Arqueòleg i didacta del patrimoni From Wikipedia, the free encyclopedia
Joan Santacana i Mestre (Calafell, 7 de desembre de 1948) és un arqueòleg i professor universitari català[1] i investigador en el camp de la museografia didàctica i interactiva.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 desembre 1948 (75 anys) Calafell (Baix Penedès) |
| Formació | Universitat de Valladolid (–1994) Universitat de Barcelona (–1973) |
| Activitat | |
| Ocupació | arqueòleg, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Barcelona (1995–) |
| Lloc web | didcticadelpatrimonicultural.blogspot.com |
  
| |
Es va llicenciar en Geografia i Història l'any 1973 a la Universitat de Barcelona.[1] Els seus mentors foren Joan Maluquer de Motes i Nicolau i Miquel Tarradell i Mateu,[1] la qual cosa va determinar que s'especialitzés en Arqueologia i Història Antiga. L'any 1994 es va doctorar en Pedagogia per la Universidad de Valladolid,[3] amb la primera tesi doctoral sobre didàctica del patrimoni que es defensava a Espanya.[4]
Al llarg de la seva trajectòria professional, ha combinat les seves tasques en l'ensenyament i l'arqueologia. Com a professor titular de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona, va ser membre fundador del grup d'innovació didàctica "Història 13-16", que va promoure la introducció a l'estat espanyol de l'aprenentatge per mètode científic, l'ús de fonts primàries i secundàries a les aules d'Història i va fomentar que les editorials augmentessin el contingut gràfic dels llibres de text.[5] Pel que fa a l'arqueologia, ha dut a terme un gran nombre de treballs d'excavació. Una de les més rellevants és la del jaciment d'Aldovesta,[6] juntament amb Joan Sanmartí i Grego i Maite Mascort i Roca. Fruit d'aquesta, van publicar l'obra d'investigació històrica “Els fenicis a Catalunya: noves aportacions i assaig de síntesi”, per la qual foren guardonats amb el Premi Josep Puig i Cadafalch de l'Institut d'Estudis Catalans al millor treball d'investigació sobre arqueologia o història antiga.[7] També va dirigir les excavacions de la Ciutadella ibèrica de Calafell[8] i del Castell de la Santa Creu de Calafell.[9] Posteriorment, va dissenyar i executar el projecte de reconstrucció de la Ciutadella Ibèrica. Aquesta fou reconstruïda mitjançant tècniques d'arqueologia experimental, essent el primer projecte d'aquestes característiques que es desenvolupava a Espanya.[10] També va dur a terme la museïtzació d'aquest conjunt arqueològic amb finalitats didàctiques i recreatives, essent la primera experiència de reconstrucció hipotètica i recreació museogràfica d'un jaciment arqueològic que es feia als Països Catalans.[11] L'any 2015 va dirigir el projecte de reconstrucció en 3D de la Ciutadella Ibèrica.[12] En el camp de la museologia, és responsable de nombrosos projectes d'intervenció a museus, centres d'interpretació, conjunts patrimonials i jaciments arqueològics. Entre ells destaca el projecte museològic del Museu d'Història de Catalunya, que fou considerat un exemple de museologia didàctica.[13]
La seva doble condició d'arqueòleg i pedagog li va permetre plantejar l'any 2005 les bases de la museografia didàctica a Espanya,[14] definida a partir de la publicació del primer tractat d'aquesta disciplina en llengua castellana. Aquesta obra el posicionà com a referent teòric i impulsor en el camp de la museologia a Catalunya i Espanya.[15] Més tard, el 2010, publicà el primer manual sobre museografia interactiva. En els darrers anys, les seves recerques se centren en la museografia interactiva i l'aprenentatge mòbil (o m-learning).[16]
La seva obra científica i divulgativa comprèn més de 600 publicacions. Entre les més citades, hi trobem:[1][17]
Així mateix, és autor de més d'un centenar d'articles de revistes científiques en l'àmbit de l'arqueologia, la museologia i la didàctica.[18] També és fundador i director de la col·lecció d'història local "Llibres de Matrícula",[19] codirigeix la col·lecció "Manuales de Museística, Patrimonio y Turismo Cultural" [20] i és fundador i codirector de la revista científica Her&Mus. Heritage & Museography.[21]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
