historiadora i arqueòloga espanyola From Wikipedia, the free encyclopedia
Jordina Sales i Carbonell (Igualada, 2 d'octubre de 1971) és una historiadora i arqueòloga catalana especialista en cristianisme antic i Antiguitat Tardana. És coneguda pels seus treballs d'investigació que han permès sustentar que Bàrcino, la Barcelona romana, tenia una arena o amfiteatre a l'indret on actualment s'emplaça l'església de Santa Maria del Mar.[1][2][3]
Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (ca) Jordina Sales Carbonell 2 octubre 1971 (53 anys) Igualada (Anoia) |
Formació | Universitat de Barcelona - Philosophiæ doctor (–2011) |
Activitat | |
Ocupació | historiadora, arqueòloga, professora d'universitat |
Ocupador | Facultat de Geografia i Història (UB) (2022–) Fundació Bosch i Gimpera (2018–2022) Universitat de Barcelona (2013–2014) |
Es va llicenciar l'any 1995 en Geografia i Història, especialitat Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, per la Universitat de Barcelona. La seva tesi de llicenciatura, Edilícia cristiana a la Tarraconensis oriental durant l'Antiguitat Tardana va ser llegida el setembre de 1998. La seva tesi doctoral fou Arquitectura cristiana en Hispania durante la Antigüedad Tardía. Fuentes literarias y arqueológicas,[4] després de la qual va realitzar una estada de recerca postdoctoral a Roma i a la CIutat del Vaticà (2011-13) que li permeté aprofundir en les metodologies d'estudi del primer cristianisme. Fou membre del Grup de Recerques en Antiguitat Tardana de la Universitat de Barcelona[5] fins 2017. Actualment ho és de l'Institut de Recerca en Cultures Medievals,[6] -IRCVM-UB-, des d'on realitza la seva recerca principal centrada en la identificació i l'estudi de l'edilícia cristiana dels segles IV-VIII, especialment aquella de caràcter monàstic, que abasta el conjunt d'Hispania.
L'any 2011 la Societat Catalana d'Arqueologia li atorgà el Premi Josep Barberà i Farràs pel seu assaig Arqueologia de les seus episcopals tardoantigues al territori català (259-713), obra on per primer cop es recullen i sistematitzen tots els indicis documentals i materials de les primitives seus episcopals catalanes.[7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.