Josep Maria Esteve i Victòria (la Llosa de Ranes, la Costera, 10 de març de 1889 - València, l'Horta, 8 d'agost de 1936) va ser un escriptor valencià, fundador de diversos periòdics i revistes.[1][2][3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 març 1889  la Llosa de Ranes (la Costera) |
| Mort | 8 agost 1936 (47 anys) València |
 Regidor de l'Ajuntament de València | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | tipògraf, escriptor, sindicalista |
| Partit | Dreta Regional Valenciana |
Va començar treballant de tipògraf al diari La Voz Valenciana primer i al Diario de Valencia després, on començà a ser conegut pel pseudònim «Pep».[2][4] El 1912 funda tres revistes: Rondalles Noves, Foc i Flama i Pensat i Fet, de les quals va ser director.[1][3] Anys després, el 1931, va dirigir —tot i que no hi constara— el setmanari valencianista El Poble Valencià.[1] També va col·laborar en publicacions com ara La Degollà Nova (1909), El Cuento del Dumenge i Cultura Valenciana (1926).[3] Com a escriptor va ser autor de diverses obres teatrals. A més, va publicar algunes novel·les curtes (El milacre de l’amor i de les flors, 1909) i un llibre de poemes polítics (Les dècimes del dia, 1932).[1][4]
Va ser un destacat sindicalista catòlic proper als cercles del valencianisme catòlic conservador. Així per exemple, presidí la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, la Confederació d’Obrers Catòlics de Llevant i altres entitats semblants.[1][2][3] Va ser nomenat membre de la junta directiva (com a bibliotecari) de Joventut Valencianista en la reagrupació de l'entitat, l'abril de 1914,[5][6] i va intervindre a l'Acte d'Afirmació Valencianista del 26 de juliol del mateix any.[7] Presidí també en un primer moment l'Agrupació Valencianista de la Dreta.[6][8][9] Va arribar a ser regidor de l'ajuntament de València i diputat provincial.[2] Poc després d'esclatar la Guerra Civil va ser afusellat a València per la seua adscripció política, l'agost de 1936, al camí de Picassent.[2][3][10] Un carrer a la Llosa de Ranes i un altre al barri En Corts de València porten el seu nom.[11]
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
