Josep Carner i Ribalta (Balaguer, Noguera, 1898 - Simi Valley, Califòrnia, 1988) fou un escriptor i polític nacionalista català. Començà la seva trajectòria com a publicista a les revistes La Falç (1912- 1926), L'Estisora (1916) de Balaguer, i La Flama (1920), vinculada a la línia patriòtica de Francesc Macià. Després es traslladà a Barcelona, on col·laborà amb L'Intransigent (1918-1922) o La Sardana (1925-1937).[1][2]
 |
Aquest article tracta sobre Josep Carner i Ribalta, l'escriptor i polític. Per a Josep Carner, "el príncep dels poetes catalans", de la mateixa època, vegeu: Josep Carner i Puig-Oriol |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 abril 1898  Balaguer (Noguera) |
| Mort | 13 març 1988 (89 anys) Simi Valley (Califòrnia) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, polític |
| Premis | |
| |
Signatura  | |
Activisme polític
Fou un dels primers militants d'Estat Català, i com a tal s'hagué d'exiliar en proclamar-se la Dictadura de Primo de Rivera. Després d'una breu estada a París, on col·laborà amb el Casal Català, va estar un any a Londres i Oxford, on fou corresponsal de La Publicitat i col·laborà amb la Fundació Bernat Metge. El 1923 tornà a París, on fou el redactor en cap del butlletí Estat Català (1923-1925).
Políticament molt actiu, acompanyà Francesc Macià a Moscou el 1925 amb Andreu Nin per tal de demanar el suport de la Internacional Comunista a la causa catalana. Fou un dels participats en els fets de Prats de Molló el 1926, raó per la qual fou detingut i expulsat a Bèlgica, on publicaria La Catalogne rebelle (1927). El maig de 1928 marxà a Cuba i participà en l'Assemblea Constituent del Separatisme Català de l'Havana de 1928. Després marxà a Nova York, on treballarà com a publicista per a la Paramount Pictures i farà de guionista a Hollywood. Alhora, col·laborà a la Revista de Catalunya, on hi va publicar traduccions i treballs sobre Joseph Conrad, Rabindranath Tagore (El carter del rei) i la poesia completa de Paul Valéry, juntament amb Ventura Gassol.
Biògraf oficial de Francesc Macià, del 1933 al 1936 fou cap de premsa del Parlament de Catalunya i va promoure el Comitè de Cinema de la Generalitat. Fou empresonat per restar al costat del president Companys durant els fets del sis d'octubre de 1934.
Guerra i exili
Quan esclatà la guerra civil espanyola fou nomenat responsable de la Comissaria d'Espectacles de la Generalitat, des d'on intentarà introduir el cinema a les escoles com a eina pedagògica, però el seu desacord amb els membres de la CNT-FAI el van obligar a exiliar-se primer a París, després a Mèxic el 1939 i finalment a Nova York, on va dirigir la revista Free Catalonia fins al 1944.
Fou delegat als EUA del Consell Nacional de Catalunya i va participar en emissions de ràdio en català a Mèxic i als EUA propiciades per l'Oficina d'Afers Interamericans dels Estats Units. També va preparar amb Joan Ventura i Sureda i Josep Fontanals El cas de Catalunya: apel·lació a les Nacions Unides el 1945. El mateix any fou guanyador de la Flor Natural dels Jocs Florals de Bogotà (Colòmbia). El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Obres
Poesia
- Acoraments i gaudis (1925)
- El resos de l'enyor (1926), poema presentat als Jocs Florals de Barcelona[3]
- Gitanjali (pronunciat "guitànjali", Cançó d'Ofrena, de Rabindranath Tagore). Traduït amb Ventura Gassol (1928)
- Càntic d'amor (1934)
- Sota el cel dels tròpics (1935)
- Poetes russos de la revolució (1937)
- Les gràcies terrenals (1958)
- L'alegre vianant (1969)
Novel·la
Teatre
- El triomf del Jazz (1932)
- El plaer de viure (1933), tercer Premi de teatre Ignasi Iglésias
- Noies de setze anys (1934)
Assaig
- Com es fa un film (1934)
- Els catalans en la descoberta i colonització de Califòrnia (1947)
- El cas personal de Francesc Macià en el Moviment Patriòtic de Catalunya (1928)
- El Complot de Prats de Molló. Barcelona, Dalmau editors, 1987
- Retorn a Macià (1987)
- Gaspar de Portolà: Explorer of California (1990)
Memòries
- De Balaguer a Nova York, passant per Moscou i Prats de Molló (1972)
Fons personal
El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i rebuda per Josep Carner i Ribalta; documentació personal i familiar, correspondència i especialment documentació produïda en funció de la seva activitat professional (traduccions, assaig, relats històrics, discursos, cinema, teatre), creativa (poesia, narracions, novel·les) i documentació relacionada amb la seva activitat política (casals i centres catalans a l'exili).[4]
Referències
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
