Joseph Alfred Serret

Joseph Alfred Serret (París, França, 30 d'agost de 1819 - Versalles, França, 2 de març de 1885), més conegut com a Joseph Serret, va ser un matemàtic famós per desenvolupar al costat de Jean Frenet la Teoria de corbes.^[1]

Joseph Alfred Serret

Biografia
Naixement	30 agost 1819 París
Mort	2 març 1885 (65 anys) Versalles (França)
Formació	École Polytechnique
Tesi acadèmica	Sur le mouvement d'un point matériel attiré par deux centres fixes, en raison inverse du carré des distances (1847)
Director de tesi	Dumas
Es coneix per	Equacions de Frenet-Serret
Activitat
Camp de treball	Geometria i astronomia
Ocupació	Matemàtic
Ocupador	Collège de France, catedràtic (1861–1885) Collège Sainte-Barbe Facultat de Ciències de París
Membre de	Acadèmia Francesa de les Ciències (1860–) Comité des travaux historiques et scientifiques Bureau des Longitudes Acadèmia d'Estanislau
Obra
Estudiant doctoral	Camille Jordan
Família
Germans	Marie-Ernestine Serret

Biografia

Graduat per l'École polytechnique el 1840 i examinador del tribunal d'admissió des de 1848; el 1861 va ser nomenat professor de mecànica celeste al Collège de France i deu anys després va obtenir la càtedra de càlcul diferencial i integral de la Sorbonne. Joseph va formar part també del Bureau des Longitudes des de 1873.

La principal aportació de Serret en l'àmbit de les matemàtiques es va produir dins de la geometria diferencial. Al costat de Charles Bonnet i Bertrand Russell^{[cal citació]} va fer importants avenços en aquesta qüestió, elaborant la fórmula Frenet-Serret, fonamental en la teoria de les corbes espacials.^[2]

El 1860 va succeir a Louis Poinsot a l'Acadèmia Francesa de les Ciències de França. El 1871, davant del progressiu deteriorament de la seva salut, es va retirar a Versalles fins a la seva mort el 1885.

També va treballar alguns aspectes de la teoria de nombres, el càlcul i la mecànica.^[3] Va editar els treballs de Joseph Louis Lagrange –publicats en catorze volums entre 1867 i 1892– i va realitzar la cinquena edició de Monge el 1850. Una de les seves principals obres va ser el manual Cours d'algèbre supérieure, editat en dos volums.^[4]