From Wikipedia, the free encyclopedia
Jan Fabre (Anvers, 14 de desembre de 1958) és director de teatre, d'òpera, coreògraf, artista visual i de performance conegut arreu de món com un dels artistes més innovadors i versàtils del seu temps. L'abril del 2022, Fabre va ser condemnat pel Tribunal Penal d'Anvers a 18 mesos de presó per abús sexual.[1][2][3]
Graduat a l'Institut Municipal d'Arts Decoratives i la Reial Acadèmia de Belles Arts, Fabre és un autor multidisciplinari on molts cops no se sap on comença l'obra de teatre i on l'obra d'art. Té el do de portar al límit les possibilitats dels camps que toca arribant a revessar-los i tot.
Als inicis de la seva carrera, quan era molt jove encara, als setanta, va causar furor amb la seva primera performance que consistia a cremar diners que el públic havia donant prèviament i pintar amb les cendres que quedaven. El 1982, amb Het is theater zoals te verwachten en te voorzien, va fer un autèntic trencament en la manera establerta de fer teatre, l'impacte que va causar es va reafirmar dos anys després amb De macht der theaterlijke dwaasheden, obra per la qual va ser invitat a la Bienal de Venècia.
Aquestes dues peces són claus per analitzar el teatre contemporani. Fabre s'ha convertit en un dels artistes més versàtils de l'escena internacional, trencant els codis del teatre existent en introduir l'actuació en temps real -les dites instal·lacions vivents– al mateix temps que explora les possibilitats coreogràfiques per renovar la dansa, mitjançant ballarins e intèrprets que es mouen entre la dansa i l'actuació i una visceralitat pròpia de la seva obra.
És l'entitat que s'encarrega d'organitzar i portar el treball plàstic de l'artista cobrint tots els projectes de galeries, museus i exposicions. També funciona com a productora.[4]
Taller de teatral de l'auot on porta a pràctica la seva teoria i del que destaquen quatre actors; Cédric Charron, Annabelle Chambon, Ivana Jozic y Kasper Vandenberghe. La finalitat d'aquest taller és millorar la concienca física i millorar la concentració mental per ampliar la capacitat expressiva en l'escenari.[5]
L'estrena a Madrid de Da macht der theaterlijke dwaasheden (El poder de las locuras del teatro) el 1985 va causar una reacció negativa del públic pels moviments lents i pausats que poden recordar al Butoh.
El 1988 va estar al Festival de Teatro de Málaga on va exposar la seva obra El cristal de al interior de la cabeza se hace cristal i on es defineix com un artista visual que busca els colors i les formes amb un treball rigorós i no romàntic com la gent pensava.
El 1999 va estar a Sevilla amb un espectacle de dansa, un alre de teatre i la projecció d'una pel·lícula que componien el cicle Jan Fabre a escena.
El 2001 va fer la seva primera exposició a Espanya, A la Galeria Espacio Mínimo a Madrid, que era un homenatge a la mort a la metamorfosi, en la qual va utilitzar 15.000 escarabats. L'escarabat serà un element molt recurrent en la seva obra plàstica, afirma que és "La memòria de la vida"[6]
La primera representació a Catalunya va ser el 2002 [7] al Festival Internacional de Teatre de Sitges amb My movements are alone like streetdogs interpretada per Erma Omarsdottir, l'obra va causa diverses reaccions fascinant a alguns i desagradant a altres.
En el marc del Festival Grec de 2003[8] va presentar Je suis sang, una reflexión visionaria sobre "el cuerpo líquido" en clau positiva i que la sang emprada, a diferència del que pensava la gent, no era de veritat, igual que la circumcisió.
La Fundació Miró de Barcelona li va dedicar una exposició el 2003[9] titulada Gaude succurrere vitae -Alégrate de ayudar a la vida on la peça central són les composicions escultòriques fetes amb l'escarabat joia, el Buprestidae. La importància d'aquest material està en el valor que Fabre i veu i que el defineix com "El escarabajo es la memoria de la vida". L'exposició però tenia altres peces (un total de 150) des de dibuixos, escultures i vídeo-art mostrant la capacitat creativa de l'autor i ressaltant el seu caràcter impactant amb dibuixos fets amb la seva propi sang.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.