historiador i polític català From Wikipedia, the free encyclopedia
Jordi Aragonès i Martínez (Pineda de Mar, 1993) és un historiador, professor i polític català. Especialitzat en història contemporània i actiu com a docent en l'etapa secundària,[1] és considerat l'ideòleg del partit Aliança Catalana.[2]
 (2024, Argentona)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1993 (30/31 anys) Pineda de Mar (Maresme) |
| Ideologia | Independentisme català, liberalisme, catalanisme, conservadorisme i oposició a la immigració |
| Formació | Universitat de Barcelona Universitat de Girona |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, polític, professor d'educació secundària |
| Partit | Aliança Catalana (2020–) Moviment Demòcrata Català (2013–) Unió Democràtica de Catalunya |
| Membre de | |
| Influències | |
| Família | |
| Parents | Pere Aragonès i Garcia, cosí germà Josep Aragonès i Montsant, avi |
| |
Es va graduar en Història per la Universitat de Barcelona. També hi va cursar un màster en Història Contemporània i Món Actual,[3] en què per al treball final va realitzar un estudi sobre l'origen del Partit Popular de Catalunya.[2] També va obtenir un màster en Formació del Professorat a la Universitat de Girona.[3] A més, ha exercit de professor a la Universitat Nacional d'Educació a Distància.[4] Paral·lelament, Aragonès va fer un treball d'investigació sobre el seu avi Josep Aragonès i la seva implicació en la creació, el manteniment i la dissolució del partit Reforma Democràtica de Catalunya, un projecte de recerca dirigit per Agustí Colomines.[5]
És un dels fundadors d'Aliança Catalana, que s'associa generalment a l'ultradreta i l'independentisme català, i és considerat l'ideòleg del partit.[2][6][7] Hi exerceix de secretari d'estudis i programes.[1] El 2024, va ser el segon candidat de la formació a les eleccions al Parlament de Catalunya en la circumscripció de Barcelona.[8] Abans d'això, havia militat a Unió de Joves, la branca juvenil d'Unió Democràtica de Catalunya,[9] i al partit d'UDC com a tal.[2] També va ser un dels fundadors del Moviment Demòcrata Català, juntament amb l'alcalde de Vic Josep Vila d'Abadal.[4]
Pel seu interès en l'estudi de Jordi Pujol, va coordinar el Projecte Tagamanent,[10] una entitat dedicada a la difusió de l'obra de govern de l'expresident de la Generalitat,[11] en el marc de la qual el 2020 va moderar un col·loqui amb l'exconseller Felip Puig i Marta Lacambra, exdirectora general de l'Agència Catalana de l'Aigua.[12]
S'emmarca a si mateix en la dreta de l'espectre polític,[2] però no en l'extrema dreta,[13] malgrat que diverses fonts l'etiqueten com a ultradretà.[7] També s'autoidentifica com a nacionalista català, independentista, liberal en l'àmbit econòmic i socialment conservador.[8] En aquest sentit, advoca pel liberalisme econòmic,[4] la reindustrialització de Catalunya,[8] la independència unilateral i el control de fronteres.[4] És crític amb l'anomenat processisme, amb els partits independentistes tradicionals i amb l'actuació en la consulta del 9N.[4] A banda, ha manifestat una forta oposició a l'islam, que defineix com a contrari als valors occidentals.[6][14] Pren com a referents polítics Margaret Thatcher, Steve Bannon, Donald Trump, Jordi Pujol i Geert Wilders, entre d'altres.[8] Ha donat suport obertament a partits d'extrema dreta com Alternativa per Alemanya i Reagrupament Nacional.[15]
El 2019, passades les eleccions municipals, va defensar l'entrada del Front Nacional de Catalunya a l'Ajuntament de Ripoll, llavors liderat localment per Sílvia Orriols, afirmant que el partit deia «veritats incòmodes» com que «la nació està en perill» i que «hi ha un risc evident d'extingir-nos», en referència a Catalunya i els catalans. Augurava que la formació esmentada tindria votants de «classe mitjana empobrida», com els del president dels Estats Units coetani, Donald Trump.[4]
És net de Josep Aragonès, alcalde de Pineda de Mar durant el franquisme, i cosí germà de Pere Aragonès, el 132è president de la Generalitat de Catalunya.[8] D'origen pinetenc, estiueja al Mas Carreras de Begur.[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
