Jordi VI del Regne Unit

rei del Regne Unit From Wikipedia, the free encyclopedia

Jordi VI del Regne Unit

Jordi VI del Regne Unit (Sandringham, 14 de desembre de 1895 - Sandringham, 6 de febrer de 1952) fou rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (1936-1952), emperador de l'Índia (1936-1947) i últim rei d'Irlanda (1936-1949). Arribà al tron de forma inesperada després de la renúncia del seu germà el rei Eduard VIII del Regne Unit per tal de casar-se amb Wallis Simpson. El protagonisme d'aquest monarca es produí arran de la importància que adquirí al llarg del conflicte de la Segona Guerra Mundial.[1]

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Sa Majestat
Jordi VI del Regne Unit
Thumb
Biografia
Naixement(en) Prince Albert Frederick Arthur George of York
14 desembre 1895
York Cottage (Anglaterra)
Mort6 febrer 1952 (56 anys)
Sandringham (Anglaterra)
Causa de mortcàncer de pulmó
Sepulturacapella memorial del rei Jordi VI del Regne Unit 51° 29′ 01″ N, 0° 36′ 24″ O
Monarca del domini de Ceylon
1948 – 6 febrer 1952
 cap valor – Elisabet II del Regne Unit 
Rei de l'Índia
15 agost 1947 – 26 gener 1950
 cap valor – Supressió del càrrec
Monarca del domini del Pakistan
1947 – 6 febrer 1952
 cap valor – Elisabet II del Regne Unit 
Monarca de Nova Zelanda
1947 – 6 febrer 1952
 cap valor – Elisabet II del Regne Unit 
Monarca d'Austràlia
1942 – 6 febrer 1952
 cap valor – Elisabet II del Regne Unit 
Monarca del Canadà
11 desembre 1936 – 6 febrer 1952
 Eduard VIII del Regne UnitElisabet II del Regne Unit 
Monarca del Regne Unit
11 desembre 1936 – 6 febrer 1952
 Eduard VIII del Regne UnitElisabet II del Regne Unit 
Emperador
11 desembre 1936 – 29 desembre 1937
 Eduard VIII del Regne UnitSupressió del càrrec
Emperador de l'Índia
11 desembre 1936 – juny 1948
 Eduard VIII del Regne UnitSupressió del càrrec
Monarca de la Unió Sud-africana
11 desembre 1936 – 6 febrer 1952
 Eduard VIII del Regne UnitElisabet II del Regne Unit 
Duc de York
3 juny 1920 – 11 desembre 1936
Dades personals
ResidènciaPalau de Buckingham
ReligióEsglésia d'Anglaterra i cristianisme
FormacióTrinity College (–1920)
Lateralitatesquerrà
Color dels ullsBlau
Activitat
Lloc de treball Palau de Buckingham
Ocupaciómonarca, oficial, aristòcrata, tennista
Membre de
ProfessorsReginald Vere Laurence (en)
Carrera militar
LleialtatRegne Unit i Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
Branca militarRoyal Navy, Royal Air Force i Exèrcit britànic
Rang militarCaptain General Royal Marines (en)  (1936–1952)
comandant en cap
ConflictePrimera Guerra Mundial
Batalla naval de Jutlàndia
Esporttennis
Modalitat Partit de tennis Rècord personal
Altres
TítolMonarca del Regne Unit (1936–1952)
King-emperor (en) (1936–1947)
Emperador de l'Índia (1936–1947)
Baron Killarney (en) (1920–1952)
Duc de York (1920–1936)
Earl of Inverness (en) (1920–1952)
Príncep del Regne Unit (1910–1936)
Príncep britànic (1895–1910)
Monarca de Nova Zelanda
Monarca d'Austràlia
Monarca del Canadà
Príncep de Saxònia-Coburg i Gotha
FamíliaCasa de Windsor
CònjugeElisabet Bowes-Lyon (1923–1952), mort de la persona
FillsElisabet II del Regne Unit, Margarida del Regne Unit
ParesJordi V del Regne Unit   i Maria de Teck
GermansEduard VIII del Regne Unit
Maria del Regne Unit
Enric del Regne Unit
Jordi del Regne Unit
Joan del Regne Unit
Cronologia
15 febrer 1952mort i funeral d'estat de Jordi VI
28 abril 1949Declaració de Londres
7 setembre 1940-21 maig 1941Blitz
1r setembre 1939-2 setembre 1945Segona Guerra Mundial
17 maig 1939-15 juny 19391939 royal tour of Canada (en)
29 setembre 1938Acord de Múnic
12 maig 1937coronació de Jordi VI i Elisabet (Abadia de Westminster)
1936Crisi per l'abdicació d'Eduard VIII
26 abril 1923wedding of Prince Albert, Duke of York, and Lady Elizabeth Bowes-Lyon (en)
Dia de la Victòria a Europa
Premis
Signatura Thumb

Thumb

FilmAffinity (persona): 907940190
Tanca

Naixement i família

Nascut a la finca rural de York Cottage situada dintre de les possessions de Sandringham a Norfolk, fill del rei Jordi V quan tan sols era duc de York i hereu del seu pare el príncep de Gal·les, el futur rei Eduard VII del Regne Unit i de la princesa Alexandra de Dinamarca. La seva mare era la princesa Maria de Teck, filla del príncep Francesc de Teck i pertanyent a una branca morganàtica de la família reial de Württemberg i de la princesa Maria Adelaida del Regne Unit, filla dels ducs de Cambridge, cosins de la reina Victòria, i neta del rei Jordi III del Regne Unit. Nascut, per tant, a la recta final del període victorià.[2]

El nou príncep britànic nasqué el 14 de desembre de 1895, una data trista per la família reial britànica, ja que era la de la mort del príncep consort Albert i la d'Alícia, marit i filla de la reina Victòria per qui la sobirana encara sentia autèntica devoció. Per tal d'amorosir aquesta coincidència es decidí posar-li el nom d'Albert en honor del seu besavi.

L'ascensió al tron de Jordi VI es produí entremig de nombrosos problemes successoris. D'una banda, el seu pare heretà després de la mort del seu germà gran, el príncep Albert Víctor del Regne Unit, a més a més, el príncep acabat de traspassar estava promès amb la que seria la muller del seu germà, la princesa de Teck. Finalment l'accés es produí després de la renúncia del rei Eduard VIII.[2]

Educació i casament

L'any 1909 Albert ingressà a la Royal Navy. Va ser a l'acadèmia militar fins l'accés al tron del seu pare i llavors serví a l'exèrcit britànic durant la Primera Guerra Mundial on serví a l'HMS Collingwood que participà en la batalla de Jutlàndia (1916)[3] la qual suposà una victòria pels estats centrals, però que es destapà com una victòria estratègica de l'Entesa.

L'any 1917 ingressà a la Royal Air Force però no participà en cap acte de guerra. L'any 1920 el seu pare el va nomenar Duc de York, Comte d'Inverness i Baró de Killarney i començà a participar en els deures de la família reial britànica representant al seu pare.[2]

El príncep Albert va tenir una gran llibertat per elegir esposa. Es casà amb Lady Elisabet Bowes-Lyon, la filla més petita del comte i la comtessa de Strathmore, que pertanyien a l'alta aristocràcia escocesa, el 26 d'abril de 1923 a l'Abadia de Westminster. Lady Elisabet va rebre el títol de Duquessa de York amb rang d'Altesa Reial.[2]

El duc i la duquessa de York van tenir dues filles:

Regnat

Thumb
El rei Jordi VI l'any 1939 de visita al Canadà amb Elizabet Bowes-Lyon
Thumb
lady Elisabet Bowes-Lyon, reina del Regne Unit amb la senyora Eleanor Roosevelt, primera dama dels Estats Units

L'elecció del nom Jordi en convertir-se en monarca es feu per intentar identificar el nou monarca amb la gestió del seu pare el rei Jordi V i desvincular la corona dels escàndols previs a la seva coronació. Anteriorment, el rei Eduard VIII també havia canviat el seu nom, originalment David.

Els inicis del seu regnat van estar marcats per la polèmica arran de l'abdicació del seu germà i el casament d'aquest amb la divorciada nord-americana Wallis Simpson, sobre la figura de la qual requeien nombrosos rumors d'espia alemanya i simpatitzant del Partit Nazi, i de patir una malaltia anomenada testicularització femenina sobre la formació d'hormones masculines en el cos d'una dona.

L'esclat de la Segona Guerra Mundial i els anys previs situarien al monarca en la primera fila de les figures representatives del bàndol aliat. Els monarques donaren ple suport al primer ministre Neville Chamberlain i viatjaren als Estats Units on foren rebuts per Franklin D. Roosevelt i al Canadà. Amb l'esclat de la guerra la família decidí romandre a Londres evitant refugiar-se al Canadà, la qual cosa junt amb altres tasques desenvolupades pels diferents membres de la família reial britànica feren que aquesta aconseguís altes quotes d'acceptació i admiració popular.[3]

L'any 1950 es convertí en el primer cap de la Commonwealth creada per Winston Churchill.

Thumb
El rei Jordi VI del Regne Unit (1895-1952)

La malaltia del monarca, un càncer de pulmons, augmentava arran de la seva forta addicció al tabac. Morí a Sandringham, on havia nascut, el 1952. Fou enterrat a la Capella de Sant Jordi de Windsor, on descansen també la seva esposa (2002) i la seva filla Margarida (2002).[2]

Referències

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.