Josep Maties d'España Muntadas
polític espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
Josep Maties d'España Muntadas (l'Hospitalet de Llobregat, 19 de febrer de 1929 - novembre 2005) fou un polític, enginyer industrial i empresari català.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 febrer 1929 l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) |
| Mort | novembre 2005 (76 anys) |
| Diputat provincial de Barcelona | |
| 1r abril 1974 – 26 abril 1979 | |
| Procurador a Corts | |
| 6 novembre 1967 – 12 novembre 1971 Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes | |
| Diputat provincial de Barcelona | |
| 1964 – 3 abril 1973 | |
| Alcalde de l'Hospitalet de Llobregat | |
| 2 novembre 1962 – 3 abril 1973 ← Ramon Solanich Riera – Vicenç Capdevila i Cardona → Nomenat per: Governador civil de Barcelona | |
| Tinent d'alcalde Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat | |
| Regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | empresari, polític |
Biografia
Era fill de Carles d'España i de Digoine, tinent d'alcalde durant l'alcaldia de Tomàs Giménez Bernabé (dictadura de Primo de Rivera)[1] i de Francesca Muntadas i Estruch,[2] filla de l'industrial Maties Muntadas i Rovira (1853-1827), gerent de L'Espanya Industrial. Heretà el títol de marquès de Montsarra concedit per Carles VII al seu avi Josep Maria d'España i d'Orteu (1846-1918),[3] i era nebot polític de Josep Maria Albert i Despujol, baró de Terrades i alcalde de Barcelona. Alhora, tenia terrenys agrícoles a Piera i controlava el diari La Voz del Llobregat. Va fer el servei militar a les milícies universitàries i el 1958 es va adherir a Falange Española de las JONS, dins la qual ben aviat aconseguí ser nomenat conseller local del Movimiento Nacional.[4]
El 1958 fou nomenat regidor pel terç corporatiu de l'Hospitalet de Llobregat, del 1959 al 1962 fou tinent d'alcalde, i el 1962 substituí l'alcalde Ramon Solanich Riera, compatibilitzant el càrrec amb els de diputat provincial i procurador en Corts (1967-1971).[5]
Com a alcalde, destacà per la seva fidelitat absoluta al règim franquista i per la intransigència respecte a qualsevol opció reformadora, així com per la seva oposició a l'alcalde de Barcelona Josep Maria de Porcioles.[6] El 1973 deixà el càrrec a Vicenç Capdevila i Cardona.
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.