From Wikipedia, the free encyclopedia
Josepa de Leuchtenberg (Milà, 14 de març de 1807 - palau reial d'Estocolm, 7 de juny de 1876) va ser reina consort de Suècia i Noruega pel seu matrimoni amb el rei Òscar I de Suècia i Noruega, duquessa de Leuchtenberg.[1] Son pare va rebre el títol de «duc de Leuchtenberg» el 1817. La família era benestant per la indemnització que va rebre després de ser desnonat del virregnat i les seves possessions a Italià al Congrés de Viena.[2]
(1858) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 març 1807 Milà (Itàlia) |
Mort | 7 juny 1876 (69 anys) palau reial d'Estocolm (Suècia) |
Sepultura | església de Riddarholm |
Reina consort de Suècia | |
8 març 1844 – 8 juliol 1859 ← Désirée Clary – Lluïsa dels Països Baixos → | |
Activitat | |
Ocupació | consort, col·leccionista d'art |
Altres | |
Títol | Reina consort Duquessa Princesa Princesa |
Família | Beauharnais |
Cònjuge | Òscar I de Suècia (1823, 1823–) |
Fills | Carles XV de Suècia, Gustave de Suède, Òscar II de Suècia, Eugénie de Suède, Auguste de Suède |
Pares | Eugeni de Beauharnais i Augusta de Baviera |
Germans | Théodelinde de Beauharnais Eugénie de Beauharnais Maximiliaan van Leuchtenberg August de Leuchtenberg Amàlia de Leuchtenberg Carolina Clotilde de Beauharnais |
Premis | |
Va nàixer a Milà el dia 14 de març de 1807, filla del príncep Eugeni de Beauharnais i de la princesa Augusta de Baviera. Al bateig va rebre els noms de Josefina Maximiliana Eugènia Napoleona: el primer nom de Josefina, en honor de la seva àvia Josefina de Beauharnais (1763-1814) i el darrere de l'avi, Napoleó Bonaparte.[3] Per via materna era neta del rei Maximilià I de Baviera i de la princesa Maria de Hessen-Darmstadt.
Els Leuchtenberg foren els únics membres del cercle de la reialesa creat per Napoleó que no va tornar amb les mans buides del Congrés de Viena de 1815.[2] Durant el govern bonapartista, Eugeni havia esdevingut virrei d'Itàlia i formava part del cercle més reduït dels Bonaparte.[4]
Josefina es casà el 22 de maig de l'any 1823 a Múnic per delegació amb el príncep hereu i posterior rei Òscar I de Suècia i posteriorment a la Catedral d'Estocolm es ratificà el matrimoni. Van tenir cinc fills:
A través de la seva mare i de la casa reial de Baviera, Josefina era descendent del rei Gustau I de Suècia i d'una princesa sueca germana de Carles X de Suècia. La Josefina va donar legitimitat històrica a la recent dinastia dels Bernadotte que va aliar dinàsticament amb els Vasa, reis de Suècia durant l'edat mitjana.
Pocs dies després d'arribar a Suècia, va perdre els noms que la vinculaven amb la nissaga dels Bonaparte. Malgrat tot, Josefina aporta com a dot una magnífica col·lecció de joies entre les quals destaquen peces encara avui en posició de la Casa Reial de Suècia, de Dinamarca i de Noruega, com ara la Tiara Leuchtenberg o la Tiara d'Esmeraldes Leuchtenberg.[5]
La fe catòlica de Josefina va ser forta durant tota la seva vida.[6] Després del naixement del príncep hereu Karl, segons Lundebeck (1943), el consistori li va demanar que participés en una reunió de l'església protestant a Storkyrkan, una petició que el rei Karl Johan havia concedit. La cerimònia va implicar, entre altres coses, que Josefina s'havia d'agenollar davant l'arquebisbeel que hauria concedit amb la major reticència.[7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.