escultor espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
Josep de Sant Benet (Signy-l'Abbaye, Ardenes, 1654 - Abadia de Montserrat, 1723), conegut com a Fra Josep de les Llànties, va ser germà llec benedictí i escriptor, a més d'escultor.
 A l'esquerra, l'edifici de cel·les dels llecs on va viure i morir Josep de Sant Benet  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Thomas Antoine Marandel 1654 Signy-l'Abbaye (França) |
| Mort | 1723 (68/69 anys) monestir de Montserrat (Bages) |
| Sepultura | Abadia de Montserrat, sagristia |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor |
| Orde religiós | Benedictins |
| Religiós | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Pelegrinatge | Montserrat |
| Iconografia | Hàbit benedictí |
Nascut com a Thomas Antoine Marandel el 5 de desembre de 1654, pertanyia a una família flamenca benestant. De petit va mostrar inclinacions pietoses. En 1673 s'allistà a l'exèrcit reial. De pas per Catalunya, va treballar com a picapedrer al santuari de Montserrat, on se li desvetllà la vocació religiosa. En 1677, prengué l'hàbit de a germà llec (ja que no tenia prou educació per entrar com a monjo sacerdot i amb prou feines sabia llegir). Feia una vida exemplar de gran austeritat i penitència, mortificant-se amb cilicis i flagells, com era costum llavors. Aviat va ser conegut com a fra Josep de les Llànties, ja que es deia que les llànties s'encenien soles en la seva presència, com a testimoni de la seva virtut.
En 1677 el monestir li encarregà les vuit escultures que havien de coronar el nou campanar que, finalment, no es va arribar a construir.[1] Tres escultures que van arribar a fer-se són avui coronant la cisterna que es troba als jardins del monestir, a la part del darrere de la basílica.
Tot i que no tenia estudis, des del seu ingrés al monestir va començar a llegir la Bíblia i a estudiar, i aviat va destacar pel seu coneixement de l'Escriptura i la subtilesa en abordar qüestions complexes de teologia i mística, capacitat que desvetllà l'admiració de tothom, arribant a ésser consultat per prestigiosos teòlegs. Escriví 42 tractats, 35 en llatí i 7 en castellà, còpies manuscrites dels quals aviat corregueren per Europa. Són tractats místics i ascètics de gran alçada intel·lectual, que el converteix, segons Anselm M. Albareda, en "el primer místic benedictí del seu segle".[2] Entre les seves obres, editades com a Opera omnia a Madrid el 1725 (i reeditades els anys 1727, 1731, 1738 i 1755), hi ha una autobiografia publicada en 1746, Vida interior i 112 cartes.
Va morir el 18 de novembre de 1728. Se li atribuïa, com a explicació a la seva activitat intel·lectual, el carisma de la ciència infusa, el discerniment d'esperits, el do del consell i la predicció del futur. Ha estat declarat Venerable. El 1750 va ser enterrat a l'interior de la basílica, a la capella de Santa Anna, on hi havia una làpida que n'indicava el nom i la data de la mort. A la plaça dels monestir es conserva l'edifici, anomenat de Fra Josep de les Llànties, on va viure, i la seva cel·la.
L'abat Benet Argeric escrigué Relación de la vida y virtudes de fray Joseph de San Benito. Un dels poemes del llibre Montserrat de Jacint Verdaguer li està dedicat: "Fra Josep de les Llànties".
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
