Joaquim Maria Sanromà i Creus

Joaquim Maria Sanromà i Creus (Barcelona, 13 de setembre de 1828 - Madrid, 7 de gener de 1895) fou un economista català, diputat a les Corts Espanyoles durant el sexenni democràtic i membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Joaquim Maria Sanromà i Creus

Nom original	(es) Joaquim Maria Sanromà (ca) Joaquim Maria Sanromà i Creus
Biografia
Naixement	13 setembre 1828 Barcelona
Mort	7 gener 1895 (66 anys) Madrid
Sepultura	cementiri de San Justo 40° 24′ 07″ N, 3° 43′ 42″ O
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
11 octubre 1871 – 8 gener 1874 Circumscripció electoral: Humacao
Catedràtic d'universitat
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	economista, polític, jurista
Ocupador	Universitat de Santiago de Compostel·la
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques

Biografia

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, però el 1853 es va establir a Madrid, on adoptà la ideologia liberal i el lliurecanvisme en economia, influït per Fréderic Bastiat. Entre 1854 i 1858 va obtenir la càtedra d'economia política i dret administratiu a la Universitat de Santiago de Compostel·la aplicant el sistema d'ensenyament que després adoptaria el krausisme, cosa que li provocà alguns enfrontaments amb les autoritats eclesiàstiques. Després fou catedràtic de comerç a l'Escuela Superior de Comercio de Madrid i catedràtic de dret marítim i història mercantil de la Universitat de Madrid.

Era bon amic de Laureà Figuerola, i quan aquest va ser nomenat ministre d'Hisenda el 1868 el va nomenar sotssecretari personal, participant en la reforma aranzelària que provocà la repulsa dels industrials catalans. Favorable a l'abolició de l'esclavatge, fou vocal de la Junta directiva fundacional de la Societat Abolicionista Espanyola el 1865-1868, vicepresident en la de 1870 i president en la 1880-1881. Fou elegit diputat del Partit Liberal per Puerto Rico a les eleccions generals espanyoles de 1871, abril de 1872, agost de 1872 i 1873. Destacà com a gran orador parlamentari i la seva signatura encapçalà el projecte de llei d'abolició de l'esclavitud a Puerto Rico presentada el 19 de novembre de 1872.

Panteó de la família Sanromà al cementiri de San Justo de Madrid.

Després de la Primera República Espanyola es dedicà a l'estudi dels problemes socials, a denunciar les condicions de treball de dones i nens i sobre l'esclavitud a Cuba, pronunciant conferències a l'Associació per a la Reforma dels Aranzels i a l'Ateneo de Madrid. El 1885 Eugenio Montero Ríos el nomenà membre del Consell d'Instrucció encarregat de reformar les escoles d'arts i oficis per a formar als futurs treballadors.

Obres

• Política del taller (1876) estudis sobre problemes socials.
• Mis memorias (1828-1868) (1887) estampes sobre la vida barcelonina d'aquells anys.

Enllaços externs

• «Joaquim Maria Sanromà i Creus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Biografies d'abolicionistes
• Las claves de la reorganización de la formación profesional en España bajo el prisma liberal: Eugenio Montero Ríos y Joaquín Sanromá per Susana Martínez Rodríguez.

Premis i fites
Precedit per: Manuel Colmeiro y Penido	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 16 1894-1895	Succeït per: Joaquín Costa Martínez