Jordi Hereu i Boher
polític català From Wikipedia, the free encyclopedia
Jordi Hereu i Boher (Barcelona, 14 de juny de 1965) és un polític català, actual Ministre d'Indústria del govern espanyol des de novembre de 2023.[1] Va ser alcalde de Barcelona entre 2006 i juny de 2011 i posteriorment es va dedicar al sector privat.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 juny 1965 (59 anys) Barcelona |
| Ministre d'Indústria | |
| 21 novembre 2023 – ← Héctor Gómez Hernández Nomenat per: Pedro Sánchez Pérez-Castejón | |
| President Hispasat | |
| 2020 – 2023 | |
| Vocal Cercle d'Economia | |
| 24 juliol 2019 – | |
| Diputat provincial de Barcelona | |
| 15 juliol 2011 – 30 març 2012 – Francesc Serrano i Villarroya → | |
| 116è Batlle de Barcelona | |
| 8 setembre 2006 – 1r juliol 2011 ← Joan Clos i Matheu – Xavier Trias i Vidal de Llobatera → Electe a: eleccions municipals espanyoles de 2007 | |
| Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |
| 13 juny 1999 – 13 febrer 2012 | |
| Dades personals | |
| Formació | Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses ESADE Business School |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit dels Socialistes de Catalunya |
| | |
Biografia
Hereu és casat i té dos fills. Llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses i MBA per ESADE.[2] Va ser membre de les associacions d'estudiants AIESEC i Empresa Joventut entre 1986 i 1988.[2] El 1991 s'incorporà com a responsable de màrqueting a Port 2000, preparant el grup que a partir de 1992 constituí l'empresa Centre Intermodal de Logística S.A. (CILSA), promotora de la Zona d'Activitats Logístiques del Port de Barcelona.[2]
Ajuntament de Barcelona
El 1997 es va incorporar a l'Ajuntament de Barcelona com a gerent del districte de les Corts, responsabilitat que va exercir fins al juny de 1999, quan fou designat regidor de les Corts per al mandat municipal 1999-2003. Posteriorment, ha estat regidor del districte de Sant Andreu i regidor de Seguretat i Mobilitat, fins al mes d'abril de 2006. Des d'aquest càrrec va haver de fer front a les crítiques pels moviments socials[3] com a responsable del cos d'antiavalots de la Guàrdia Urbana (UPAS). La implantació de l'àrea verda d'aparcament s'ha fet sota la seva supervisió. Aquesta iniciativa ha permès implantar a Barcelona el servei de lloguer de bicicletes anomenat Bicing. Fou viceprimer secretari de la Comissió Executiva i d'Acció Electoral a la federació del PSC a Barcelona.
El 29 d'agost de 2006 va ser designat com a successor de Joan Clos al capdavant de l'alcaldia de Barcelona, de la qual va prendre possessió el 8 de setembre del mateix any.[4] Com a cap de llista del PSC, va guanyar les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 i va ser reelegit com a alcalde de la ciutat.[5] El 2010 va dur a terme una consulta popular sobre la unió del tramvia de Barcelona que va acabar perdent.[6] L'any 2011, i després d'un procés de primàries per encapçalar la candidatura socialista en què va obtenir més vots que Montserrat Tura i Camafreita, va liderar de nou la candidatura del PSC, però no va revalidar el mandat com a alcalde, sent nomenat Xavier Trias.
Sector privat
El 2012 va deixar la primera línia política per dedicar-se plenament al sector privat. És cofundador de Fledge Barcelona[7] i president de Barcelona Plataforma Empresarial i IdenCity.[8] És signant fundacional del Manifest de Barcelona,[9] que des del 2018 va fer de Barcelona la primera ciutat del món amb una diplomàcia científica i tecnològica.[10] Es va centrar en la consultoria i el finançament d'empreses emergents, treballant des de Barcelona Plataforma Empresarial i com a consultor per Barcelona Centre Logístic BCL. També ha sigut patró de la Plataforma Fòrum Ambiental Barcelona.[11]
Ministeri d'Indústria
El novembre de 2023, fou nomenat Ministre d'Indústria del govern espanyol per Pedro Sánchez, substituint Héctor Gómez Hernández en el càrrec.[12] En aquell moment, era president d'Hispasat, nomenat el 2020.[6]
Vegeu també
Referències
Enllaços externs
.svg){kind=link}
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.