Joaquim Pi i Margall

Joaquim Pi i Margall (Barcelona, 13 de juny de 1831 - Madrid, 17 de juliol de 1891)^[1] fou un pintor i gravador català, germà del polític Francesc Pi i Margall.^[2][3]

Joaquim Pi i Margall

Biografia
Naixement	(es) Joaquín Pi y Margall 13 juny 1831 Barcelona
Mort	17 juliol 1891 (60 anys) Madrid
Diputat al Congrés dels Diputats
6 juny 1873 – 8 gener 1874 Circumscripció electoral: districte electoral de Cervera
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	pintor, polític, gravador
Partit	Partit Republicà Democràtic Federal
Professors	Antoni Roca Sallent
Família
Germans	Francesc Pi i Margall

Biografia

Scilla devora sis dels companys d'Ulisses, dibuix de John Flaxman, gravat de Pi i Margall, per a les Obras completas de Flaxman, 1860.

Va ser deixeble de l'Escola de Belles Arts de Barcelona i d'Antoni Roca, notable gravador.^[4] Traslladat a París, va acabar en l'Acadèmia Imperial els seus estudis, dedicant-se per complet al gravat en acer, amb prou feines conreat a Espanya.^[4] No va trigar molt temps al seu retorn a manifestar els seus avançaments i bon gust amb la publicació de les Obras completas de Flaxman i la Divina Comedia de Dante (1859-1860), treball notable que va cimentar sòlidament la seva reputació artística.^[4] Altres dues obres en acer va presentar en l'Exposició Nacional de 1860, obtenint una medalla de tercera classe: Detalles del salón de la casa llamada de Meza, a Toledo, i Los niños de la concha.^[4] En la següent Exposició (1862) presentà: Cúpula del patio de los Leones en el Alcázar de la Alhambra, Retrato de Don Narciso Monturiol, inventor de l'Ictíneo; Triunfo de la religión de Jesucristo, composta d'onze composicions dibuixades per l'artista alemany Joseph Führich i reproduïdes per Pi i Margall.^[4] També va il·lustrar la Descripción general de las monedas hispano-cristianas desde la invasión de los árabes (1865).^[4] Col·laborà en l'obra Museo Español de Antigüedades, va exercir interinament la càtedra de gravat a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i va ser membre de l'Acadèmia de la ciutat.^[5]

Des del 1871 dirigí l'editorial Rivadeneyra. Tot i que no s'interessà per la política, fou elegit diputat del Partit Republicà Federal per Cervera a les eleccions generals espanyoles de 1873. Després continuà amb la seva tasca de gravador de llibres de clàssics grecs i medievals i de làmines d'autors contemporanis.

Obres

• Obras de Flaxman grabadas al contorno
• Triunfo de la Religión de Jesucristo de Joseph Fuehrich
• Monumentos Arquitectónicos de España
• Descripción General de las variedades hispanocristianas
• Museo español de antigüedades

Referències

1. Sevilla y Lacasa, 1892, p. 121-123.
2. Varios autores, 2014.
3. Pasamar Alzuria i Peiró Martín, 2002, p. 492.
4. Sevilla y Lacasa, 1892, p. 123.
5. Sevilla i Lacasa, 1892, p. 123.

Bibliografia

• Pasamar Alzuria, Gonzalo; Peiró Martín, Ignacio. «Pi y Margall, Francisco». A: Diccionario Akal de Historiadores españoles contemporáneos. Ediciones Akal, 2002. ISBN 9788446014898.
• Sevilla y Lacasa, Fernando «Pi y Margall (Joaquín)». Anuario literario y artístico [Madrid], 3, 1892, pàg. 121-123. ISSN: 2174-9760.

Enllaços externs

• Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
• «Joaquim Pi i Margall». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.