Jaume Serra

Jaume Serra (segle xiv) fou un pintor català d'estil italo-gòtic.

Aquest article tracta sobre el pintor. Vegeu-ne altres significats a «Jaume Serra i Húnter».

Jaume Serra

Biografia
Naixement	segle XIV
Mort	1405
Activitat
Lloc de treball	Corona d'Aragó
Ocupació	pintor
Activitat	1356 - 1390
Família
Germans	Pere Serra

Detall del retaule del Sant Esperit, de Jaume Serra, a la Seu de Manresa

Va estar associat amb Bartomeu Bassa, fill de Ferrer Bassa, l'introductor de l'estil italo-gòtic de l'escola senesa. Amb ell va contractar el 14 de desembre de 1358 la pintura d'un tabernacle, una imatge de sant Miquel i dos retaules per a la ciutat de Cardona.^[1] El 21 de gener de 1366, Bartomeu va avalar Jaume en el compromís adquirit per pintar el retaule major del monestir gironí de Sant Pere de Galligants.^[2][3]

Provenia d'una família de pintors actius a Catalunya al segle xiv. També foren pintors els seus germans Pere, Francesc i Joan. Els germans Serra van conrear l'anomenat estil italo-gòtic, d'influència especialment sienesa, com era típic del segle xiv català. Realitzaven figures petites, estilitzades, d'ulls ametllats i boca petita. Jaume va difondre un model de Verge de la Humilitat, lactant, asseguda al sòl amb donant a un costat, de caràcter funerari.

Obra

Jaume Serra col·laborà amb els seus germans en la realització de:

• Retaule de la Mare de Déu de Sixena (Osca), avui al MNAC.^[4]
• Retaule de la Nativitat, Epifania i Resurrecció, al Musée des Arts Décoratifs de París.^[5]

A Jaume se li atribueixen:

• El Retaule de la Verge del convent del Sepulcre de Saragossa, conservat al Museu de Saragossa.
• El Retaule de fra Martí d'Alpartil, també exposat al Museu de Saragossa.
• La Verge de Tobed (Col·lecció particular a Saragossa). Apareix com a donant el rei Enric II de Castella, al costat de la reina Joana Manuel de Castella i la seva filla Elionor de Castella, nascuda l'any 1362.
• El Retaule de Sant Esteve de Gualter del monestir de Santa Maria de Gualter, conservat al MNAC.^[6]
• Un Calvari procedent d'un retaule no identificat, datat entre 1375-1385, incorporat al MNAC dins la Col·lecció Antonio Gallardo.^[7]
• Una Mare de Déu amb Nen i àngels datat entre 1375-1385, incorporat al MNAC dins la Col·lecció Antonio Gallardo.^[8]

Referències

1. Madurell i Marimón, 1952, p. 406.
2. Companys i Montardit, 1995, p. 64.
3. Madurell i Marimón, 1952, p. 32, nota 406.
4. Fitxa de l'obra 015916-CJT al web del Museu Nacional d'Art de Catalunya.
5. «Fitxa obra al museu de París». Arxivat de l'original el 2015-01-08. [Consulta: 25 agost 2012].
6. Fitxa de l'obra 003947-CJT al web del Museu Nacional d'Art de Catalunya.
7. DDAA, 2016, p. 46.
8. DDAA, 2016, p. 50.

Bibliografia

• Azcárate Ristori, J. M.ª de, "Pintura gótica del siglo XV", en Historia del arte, Anaya, Madrid, 1986. ISBN 84-207-1408-9
• Companys, Isabel; Montardit, Núria. «La presència del pintor Ferrer Bassa a terres tarragonines». A: Recull Miquel Melendres i Rué : (1905-1974). Tarragona: Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental "Margalló del Balcó", 1995, pp.60-87. ISBN 849204571x [Consulta: 4 agost 2013].
• DDAA. Col·lecció Antonio Gallardo Ballart. MNAC, 2016. ISBN 9788480432856 [Consulta: 23 març 2016].
• Madurell i Marimón, Josep M. «El pintor Lluís Borrassà. Su vida, su tiempo, sus seguidores y sus obras. Addenda documental» (en castellà). Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona. Ajuntament de Barcelona [Barcelona], vol. X, 1952 [Consulta: 31 juliol 2013].
• Monreal Tejada, Luis. Grandes Museos, vol. 1 i 3, Editorial Planeta, 1975. ISBN 84-320-0460-X