Jordi Font i Cardona
Escriptor i polític català From Wikipedia, the free encyclopedia
Jordi Font i Cardona (Barcelona, 23 de maig de 1949)[1] és un escriptor, gestor cultural i polític català, militant del Partit dels Socialistes de Catalunya.[2] Des de l'estiu de 2019,[3] és secretari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.[4]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 maig 1949  (75 anys)Barcelona |
| 11è Director general de l'Institut del Teatre | |
| 2002 – 2014 ← Josep Montanyès i Moliner – Magda Puyo → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona - geografia, història |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, polític |
| Partit | Partit dels Socialistes de Catalunya |
   | |
Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, especialitzant-se en polítiques culturals i educatives de les arts a la Fundació Jaume Bofill, a la Fundació Serveis de Cultura Popular i a l'Ajuntament de L'Hospitalet.[1] Fou coordinador de Cultura de la Diputació de Barcelona (1983-1999),[2] des d'on va impulsar les diversos projectes: Centre d'Estudis i Recursos Culturals, biblioteques de nova generació, l'Oficina de Difusió Artística. El 1985, va ser un dels promotors del Pacte Cultural entre les administracions, proposat pel conseller Joan Rigol.[4] Del 1999 al 2002, va impulsar el Fòrum Metropolità de Regidors de Cultura i la creació de la xarxa iberoamericana Interlocal de ciutats per la cultura.[3] Va ser director general de l'Institut del Teatre (2002-2014)[4] i, des del Consell Superior d'Ensenyaments Artístics de l'Estat, va ser un dels impulsors del procés d'incorporació d'aquests ensenyaments a l'Espai Europeu d'Educació Superior.[5] És professor del Màster de Producció i Comunicació Cultural de Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.[6]
Activista antifranquista en el camp sindical i veïnal va ser detingut i empresonat el 1971. Va ser un dels fundadors de l'Associació de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample (1974).[7] En el camp polític, va ser un dels components del Nucli Impulsor de Convergència Socialista de Catalunya (1974) i membre del Secretariat del PSC-Congrés.[1] Posteriorment, va formar part de la Comissió Executiva del Partit dels Socialistes de Catalunya, on va exercir de Secretari de Cultura (1980-1996), en els equips de Joan Reventós i de Raimon Obiols, impulsant les polítiques socialistes relatives a la cultura, la llengua i el fet immigratori. A partir de 1996, va formar part del corrent Nou Cicle i també de la plataforma Fòrum Cívic (2011).[2] És membre del Cercle Catalanista de l'Ateneu Barcelonès i del Grup Pròleg.[8]
El 2002, va comissariar l'exposició “Ciutadana Maria Aurèlia Capmany, escriptora i dona d'acció” (Palau de la Virreina)[9] i, el 2003, l'exposició “La pàtria dels humans. 25 anys del PSC” (Museu d'Història de Catalunya).[10]
- Àlbum del socialisme català i la Catalunya popular (PSC, 1990)[11]
- Papers de política cultural (edicions 62, 1991)[12]
- Una idea de Catalunya: aportacions al debat del catalanisme (Pagès editors, 2008, com a coordinador)[13]
- Els camins de Maria Aurèlia Capmany, escriptora i dona d'acció (Ajuntament de Barcelona, 2011)[14]
- Després (Pagès editors, 2017)[15]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
