Joan Barril i Cuixart

escriptor i periodista From Wikipedia, the free encyclopedia

Joan Barril i Cuixart

Joan Barril i Cuixart (Barcelona, 20 de gener de 1952 - Barcelona, 13 de desembre de 2014) fou un escriptor i periodista català.[1]

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Joan Barril
Thumb
Joan Barril signant llibres durant la Diada de Sant Jordi de 2011 a Sabadell.
Biografia
Naixement20 gener 1952
Barcelona
Mort13 desembre 2014 (62 anys)
Barcelona
Causa de mortPneumònia
Nacionalitat Catalunya
Activitat
Camp de treballActivitat literària, ficció literària, periodisme i literatura infantil i juvenil
OcupacióEscriptor, periodista
OcupadorRàdio 4
COM Ràdio
El Món
Catalunya Ràdio
Premis

Tanca

Biografia

En la dècada de 1980 va treballar a Ràdio 4 i va compartir els micròfons amb professionals com Maria Matilde Almendros, Víctor Alexandre i Enric Frigola.[2] De 2000 a 2005 presentà el programa matinal La R-pública a COM Ràdio i la seva darrera feina va ser la direcció d'El cafè de la República, un programa radiofònic sobre actualitat que s'emetia de 9 a 10 de la nit per Catalunya Ràdio[3] i el programa Qwerty sobre literatura a Barcelona TV. A El cafè de la República, Barril entrevistà durant les seves nou temporades destacades figures del pensament i de la literatura vingudes d'arreu del món, com Zygmunt Bauman o Emili Teixidor.[4]

Com a periodista, va dirigir el setmanari El Món i ha estat columnista a diaris com Diari de Barcelona, El País, La Vanguardia i El Periódico de Catalunya.[4] Col·laborava amb El Periódico de Catalunya fins a l'octubre de 2014, com a articulista de dilluns a divendres i publicant un conte setmanal. A la televisió, fou director, al Canal 33 de Catalunya, del programa L'illa del tresor amb Joan Ollé. Presentava el programa sobre llibres Qwerty a Barcelona Televisió. Va ser el fundador i editor de l'editorial Barril & Barral.

Considerat proper a l'entorn socialista, donà suport públicament a Pasqual Maragall i el 2011 formà part del consell assessor de Convergència i Unió a les eleccions generals espanyoles.[4][5]

L'octubre de 2014 va ser ingressat per una pneumònia de la qual no es va recuperar i que li va provocar la mort la matinada del 13 de desembre de 2014.[6][7][4] L'any següent es publica la seva novel·la pòstuma La dona immòbil.[8]

Premis literaris

Obres

  • 1988 — Un submarí a les estovalles
  • 1997 — Condició de pare
  • 1998 — Parada obligatòria
  • 1998 — Tots els ports es diuen Helena
  • 2001 — Gairebé una parella
  • 2002 — Certes mentides
  • 2002 — Bons propòsits (juntament amb Joan Ollé)
  • 2003 — Ens truquem i altres contes del diumenge
  • 2007 — Sobre l'amor
  • 2008 — 100 contes morals
  • 2008 — Sobre la distància
  • 2009 — 201 contes corrents
  • 2009 — Sobre els plaers (Manual de l'Optimista)
  • 2010 — Les terres promeses
  • 2012 — El caçador d'ombres
  • 2015 — La dona immòbil (pòstuma)[10]

Referències

Enllaços externs

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.