periodista, escriptora i acadèmica estatunidenca, editora en cap de The New York Times From Wikipedia, the free encyclopedia
Jill Abramson (Nova York, 19 de març de 1954) és una periodista, escriptora i acadèmica estatunidenca. Fou editora en cap de The New York Times des de setembre de 2011 fins al maig de 2014, essent la primera dona a ser l'editora executiva d'aquest mitjà en 160 anys d'història del diari.[1][2][3]
(2012) | |
Nom original | (en) Jill Ellen Abramson |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 19 març 1954 (70 anys) Nova York |
Redactora en cap The New York Times | |
setembre 2011 – 2014 ← Bill Keller – Dean Baquet → | |
Dades personals | |
Residència | Nova York Washington DC |
Formació | Radcliffe College - literatura anglesa, ciència històrica (–1976) Ethical Culture Fieldston School Universitat Harvard |
Activitat | |
Camp de treball | Periodisme, edició, activitat literària i lectorat |
Lloc de treball | Washington DC |
Ocupació | periodista, redactora en cap, escriptora, professora d'universitat |
Ocupador | Universitat de Princeton, catedràtica (2000–2001) The Wall Street Journal (1988–1997) The American Lawyer (1977–1986) Time (1973–1976) The New York Times Company |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables | |
Premis | |
Va estudiar Història i Literatura al Radcliffe College el 1976. Mentre era estudiant de Harvard, on es graduà cum laude, va ser l'editora d'arts de The Harvard Independent, i va treballar a la revista Time des de 1973 fins a 1976. Posteriorment, va passar gairebé una dècada com a reportera sènior a The American Lawyer. El 1986 va ser nomenada redactora en cap de Legal Times a Washington, DC, i hi treballà durant dos anys. De 1988 a 1997, va ser periodista sènior a l'oficina de Washington de The Wall Street Journal, i finalment va arribar a ser subdirectora de l'oficina. Es va incorporar al The New York Times el 1997, convertint-se en cap de l'oficina de Washington el desembre de 2000.[1][4]
El 2016 fou contractada com a columnista al Guardian US.[5] És també autora de diversos llibres de ficció i assaig lligats al dret i al periodisme: Strange Justice (1995) amb Jane Mayer; Obama: The Historic Journey (2009) amb Bill Keller; The Puppy Diaries: Raising a Dog Named Scout (2011).
Va ser elegida membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències el 2001.[6]
Al 2012 fou considerada una de les dones més poderoses del món, segons la revista Forbes.[7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.