat a l'Escola Normal de Ciències on començà a destacar en química.
Va començar a treballar de forma temporal a la Universitat d'Oviedo fins a obtenir la càtedra de química aplicada a les arts de l'Escola Industrial de Sevilla el 1855, si bé va decidir quedar-se a la Universitat d'Oviedo on havia guanyat la càtedra de química general. El 1860, desapareix la facultat de Ciències d'Oviedo i de Luanco és destinat a Santiago de Compostel·la a la càtedra d'àlgebra superior i geometria analítica, un càrrec que va exercir fins al 1867, a excepció del període 1862-1865 quan va impartir classes de química inorgànica a Madrid.
El 1867, va ser traslladat a Saragossa durant un any, i a partir de 1868 s'instal·la a Barcelona per donar classes de química general. A la seva etapa de docència a Barcelona, on va arribar a ocupar el càrrec de rector de la Universitat de Barcelona el 1899,[1] es va allunyar de la teoria dualista de Jöns Jacob Berzelius i pren posició per la teoria unitària, la teoria atòmica i la de la valència, que havien introduït Jean Baptiste André Dumas, Auguste Laurent i Charles Frédéric Gerhardt. Aquest fet va aportar una modernització respecte a l'ensenyament que impartia i que es recull al seu Compendi de lliçons de Química General.
La seva dedicació a la docència i la manca de recursos dedicats a la investigació va reduir les possibilitats en aquest terreny. Amb tot, se li coneixen alguns estudis analítics d'aigües i de meteorits recollits a Astúries, el desenvolupament d'un sistema per a extreure iode d'algues i uns estudis sobre fabricació de sidra i per la producció del gas d'hulla per a l'enllumenat.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.