científic i regatista francès From Wikipedia, the free encyclopedia
Jean-Baptiste Étienne Auguste Charcot, (Neuilly-sur-Seine, 15 de juliol de 1867 - en el mar a 30 milles al nord-oest de Reykjavik 16 de setembre de 1936) va ser un metge i explorador francès de les zones polars.
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
Representa:  França | |||
Jocs Olímpics  | |||
| Vela | |||
 |
París 1900 | 0-½ tona, 1a cursa | |
|
París 1900 | 0-½ tona, 2a cursa | |
Era fill del metge Jean-Martin Charcot. Des de 1876 a 1885, assistí a l'École alsacienne, i practica molt els esports de boxa, rugbi, esgrima i la vela a Ouistreham.
Des de 1883 a 1887, va fer nombrosos viatges amb el seu pare a Gal·les, les illes Shetland, les illes Hèbrides, les Feroe, Islàndia, Jan Mayen, els Països Baixos, Espanya i el Marroc, i va avorrir els països massa càlids.
El 1891, viatjà a Rússia com a metge.
L'any 1896, es casà amb Jeanne Hugo, neta de Victor Hugo, qui s'havia divorciat de Léon Daudet. Va participar com jugador de rugbi als Jocs Olímpics de 1896.[1]
En esport de vela va ser medalla de plata als Jocs Olímpics de l'any 1900.[2]
.jpg)
L'any 1903, va fer construir a Saint-Malo una goleta de tres pals de 32 metres anomenada Français i va organitzar la primera expedició francesa a l'Antàrtida que hivernà a l'illa Wandel el 1905, a la tornada es va divorciar i el 1907 es va tornar a casar amb la pintora Marguerite Cléry.[3] Va fer construir un nou vaixell de 40 m d'exploració polar anomenat Pourquoi Pas ? IVequipat amb motor, tres laboratoris i una biblioteca.
L'agost de 1908 Charcot hivernà a l'illa Petermann, tornà el 1910 i confià les col·leccions de zoologia i botànica al Museu de Mònaco. Va descobrir l'illa Charcot. Va emmalaltir d'escorbut.
A partir de l'any 1925, a causa de la seva edat avançada, ja no pot comandar el Pourquoi pas ?, però en restà a bord en qualitat de cap de les missions. Va fer moltes navegacions per l'Àrtic. El 1926, va ser elegit membre de l'Académie des sciences i se li confià una missió a la Terra de Jameson. Explorà la costa oriental de Groenlàndia i va recollir-ne molts fòssils i mostres d'insectes i de la flora.
El 1928, el Pourquoi Pas ? IV i el creuer Strasbourg (l'antic KMS Regensburg alemany) van anar a la recerca d'un gran hidroavió francès, un « Latham 47 », desaparegut al comandament de Roald Amundsen, el qual cercava al general italià Nobile, que dirigia el dirigible Italia cap al Pol Nord. Aquesta recerca va ser inútil.
A partir de 1930, ell va preparar l'Any polar internacional. Va instal·lar a Groenlàndia la missió etnogràfica dirigida per Paul-Émile Victor que durà un any a Angmagsalik.
El setembre de 1936, el Pourquoi Pas ? IV va fer una escala a Reykjavik. Partiren el 15 de setembre cap a Saint-Malo, però el vaixell enfrontà una violenta tempesta que destruí el vaixell i matà tota la tripulació excepte el mestre timoner Eugène Gonidec.
De Jean-Baptiste Charcot se'n va recuperar el cadàver i està enterrat a París, al cimetière de Montmartre, el 12 d'octubre de 1936 després de funerals nacionals fets a la catedral Notre-Dame de París.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
