José Puig d'Asprer (Barcelona, 24 d'agost de 1870[1] – Madrid, 13 de novembre de 1938[2]) fou un advocat i polític català.
Biografia | |||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 24 agost 1870 Barcelona | ||||||||||||||||||||||||||
Mort | 13 novembre 1938 (68 anys) Madrid | ||||||||||||||||||||||||||
Diputat a les Corts Republicanes | |||||||||||||||||||||||||||
9 de juliol de 1931 – 7 d'octubre de 1933 | |||||||||||||||||||||||||||
Circumscripció | Girona | ||||||||||||||||||||||||||
Governador civil de Lleida | |||||||||||||||||||||||||||
17 d'abril de 1931 – 2 de juny de 1931 | |||||||||||||||||||||||||||
Gaietà Freixa i Coma → | |||||||||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||||||||
Nacionalitat | Catalunya | ||||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||||
Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | Advocat i polític | ||||||||||||||||||||||||||
Membre de | |||||||||||||||||||||||||||
Descrit per la font | Historia crítica del republicanismo catalán en la última década (1905-1914) (1915) (es) , (sec:Don José Puig de Asprer, p.395-396) | ||||||||||||||||||||||||||
Llista
|
Biografia
Fill d'Antoni Puig de Rovira de Barcelona i Narcisa d'Asprer i de Morell d'Almenar. El 1892 es llicencià en dret i destacà en la defensa dels implicats en l'atemptat del Liceu de 1894 i al procés de Montjuïc (1896), tot participant en la comissió que s'encarregà de la revisió del cas el 1898. Des del 1902 milità al Partit Republicà Radical i des del 1905 a la Lliga de Defensa dels Drets de l'Home. El 1909 fou escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona, el 1910 president de la Junta de Museus, i el 1917 diputat provincial de Barcelona.
Fou empresonat poc després i el 1919 es va establir a Madrid. Allí va commemorar el 1927 el 50è Aniversari de L'Atlàntida de Jacint Verdaguer a la Real Academia Española i llegí una memòria a la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación. També hi va col·laborar amb la Unió de Rabassaires. En proclamar-se la Segona República Espanyola fou nomenat governador civil de Lleida i a les eleccions generals espanyoles de 1931 fou elegit diputat per la província de Girona. El 1934 fou nomenat director general de l'administració local i president de la Comissió Mixta de Traspàs de Serveis a la Generalitat de Catalunya, però dimití poc després i se separà del partit radical per passar a Izquierda Republicana.[3]
Va morir a Madrid el 13 de novembre de 1938. Al seu enterrament van assistir els representants de la Generalitat de Catalunya a Madrid.[2]
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.