John Adams (compositor)

John Adams (Worcester i Worcester, 15 de febrer de 1947) és un compositor i director d'orquestra estatunidenc, conegut especialment per les seves fortes implicacions amb la música minimalista i un dels noms més populars de la música clàssica avui.^[1]

John Adams

Biografia
Naixement	15 febrer 1947 (78 anys) Worcester (Massachusetts)
Formació	Universitat Harvard Conservatori de Música de San Francisco
Activitat
Ocupació	director o directora d'orquestra, autobiògraf, compositor, llibretista
Activitat	1973 -
Ocupador	Conservatori de Música de San Francisco Royal Academy of Music Carnegie Hall
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Gènere	Òpera, música minimalista i música clàssica
Instrument	Clarinet
Segell discogràfic	Nonesuch
Obra
Obres destacables (1985) Harmonielehre (segle XX) Nixon in China (2001) Guide to Strange Places (en) (2007) Doctor Atomic Symphony
Localització dels arxius	Divisió de Música de la Biblioteca del Congrés
Premis
(2021)  Dresdner Musikfestspiel-Preis (2019)  Premi Erasmus (2015)  Oficial de l'orde de les Arts i les Lletres (2003)  Premi Pulitzer de Música, per l'obra On the Transmigration of Souls (1997)  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1995)  premi Grawenmeyer de Composició Musical (1995)  Premi Grawemeyer (1994)  Royal Philharmonic Society Award (Chamber-Scale Composition) (en) , per l'obra Chamber Symphony (en) (1989)  premis Grammy  Medalla Centenària de la Universitat Harvard  Classic Brit Awards  Ditson Conductor's Award (en)  Premi Roma
Lloc web	earbox.com

Nascut en una família amant del jazz, el seu pare tocava el saxofon i la seva mare cantava, va aprendre a tocar el clarinet i tocava en grups i orquestres locals.

Va estudiar música a la Universitat Harvard i posteriorment al Conservatori de San Francisco, establiment del qual més tard en fou director. A més també fou director del New Music Ensemble.

El 1978 fou nomenat assessor i, posteriorment, compositor resident de l'Orquestra Simfònica de San Francisco a instàncies del director Edo de Waart. El 1985 va contraure matrimoni i es mudà a Berkeley, Califòrnia, on resideix i treballa des de llavors com a compositor i organitzador de concerts, a més de col·laborar amb autors com Robert Ashley, Glenn Branca, Gavin Bryars, John Cage, Meredith Monk i Steve Reich.

Adams adquirí fama a Europa per les seves obres orquestrals i la seva òpera Nixon in China,^[2]però també com a director del Schönberg-Ensemble, la London Sinfonietta i l'Ensemble Modern.

Estil

La seva producció inclou obres per a orquestra, òpera, vídeo, cinema i dansa, entre d'altres. En algunes de les seves obres experimenta en el camp de la música electrònica. Composicions com Harmonium, Harmonielehre, Shaker Loops i The Chairman Dances es troben entre les més conegudes i interpretades de la música contemporània americana. En aquestes obres ha portat el minimalisme a un terreny nou i fresc, caracteritzat per sonoritats lluminoses i per un fort apropament a les formes musicals.

Adams pertany a la segona generació de músics minimalistes. Mentre que en l'obra de Steve Reich el minimalisme es caracteritza per aspectes constructius i pel repetiment mecànic d'elements harmònics i rítmics, Adams crea moments expressius espectaculars mitjançant una dilació alentida i canvis harmònics abruptes.

Obra més coneguda

Òperes

• Nixon in China (1987)
• The Death of Klinghoffer (1991)
• I was Looking at the Ceiling and Then I Saw the Sky (1994
• El Niño (2000), òpera-oratori
• Doctor Atomic (2005)
• A Flowering Tree (2006)
• The Gospel According to the Other Mary (2013), òpera-oratori
• Girls of the Golden West (2017)
• Antony and Cleopatra (2022)

Obres per a piano

• Phrygian Gates (1977)
• China Gates (1977)
• Hallelujah Junction (1996)
• American Berserk (2001)
• Roll Over Beethoven (per a dos pianos) (2014)
• I Still Play (2017)

Altres obres

• Shaker Loops: per a sextet de corda (1978, revisat 1983)
• Light Over Water: Simfonia per a instruments de metall i sintetitzadors (1983)
• Harmonielehre: per a orquestra (1984-85)
• Short Ride in a Fast Machine (1986)
• The Chairman Dances (1986)
• On the Transmigration of Souls (2002)
• Absolute Jest, concert per a quartet de corda i orquestra (2012)