Remove ads
Josep Oriol Anguera de Sojo (Barcelona, 11 d'octubre de 1879 [1] - † Barcelona, 1956) fou un advocat i polític català.[2] Especialista en dret canònic.
| |||
| Nom original | (es) José Oriol Anguera de Sojo  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 11 octubre 1879 Barcelona | ||
| Mort | 10 novembre 1956 (77 anys) Barcelona | ||
 Ministre de Treball i Previsió Social | |||
| 4 octubre 1934 – 3 abril 1935 ← Josep Estadella i Arnó – Eloy Vaquero Cantillo → | |||
 Governador civil de Barcelona | |||
| 3 agost 1931 – 4 gener 1932 ← Carlos Esplá Rizo – Joan Moles i Ormella → | |||
| President Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya | |||
| 1922 – 1925 ← Joan Martí i Miralles – Antoni Borrell i Soler → | |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | polític, jurista, advocat | ||
| Partit | Acció Popular Catalana | ||
| Família | |||
| Pares | Jordi Anguera i Cailà i Maria del Carme de Sojo i Ballester | ||
Remove ads
Fill de Jordi Anguera i Cailà i de Maria del Carme de Sojo i Ballester. Milità al Partit Catalanista Republicà.[2] En proclamar-se la Segona República Espanyola ocupà el palau de justícia de Barcelona, i pocs dies després fou nomenat president de l'Audiència Territorial de Catalunya. Entre l'agost i el desembre fou el Governador Civil de Barcelona en substitució de Carlos Esplá Rizo. En aquesta funció es va destacar en el seu paper contra de la vaga de la CNT.[2] Va dimitir el 1932 a causa de la seva disconformitat amb la política d'ERC i per les pressions de la CNT i la FAI. El 1933 va ocupar el càrrec de Fiscal General de la República contra els revoltats pel cop d'estat conegut com la Sanjurjada, del 10 d'agost del 1932.[3]
El 1934 es va mostrar contrari a la Llei de Contractes de Conreu, motiu pel qual abandonà la Lliga Catalana per tal de fundar el nou partit Acció Popular Catalana,[2] el qual es va adherir a la CEDA.[2] Tot i que no va ser mai elegit diputat a Corts, entre el 4 d'octubre de 1934 i el 3 d'abril 1935 va ocupar la cartera de Treball, Sanitat i Previsió Social al govern d'Alejandro Lerroux.[2] El 1935 deixà la política en disconformitat amb l'indult als implicats a la Revolta d'Astúries de 1934 i tornà a exercir d'advocat.
L'agost de 1936, va fugir de Barcelona a Pamplona, on es va posar al servei del bàndol nacional revoltat.
Remove ads
- El dret català a l'illa de Sardenya (1914) per encàrrec del Col·legi d'Advocats de Barcelona
- "Dret especial de la comarca de Vic" a Conferències sobre varietats comarcals del Dret Civil Català; Barcelona; 1934; p. 273-340
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
Remove ads