Josep Rovira i Armengol (Barcelona, 1903 - Buenos Aires, 1970) fou un escriptor i diplomàtic català.[1] Es llicencià en dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i el 1923 amplià estudis de dret i de llengües orientals a Múnic. Fou professor d'història de Catalunya a l'Institut de Granollers i als Estudis Universitaris Catalans. Edità els Usatges de Catalunya.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1903  Barcelona |
| Mort | 1970 (66/67 anys) Buenos Aires (Argentina) |
| Residència | Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | traductor, diplomàtic, escriptor |
Milità en Acció Catalana, i fou nomenat cònsol a Costa Rica el 1933, on es va afiliar a la maçoneria, i ministre plenipotenciari a Berlín el 1936, però deixà el càrrec en ser perseguit per la Gestapo, i exercí el consolat a Portvendres (Rosselló) i a Marsella. En acabar la guerra civil espanyola s'exilià i va romandre al camp de concentració de Sengal, però per gestions personals d'Indalecio Prieto fou alliberat i es traslladà a Mèxic. Poc després s'establí a Montevideo (Uruguai), on hi fundà la facultat d'humanitats de la seva Universitat, i en agraïment el nomenaren representant a les Nacions Unides. Posteriorment es traslladà a Argentina, on fou membre destacat del Casal de Catalunya de Buenos Aires i col·laborà a la revista Catalunya. Alhora, traduí al castellà obres de Martin Buber, Immanuel Kant i Eckhard Unger.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
